EconomiaLa Generalitat proposa un salari mínim català de referència de 1.239,5 euros bruts mensuals

La Generalitat ha proposat aquest dijous fixar un salari mínim català de referència de 1.239,5 euros bruts mensuals, és a dir17.353 euros anuals repartits en 14 pagues. Aquesta xifra suposaria un 37,7% més que el salari mínim interprofessional espanyol, actualment de 900 euros.  Ho ha anunciat el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, que el passat juliol ja va avançar que treballarien en aquesta línia, al costat del conseller de Treball, Assumptes Socials i Família, Chakir el Homrani, i la secretària d'Economia, Natàlia Mas.

Aragonès ha explicat que l'objectiu de la mesura és "augmentar el poder adquisitiu de la classe treballadora del país" i acabar amb la pobresa al treball, i ha defensat que tot i no poder fixar per llei la seva implementació, el poden impulsar a través de la negociació col·lectiva, la contractació pública i la política salarial de la Generalitat. D'aquí que la nomenclatura utilitzada per la Generalitat inclogui el "de referència", ja que el Govern no té les competències per blindar aquest salari per llei.

La proposta s'ha anunciat després de reunir-se amb el Ple del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que agrupa CCOO, UGT, Foment i Pimec, que seran en última instància els agents socials que s'hauran de comprometre en aplicar aquest salari. Per altra banda, la Generalitat preveu ajustar "en un termini raonable" tots els salaris del sector públic català per damunt dels 1.239,5 euros bruts mensuals. Alhora, també es pretén incloure un article de llei d'acompanyament dels pressupostos del 2020 per demanar "dades sobre quin impacte pressupostari tindria" obligar que les empreses que prestin serveis a la Generalitat apliquin el salari de referència.

La xifra dels 1.239,5 euros equival al 60% del salari mitjà, de manera que segueix les recomanacions de les institucions europees. El Homrani ha destacat que aquesta mesura va en la línia del "desenvolupament del marc català de relacions laborals" i respon a una voluntat de "justícia social, equitat, centralitat del món del treball i millora de les bases econòmiques i d'una competitivitat no basada en els salaris baixos". 

A més, el Govern també ha destacat l'impacte positiu que tindria aquesta mesura per reduir la bretxa salarial. Segons l'informe que ha portat a aquesta quantificació presentat per Mas, els sou mig augmentaria en un 24,4% entre els treballadors homes i en un 38,2% en les treballadores dones. De mitjana, un 31% dels assalariats veurien augmentar les seves retribucions. 

A més, Mas també ha criticat que el salari mínim català només ha augmentat un 6,3% respecte al de 1979, i ha destacat que el salari mitjà estatal només equival al 39,3% del salari mitjà català. Si la Generalitat hagués tingut en compte la mediana salarial i no la mitjana -és a dir, el salari que se situa just a l'equador de tots els salaris dels treballadors catalans-, la proposta s'hauria quedat en 1.061 euros.

Proposta compartida pels partits menys PP i Cs

L'aposta de l'executiu català és una mesura compartida per tots els partits menys Ciutadans i el Partit Popular, segons els programes de les darreres eleccions. Finalment, la proposta d'Aragonès, s'apropa a les reivindicacions més exigents, com les de la CUP, que proposaven a les darreres eleccions "treballar per a la fixació d'un salari mínim interprofessional de 1.200 euros", o les de la Intersindical, que també reivindicava aquesta xifra.

Per la seva banda, ERC proposava “un salari català de referència adaptat al major cost de la vida i la més alta productivitat a Catalunya, i unes negociacions salarials que prenguin com a referència l’increment de la productivitat a Catalunya”, sense fixar una quantitat. Junts per Catalunya (JxCat) sí que concretava una xifra, per exposar que volia “promoure l’increment del salari mínim al nivell europeu, amb 1.100€ bruts mensuals, i dotant alhora a la concertació social de mecanismes per a la millora de la productivitat de les empreses”.

Catalunya en Comú Podem plantejava “recuperar la capacitat adquisitiva dels salaris per reactivar l’economia. Incrementarem el salari mínim interprofessional fins a arribar a l’objectiu de la Carta Social Europea, del 60% del salari mitjà pactat en conveni col·lectiu (actualment, 1.000 €)”. La mateixa proposta la incorporava també el PSC. El PP no en feia cap menció, mentre que Cs es limitava a defensar el seu “complement salarial”, una mesura molt criticada per sindicats i economistes mínimament progressistes en considerar que, a la pràctica, suposaria una rebaixa dels sous que pagarien les empreses.