Dos anys de genocidi a Gaza en deu gràfics

Es compleixen dos anys de l'inici del darrer gran genocidi de la història de la humanitat: l'intent d'extermini de la població palestina de la Franja de Gaza a mans del Govern israelià de l'ultradretà Benjamín Netanyahu. El detonant van ser els atacs del 7 d'octubre de 2023 perpetrats per Hamàs i altres grups nacionalistes i islàmics palestins contra població civil i militar israeliana. En total, 1.400 persones van ser assassinades, mentre que 252 més van ser segrestades.  

Com a resposta, Israel va iniciar una ofensiva a la Franja de Gaza que ha superat amb escreix les sagnants intervencions militars del 2014 o del 2008. Inicialment, la comunitat internacional va justificar aquests atacs apel·lant al dret d'Israel a defensar-se, un argument que ha anat perdent força a mesura que s'ha evidenciat la manca d'interès de Netanyahu per posar fi a la intervenció militar i les aspiracions colonials que s'hi amagaven al darrere.

Dos anys després de l'inici de la massacre contra els palestins, les potències del nord global comencen a despertar, pressionades pels seus ciutadans. Ho fan quan els palestins assassinats superen els 67.000 i els ferits els 169.000, quan pràcticament el 80% de la Franja ha quedat reduïda a runes i el trauma col·lectiu s'ha instal·lat en els cors de diverses generacions de gazatins. Públic repassa les dades que mostren l'abast de l'extermini palestí.

Morts i ferits  

El total d'assassinats a la Franja de Gaza oscil·la entre les 67.097 i les 68.000 persones, segons la font consultada. La primera xifra fa referència a les dades confirmades pel Ministeri de Salut gazatí, basades en les persones que arriben sense vida als hospitals o que hi moren. Aquestes dades són posteriorment verificades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La segona xifra és la que va esbossar a mitjan setembre la relatora de l'ONU per als drets dels palestins als territoris ocupats, Francesca Albanese, que va fer un càlcul basant-se en estudis acadèmics i científics, segons les seves pròpies declaracions.

Segons verificava l’OMS, a data de 31 de juliol de 2025, del total de morts a Gaza, el 42% eren homes, el 28% menors de 18 anys, el 15% dones i el 7% persones grans. Tot plegat suposa, aproximadament, una mort cada hora des que va començar la guerra. En aquests dos anys de genocidi també s’han multiplicat els ferits, que ja arriben a 169.430 persones. És a dir, gairebé deu gazatins cada hora. 

A aquestes xifres s’hi afegeixen les provinents de Cisjordània, on la violència dels colons i la repressió de Tel-Aviv han crescut en paral·lel a l’extermini dels gazatins. L’Autoritat Nacional Palestina ha informat de 1.048 assassinats de civils palestins des del 7 d’octubre de 2023. Com a Gaza, la majoria d’ells eren homes, seguits de nens i nenes, dones i ancians. La major part dels assassinats s’han produït a la regió de Jenín, un territori al nord de Jerusalem sobre el qual Israel projecta la regió de Samaria i que ja controla en bona mesura.

Relacionat amb aquest tema

Una marea humana es manifesta a Barcelona contra el genocidi a Gaza: "És la força del poble contra la inacció dels governs"

Ona Falcó

Les agressions a nens i nenes són una de les conseqüències més cruels del genocidi. La majoria dels menors assassinats tant a Cisjordània com a la Franja de Gaza tenien menys de 12 anys. A més, la causa més habitual per la qual els menors palestins resulten ferits a Cisjordània és per impacte de bala, almenys en el 43% dels casos, segons l’OMS.

Relacionat amb aquest tema

Hamàs es compromet a alliberar els ostatges israelians i accepta negociar el pla de Trump

Públic

Hospitals, escoles, mercats i fins i tot camps de refugiats. Res no ha escapat de la fúria del Govern israelià, liderat per l'ultradretà Benjamín Netanyahu (Likud) en aliança amb diverses formacions sionistes i religioses, com Sionisme Religiós i Força Jueva. En conseqüència, el genocidi a Gaza també ha batut rècords pel que fa a l'assassinat de personal sanitari i humanitari, així com de periodistes.

A causa de la prohibició d'entrada a la Franja de Gaza de comunicadors internacionals, el nombre de periodistes assassinats varia segons la font. La més conservadora és la del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ), que ha pogut verificar la mort de 191 professionals en el marc d'aquest conflicte. D'aquests, només dos eren israelians, tots dos assassinats per Hamàs durant els atacs del 7 d'octubre de 2023. La resta —189 periodistes— eren palestins i van morir a la Franja de Gaza a mans de l'Exèrcit d'Israel. Molts d'ells, segons informes successius del CPJ, van ser eliminats pel fet de ser periodistes. Per la seva banda, el Sindicat de Periodistes Palestins (PSJ) eleva aquesta xifra fins als 252.

Independentment de la font, el de Gaza ja ha estat qualificat com el conflicte armat més mortífer per als treballadors de la informació. Però també ho és per a la població civil en general. Tot i que Israel sempre ha justificat els atacs a Gaza com l'única manera d'acabar amb Hamàs, el mateix Exèrcit israelià va confirmar en un document confidencial —revelat per The Guardian l'agost passat— que el 83% dels assassinats a Gaza eren civils.

Des del 8 d'octubre de 2023, l'endemà dels atacs de Hamàs contra militars i civils israelians, la població gazatina només ha viscut dues treves. La primera es va aprovar al novembre del 2023 i va durar sis dies. La segona, més llarga, va tenir lloc entre el 19 de gener i el 18 de març del 2025, però va acabar sent sabotejada per Israel.

Aquest 7 d'octubre els gazians no senten caure bombes sobre els seus caps. El passat dia 4, Tel-Aviv va anunciar que reduiria les seves intervencions a Gaza a accions merament "defensives". Aquesta decisió arriba després de l'acord d'alto el foc imposat per EUA i Israel a Hamàs, que el grup armat palestí va acceptar parcialment la setmana passada. Alguns experts consideren que la manca de participació palestina en l'elaboració del text i les pressions dels socis més ultres del Govern Netanyahu fan d'aquest armistici un acord precari.

Ajuda humanitària  

En una de les seves primeres declaracions després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023, l'aleshores ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, va assegurar que els palestins eren "animals humans" i que no hi entraria "ni electricitat, ni aliments, ni gas, tot està tancat" a la Franja de Gaza fins que acabessin amb el grup armat i recuperessin els ostatges. La seva promesa es va complir. Si abans del 7 d'octubre de 2023 hi entraven una mitjana de 500 camions amb ajuda humanitària al dia, aquesta es va reduir dràsticament. El març de 2025, l'entrada de camions es va aturar pràcticament del tot. A partir del maig de 2025, el subministrament d'ajuda humanitària es va reprendre, però per sota del mínim, amb una mitjana de 62 camions diaris, segons els càlculs realitzats per aquest diari.

El Govern israelià no només va bloquejar l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, sinó que el 2024 va aprovar dues lleis que van fer impossible la feina de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA), encarregada des de finals del 1949 de gestionar el repartiment d'aquesta ajuda, a més d'impulsar projectes educatius arreu del territori. En substitució de l'UNRWA, Israel va crear la Fundació Humanitària de Gaza (FGH), que havia de repartir menjar i medicines en tres punts habilitats al llarg de la Franja. D'aquesta organització opaca només se sap que va ser creada amb el suport econòmic dels Estats Units i que alguns dels seus treballadors són veterans de l'exèrcit nord-americà.

Amb el seu beneplàcit, soldats de l'exèrcit d'Israel han assassinat, com a mínim, 2.603 palestins que acudien als punts de distribució d'ajuda per aconseguir aliment. Davant l'escassetat de menjar, la dificultat de desplaçament i els perills als quals s'enfronten els qui intenten arribar als punts de repartiment, durant l'últim any s'han multiplicat les morts per desnutrició. A data de 28 de setembre, almenys 400 gazatins havien mort per malnutrició, 101 dels quals eren infants. Actualment, 52.200 persones reben tractament contra la desnutrició.

Presoners  

Un dels punts de l'últim acord d'alto el foc acceptat per Hamàs fa referència a l'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins. Segons les estadístiques de l'organització palestina Addameer, actualment hi ha unes 11.100 persones a les presons d'Israel. D'aquestes, 3.544 es troben empresonades sota detenció administrativa; és a dir, tancades indefinidament sense que hi pesin càrrecs formals. Això és possible gràcies a la Llei de Combatents Il·legítims, segons la qual les autoritats israelianes poden mantenir un palestí sota custòdia militar i incomunicat, sense que la judicatura castrense es vegi obligada a presentar càrrecs oficials, apel·lant únicament a "informacions confidencials".

Els menors palestins també són sotmesos a aquest tipus d'arrestos. De fet, Israel és l'únic país del món que sotmet infants i adolescents a un règim penitenciari militar, segons va confirmar l'any passat a Públic Vicente Raimundo Núñez-Flores, director de Cooperació Internacional de Save the Children. Segons les últimes dades de l'organització palestina Defensa Internacional de Nens Palestins, al juny de 2025 hi havia 147 menors en detenció administrativa. A aquests s'hi sumen 360 adolescents i nens més detinguts per "raons de seguretat" vinculades a algun incident concret. Aquesta última xifra és la que ofereixen les autoritats penitenciàries israelianes.

Destrucció d'infraestructures  

Els palestins que han aconseguit escapar de les bombes, les bales, la presó o la fam han patit les conseqüències de la destrucció gairebé total de la Franja de Gaza o de la intensificació de les demolicions a Cisjordània. A l'enclavament assetjat per l'exèrcit israelià, ha desaparegut aproximadament el 78% del paisatge urbà, segons l'informe de l'UNOSAT —el Centre d'Estudis Satel·litaris de les Nacions Unides— amb data d'agost de 2025. 

Això també ha passat a les poblacions palestines de Cisjordània, on les demolicions van assolir un rècord el 2024, amb 840 infraestructures destruïdes, segons dades de B'Tselem. Aquest fenomen, tanmateix, ha experimentat un creixement significatiu —d'un 96%— des que Benjamín Netanyahu va tornar al poder el 2009. El mateix ha succeït amb la regularització, sota la llei israeliana, de territoris palestins de Cisjordània annexionats per Israel, que segons l'organització Peace Now han sumat 25,96 quilòmetres quadrats des del 7 d'octubre de 2023.