Contingut patrocinat
DOQ Priorat: el vi d’una orografia molt feréstega
Elaborar vi a l’empara d’una denominació d’origen és garantia d’origen i qualitat
Contenido patrocinado
-Actualitzat a
L’origen del vi de la DOQ Priorat troba les seves arrels en l’època ibera, però van ser els monjos cartoixans els qui van implementar uns coneixements i tècniques de la viticultura que van arrelar amb força i que han evolucionat al llarg dels segles. Els dominis de la Cartoixa van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat.
El topònim Priorat està fortament lligat al concepte del vi des de fa segles. La suma del sòl, el clima, l’orografia i la labor dels homes i dones que han treballat el vi de la DOQ Priorat seguint les tècniques d’una tradició mil·lenària amb l’ajut avui d’una tecnologia adaptada als requisits de la qualitat, han donat un producte autèntic i exclusiu.
El cultiu de la vinya es troba distribuït en altituds que van des dels 100 metres sobre el nivell del mar fins als 750 metres. Des de les parts baixes dels termes de Bellmunt del Priorat i el Molar fins a les parts altes, als termes de la Morera de Montsant i Porrera. L’orografia del cultiu es caracteritza per tenir pendents que superen el 15% de desnivell en la gran majoria dels casos tot i que es poden trobar algunes finques que arriben a un desnivell del 60%.
La feréstega geografia d’aquesta zona fa que s’hagi de conrear la vinya en costers, alguns dels quals no permeten un accés mecànic, per aquest motiu es treballa amb les formes més tradicionals de conreu. El paisatge que generen aquestes vinyes és un dels trets característics del Priorat.
La DOQ Priorat està formada per 114 cellers i 2.197 hectàrees de conreu de vinya. A Catalunya, en total, es produeixen 340 milions d’ampolles de vi –90 de vi tranquil i 250 d’escumós– un 50% de les quals es comercialitzen a Catalunya. La resta es comercialitza a Espanya i a l’exterior –principalment al Regne Unit, Suècia, Alemanya i els Estats Units.
A més de la DOQ Priorat, Catalunya disposa actualment de deu denominacions d’origen més de producció de vi, a banda de la DO Cava: Montsant, Tarragona, Terra Alta, Conca de Barberà, Penedès, Catalunya, Costers del Segre, Empordà, Pla de Bages i Alella.
La Ruta del vi pel Priorat
El Priorat i la seva història tenen un fort vincle amb el món del vi, però el Priorat també és una constel·lació de petits pobles amb encant, una xarxa infinita de camins, el Parc Natural de la Serra de Montsant, l’espai protegit de la Serra de Llaberia, ermites i museus que parlen d’un passat etern, jaciments antics, rutes de l’oli, rutes del vi, rutes en cotxe o rutes en bicicleta de muntanya.
La DOQ Priorat la conformen 26 municipis. La comarca del Priorat engloba aquesta denominació d’origen i també la DO Montsant. De fet, l’oferta enoturística la fan les dues denominacions d’origen conjuntament. Dels 62 cellers que es poden visitar a la comarca, 42 són de la DOQ Priorat i a més a més, hi ha fins a 99 establiments hotelers, 43 restaurants i fins a 19 empreses d’activitats d’oci relacionades amb la Ruta del vi del Priorat.
L’enoturisme a Catalunya
Darrere de cada ampolla que es produeix a Catalunya hi ha un univers que se’t mostra en destapar-la. I en tastar-la, et revela el seu caràcter franc, la naturalesa del paisatge on ha nascut, la personalitat de qui l’ha forjat i l’esperit de qui l’ha fet créixer.
Viatjar per tots els racons del país, evocar paisatges, escoltar persones, submergir-se en la seva història i compartir un llegat mil·lenari, entendre els seus orígens, obrir una ampolla, sentir el viatge i assaborir la vida: això és l’experiència de l’enoturisme a casa nostra.
En total, Catalunya disposa de més de 300 cellers que són visitables. T’obren les portes de casa seva perquè tastis les seves especialitats i, alhora, coneguis el seu context històric, social i cultural que converteix casa nostra en una destinació enoturística única.
En aquests més de 300 cellers, i també als de la DOQ Priorat, podràs conèixer des de l’arribada del cultiu de la vinya a casa nostra fins al centenar de cellers cooperatius d’estil modernista, coneguts com a catedrals del vi, les barraques i els cups de pedra recuperats enmig dels boscos, els museus de la vida pagesa, les festes tradicionals dedicades al vi que encara es conserven i els grans cellers del país que s’aixequen com a símbols contemporanis de la importància del vi en la gastronomia catalana.
I és per tot això que podem dir que a Catalunya, el vi és cultura. Una cultura que el Govern vol donar a conèixer amb la campanya del vi català més ambiciosa fins al dia d’avui, de la mà del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de l’INCAVI.
