El misteri dels marges de les gasolineres: els beneficis augmenten en els últims anys amb guerres o sense

L'augment del preu dels combustibles està adquirint una velocitat preocupant. Des que van començar els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran, el passat 28 de febrer, el preu mitjà de la gasolina ha augmentat un 16% i el del dièsel un 29%, segons el Boletí Petroler de la Unió Europea publicat aquest passat dijous, 19 de març. Divendres i dissabte, el preu mitjà de la gasolina a Espanya es va situar en 1,8 euros el litre, mentre que el dièsel es va col·locar en 1,93 euros el divendres i en 1,94 dissabte. Això implica que hi ha gasolineres que venen per sobre d'aquests preus i altres per sota, encara que també n'hi ha algunes en què el preu del dièsel ja costava més de dos euros el litre. En concret, aquesta barrera psicològica ja se superava en el 6% de les estacions de servei del país, segons les últimes dades aportades per Organización de Consumidores y Usuarios (OCU).

Les organitzacions de consumidors, que monitoritzen diàriament els preus en milers de gasolineres espanyoles, desconfien de la considerable pujada del preu dels carburants. Sospiten que aquesta alça no s'explica només per la guerra de l'Iran, sinó que darrere hi ha una altra poderosa raó. Des de l'OCU ho tenen clar: ho atribueixen "a l'increment injustificat dels marges comercials de les gasolineres".

Rubén Sánchez, secretari general de Facua, comparteix el diagnòstic de l'OCU: denuncia que multitud de gasolineres estan aprofitant l'excusa de la pujada del petroli per augmentar els seus marges de benefici, per la qual cosa reclama al Govern espantol que imposi preus màxims als carburants. "Nosaltres plantegem que s'estan lucrant en excés i estan inflant marges, per la qual cosa cal intervenir el preu que paga el consumidor, com han fet Hungria i Croàcia dins de la Unió Europea o com ha fet Mèxic", apunta Sánchez, qui reclama "un canvi normatiu perquè en conjuntures d'emergència com aquesta es pot intervenir el preu".

El Govern espanyol va anunciar divendres un paquet de 80 mesures per contenir els efectes de la crisi desencadenada per la guerra al Pròxim Orient. No toparà amb els preus dels carburants, però sí que pretén topar amb els marges empresarials de les empreses de subministrament de combustible, segons va anunciar l'Executiu. Més en concret, el Govern de coalició va acordar reforçar la supervisió dels marges d'aquestes empreses a través de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), així com l'establiment de limitacions als seus beneficis.

Rubén Sánchez sosté que aquesta pujada de preus està fora de tota lògica. Explica a Público que els preus van començar a pujar pràcticament des del primer dia de guerra, quan moltes de les gasolineres ja tenien emmagatzemat combustible anteriorment, per la qual cosa no tenien motius per vendre més car. Malgrat aquesta deriva alcista, els carburants encara no han arribat al sostre que van tocar el 2022, quan va esclatar la guerra a Ucraïna. Aleshores, en concret el juny de 2022, la gasolina es va disparar fins als 2,141 euros el litre, mentre el dièsel ho feia fins als 2,10 euros.

El portaveu de Facua també explica que és molt difícil delimitar ara els marges que estan aplicant les gasolineres aquests dies. "Caldria mirar-les una a una", apunta. Segons l'Observatori de Marges Empresarials, projecte conjunt del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa, el Banc d'Espanya i l'Agència Tributària, el marge sobre vendes (o marge brut, el que mesura la rendibilitat d'un producte o negoci després de restar només els costos directes, també coneguts com a cost de producció o compra) de les estacions de servei a la Península i Balears va ser del 3,9% el 2025, un punt menys que el 2024. Des del 2022, aquest marge ha passat del 2,7% al 3,9%. No obstant això, com assenyalen des de les associacions de consumidors, aquest marge ha crescut en els últims dies molt per sobre d'aquest 3,9%, confirmant d'altra banda la tendència alcista des de principis d'aquest 2026.

A l'altre extrem, la patronal del sector, la Confederació Espanyola d'Empresaris d'Estacions de Servei (CEEES), nega la pujada de marges comercials en aquestes últimes setmanes. És més, els empresaris asseguren que, al contrari, els han estret.

Facua proposa posar un límit al preu dels carburants

"Les estacions estan absorbint part de les pujades dels costos d'aprovisionament per no perdre clients, treballant en molts casos al límit de la rendibilitat", assegurava CEES fa uns dies en una nota de premsa. Els empresaris mantenen la versió que els preus mitjans dels combustibles pugen "inexorablement" per les cotitzacions internacionals del petroli i del gas. El barril de petroli Brent ja costa més de 100 dòlars.

En aquest sentit, una altra organització patronal, l'Associació de la Indústria del Combustible d'Espanya (AICE) afirmava aquest dimecres passat en un comunicat que el marge brut només representa l'1% del preu total dels carburants.

Davant tan contradictòries versions, cal acudir a un àrbitre neutral, la CNMC. Per ara l'organisme no ha detectat pràctiques mereixedores de sanció, però sí que reconeix que almenys els marges sobre vendes han augmentat en els últims anys tant per a la gasolina com per al dièsel. Amb les xifres ofertes en el Butlletí Informatiu de la Distribució de Carburants en Estacions de Servei que publica cada mes, el 2025, el marge brut mitjà de la gasolina a la península i Balears es va situar en 29,1 cèntims el litre i el del dièsel, en 28,9 cèntims. Són xifres superiors a les registrades el 2024 —27,3 i 25,3 cèntims, respectivament— i el 2023 —27,6 i 26,6—. En concret, l'any passat el marge brut va representar un 19,3% en el cas de la gasolina i un 20,2% en el cas del dièsel. Aquests números no concorden amb els oferts per la patronal.

El preu final dels carburants té tres components principals: impostos, cotitzacions dels mercats internacionals i cost del refinament i, finalment, el marge brut que inclou la logística, el transport, l'emmagatzematge i el marge de benefici aplicat. Al desembre de 2025, els impostos van suposar el 49,5% del preu de venda al públic de la gasolina 95 i el 44,1% del dièsel a la Península i Balears. La cotització internacional del petroli va explicar el 29,2% i 33,1%, respectivament, de dos preus. El marge brut de distribució va representar en l'últim mes de l'any passat el 21,3% i el 22,8% restant.

La veritat és que el marge brut del preu dels carburants no ha deixat d'augmentar des de 2014. En el cas de la gasolina, aquest marge representava 16 cèntims sobre el preu final enfront dels 29 amb el qual va acabar l'any 2025. És un 81% més en 11 anys. També ha evolucionat a l'alça el pes final del marge sobre el preu de venda al públic: ha passat del 12,01% fa 12 anys al 19,35% l'any passat.

L'OCU també assenyala que en aquestes últimes tres setmanes "els carburants han pujat per sobre de la mitjana de la resta de l'eurozona". De fet, afirma l'OCU, Espanya és el tercer país on més ha pujat la gasolina en el que va de mes de març. Tot i així, en relació a Europa, els preus dels carburants a Espanya es mantenen en una franja intermèdia.

Els experts apunten que ara els preus pugen més ràpid que en altres països europeus perquè Espanya parteix d'un nivell més baix, però sobretot perquè el mercat espanyol està més concentrat que a Europa i hi ha, per tant, una menor competència. A Espanya, el 55% de les gasolineres estan en mans de cinc grans operadors (Repsol, Moeve, BP, Galp i Shell), els tres primers amb refineries pròpies al país.

Malgrat la concentració del mercat, Rubén Sánchez creu que és complicat demostrar que tot el sector a l'uníson hagi pactat les pujada de preus. "Sembla que moltes gasolineres ho han fet a nivell individual davant la percepció d'una major clientela o davant la previsió de futurs increments", apunta.