Drets Socials defensa les millores implementades per blindar el sistema contra els pagaments indeguts

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha comparegut aquest dijous a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament per donar explicacions sobre els pagaments indeguts detectats per l'ens fiscalitzador en l'exercici del 2022. L'informe sobre la gestió de les prestacions va ser emès al juny, però ara Drets Socials ha tingut l'oportunitat de defensar la transformació impulsada. "L'informe posa de manifest les deficiències en el disseny de les prestacions econòmiques. És la fotografia del 2022 i no representa la gestió actual, que té un elevat nivell d'eficiència", ha apuntat Martínez Bravo.

La Sindicatura de Comptes va concloure al juny que en el període comprès entre l'any 2016 i 2024, Drets Socials va pagar indegudament 167,5 milions d'euros ―segons el mateix departament va reconèixer― a beneficiaris de diferents prestacions socials de la Generalitat. Uns diners que no s'haurien d'haver pagat perquè els usuaris no complien els requisits establerts en les normatives. En una part dels casos ja ha prescrit la possibilitat de tramitar el reintegrament dels pagaments, valorats en almenys 7,1 milions. En general, el volum més elevat de despesa va relacionat amb la Renda Garantida de Ciutadania i amb les prestacions de dependència.

Segons ha recordat la síndica Maria Àngels Cabasés aquest dimecres, "el volum elevat de pagaments indeguts" no correspon només a "errors administratius", sinó a "problemes estructurals de governança i bon govern amb les prestacions". Cabasés també ha insistit en la "manca de transparència en la gestió de les dades" i la manca de "funcions inspectores i de supervisió" a les entitats externes encarregades de controlar que les persones beneficiàries compleixen els requisits.

"No s'ha fomentat una cultura de regularitat i transparència pel que fa a les activitats finançades amb els fons públics, ni un marc que garanteixi els principis ètics i de bon govern d'imparcialitat, integritat i objectivitat en la gestió dels recursos", apunta l'informe de la Sindicatura de Comptes.

Drets Socials defensa la "tranformació" impulsada

Segons la consellera, la "transformació profunda" de l'administració que "blinda el sistema" contra els pagaments indeguts "ja està donant resultats". La transformació s'està desenvolupant en dues fases. La primera, enfocada a detectar i reduir el problema. Les actuacions en aquesta fase són: un canvi de lideratge en la Direcció de Prestacions Socials; un pla de xoc en marxa des del 2023 per a millorar els processos amb encreuaments de dades de manera regular i automatitzada, i, per últim, un desplegament d'un pla per garantir la bona governança.

La segona fase, d'altra banda, se centra en eliminar la problemàtica dels pagaments indeguts i en assegurar la bona gestió de les prestacions amb "eines digitals punteres". Concretament, les actuacions que contempla són: l'acceleració de la transformació tecnològica, la reforma de la Renda Garantida de Ciutadania i fer efectiu el traspàs de l'Ingrés Mínim Vital, la integració de prestacions per guanyar eficiència i, finalment, el reforç en el personal, amb 306 nous professionals.

Segons la consellera, els pagaments indeguts que estima la Sindicatura "equivalen aproximadament a l'1,6% del total de prestacions econòmiques gestionades per Drets Socials en aquests anys". També ha concretat que el departament està analitzant el document preliminar de l'autoria al Servei de Valoració de la Prestació per a joves extutelats (SEVAP) i que quan arribin els resultats definitius, els farà públics. 

Relacionat amb aquest tema

El Govern refundarà la DGAIA per centrar-se en la "prevenció" i la "protecció" dels joves tutelats

Ona Falcó

Prestacions indegudes a joves extutelats

Sobre les prestacions indegudes a joves extutelats, Martínez Bravo ha explicat que, malgrat no ser la "solució", el departament impulsarà la condonació del deute. "És la manera que les conseqüències d'aquesta situació no les paguin els més vulnerables", ha defensat. El motiu principal que ha generat aquests pagaments indeguts és l'inici de l'activitat laboral dels joves beneficiaris i la tardança en ajustar les prestacions a les noves circumstàncies. 

Segons la consellera, els pagaments indeguts en les prestacions "no són irregularitats", sinó manca d'agilitat de l'administració a l'hora d'ajustar o suspendre les quanties. Amb tot, ha insistit en que l'informe retrata el 2022, no pas l'actualitat: "hem fet un salt qualitatiu en la gestió", ha conclòs.