EconomiaAragonès insta els partits estatals a "sortir de les zones de confort" perquè amb "l'immobilisme no se soluciona res"

"És un tema pertinent", ha observat Pere Aragonès a l’inici de la seva intervenció a l’hora de comentar el títol de les jornades d’enguany del Cercle d’Economia, celebrades a l’Hotel Melià de Sitges: "un món desordenat". El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda ha dividit la seva intervenció en tres parts.

Aragonès ha començat descrivint "el paisatge després de la gran recessió", en el qual, ha dit, "Catalunya pot aportar un bon full de serveis". "Ens vam començar a recuperar el darrer trimestre del 2013", ha relatat el polític republicà, "l’economia va agafar velocitat de creuer des del 2015, amb un creixement del 3%, per sobre de la mitjana europea i un punt per sobre de la mitjana de l’estat", ha precisat.

També ha destacat el sector exportador, que ha qualificat de "fonamental" per a un "país petit com Catalunya". "Quan hi ha obertura econòmica el país avança", ha explicat en afegir que "hem exportat en tots els àmbits, especialment els productes tecnològics" i que "ens hem orientat cap a l’exterior, però encara no ho ha fet tota l’economia." Segons ell, la catalana "és una economia amb un potencial innovador i amb una pauta de creixement molt més equilibrada que el darrer període expansiu."

Tanmateix, també tñe problemes. "Un 11% d’atur és massa", ha lamentat. "Més enllà de la xifra hi ha coses que ens han de preocupar, com la temporalitat i la precarietat", ha seguit per assenyalar que els bons resultats poden ser-ho "en termes macro", però "si ampliem el zoom veiem que hi ha sectors de la societat que no s’han aprofitat" de la recuperació econòmica. Recórrer a "una devaluació interna de preus i salaris, però fonamentalment de salaris", com es va fer després de la crisi financera, "no pot ser la pauta de la recuperació futura." 

"Aquests èxits de la Generalitat i aquesta evolució de l’economia catalana s’esdevé en un context global", ha precisat abans d’enumerar les "tensions comercials entre la Xina i els EUA" o "la situació europea." «Una escalada proteccionista no és bona per a una economia com la nostra", ha apuntat.

Critica l’immobilisme de Madrid

El conseller ha defensat davant els empresaris la importància del sector públic, per al que ha reclamat "un paper més vigorós i dinàmic." També ha criticat les "polítiques d’austeritat que han regit la crisi i la gestió de la crisi" perquè al seu parer no es poden "sostenir en el temps" i estan "minant la nostra capacitat inversora." "No podem oblidar els objectius a mig i llarg termini que passen per la inversió", ha remarcat. Per a Aragonès, "la continuació de les polítiques d’austeritat" equival a "una amenaça per al futur." 

En aquest sentit, ha carregat contra el govern espanyol, a qui ha acusat d’haver "incomplert la regla de despesa i la regla de dèficit". "No ha complert amb els objectius que ell mateix s’assignà", ha comentat el conseller abans de reivindicar l’acció de govern en matèria d’economia. "Hem gestionat amb responsabilitat les finances públiques i és el moment de gestionar-les amb tota llibertat", ha declarat en agregar que "llibertat i responsabilitat van unides." El missatge, clar, era reclamar al Govern espanyol que aixequi la intervenció de les finances catalanes.

"De vegades l’immobilisme és un signe d’inestabilitat", ha rematat.

Una agenda catalana per a la prosperitat

Aragonès ha aprofitat l’acte per presentar les línies mestres de "l’agenda catalana per a la prosperitat", en línia amb els reptes del desenvolupament sostenible de l’ONU, que s’impulsa "des del govern de Catalunya"» Ho ha fet recordant abans que res "la llibertat republicana" que s’entén com "la llibertat com a no-dominació, com a absència d’arbitrarietat." "En política econòmica vol dir evitar posicions de domini: monopolis, oligopolis... Els que hi ha i els que se’n generen", ha aclarit.

El conseller ha emfatitzat el combat contra la desigualtat en el tram final de la seva intervenció. "No podem afrontar la crisi amb una nova reducció salarial", ha dit al defensar que "el combat contra les desigualtats s’ha de fer amb l’augment salarial." I abans que els empresaris arrufessin el nas, ha matisat que "si han d’augmentar salaris han de reduir una altra costa" com, per exemple, "el cost de l’energia." "Tenim uns resultats molt dolents", ha explicat per assegurar que "estem intentant avançar en competitivitat i en posició." 

En qualsevol cas, per a Aragonès és el sector públic qui ha de liderar i la Generalitat ha d’adoptar el rol «d’estat emprenedor». En aquest sentit, ha proposat que l’Institut Català de Finances es converteixi en una banca pública i ha recordat el seu paper a l’hora d’atorgar ajudes a nombrosos pimes (petites i mitjanes empreses). "No hi ha voluntat substitutòria, sinó el desig de complement", ha afegit. La Generalitat ha d’acompanyar "la transformació sectorial del país", especialment en indústries com "l’automobilística" que té "uns reptes de futur amb majúscules: el pas d’una indústria que produeix automòbils a una proveïdora de serveis."

Sortir del conflicte polític per ajudar a l’economia

Pere Aragonès ha apel·lat els partits polítics d’àmbit espanyol a "sortir de les zones de confort" per resoldre el conflicte polític. "Amb immobilisme no se soluciona res" i no resoldrà "un conflicte que molta gent entén com a entre legitimitat democràtica i legalitat vigent." El vicepresident de la Generalitat ha opinat que aquest immobilisme, potenciat per la dreta espanyola, "ha portat a la paràlisi al Partit Socialista".

"Les solucions penals no resoldran el problema: per molt dura que sigui la sentència no farà minvar l’independentisme", ha pronosticat. "Tenim l’obligació de resoldre’l políticament", ha insistit al preveure que "vindran temps difícils" als quals "ens haurem de sobreposar i trobar una solució política." Una via per sortir-ne seria per a Aragonès aprofitar la "declaració de Pedralbes" del 2018 com a punt de partida aquesta legislatura. Per sortir-ne es necessita "la implicació de la societat civil". Finalment,  ha demanat el retorn de les seus socials a Catalunya" si es vol "recuperar el prestigi de la nostra economia, és un pas necessari i hem de fer-ho possible." "No ho faig com una exigència", ha aclarit d’immediat, "ho faig com una proposta."