"La distribució del temps i la corresponsabilitat en les cures té un impacte col·lectiu"

Segons les últimes dades, una de cada quatre dones pateix pobresa de temps a Catalunya. Això vol dir que, després de la jornada laboral i de les tasques a la llar, els queda molt poc marge per al descans i el lleure.

Ara bé, que les dones siguin les principals afectades per aquesta desigualtat no vol dir que les seves conseqüències recaiguin només en elles. De fet, la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, assegura que la distribució del temps i la corresponsabilitat en les tasques de cura també tenen un impacte en àmbits col·lectius com la competitivitat de les empreses, la cohesió social i la sostenibilitat mediambiental.

Amb l'objectiu de donar resposta a aquest repte, el Govern de Catalunya ha posat en marxa aquest juny l'Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat, una "estratègia de país" que, segons la consellera Menor, "pretén transformar l'organització del temps perquè sigui més flexible i s'adapti millor a la diversitat dels projectes de vida". L'entrevistem per conèixer-ne millor els detalls.

Ver vídeo

El Govern ha posat en marxa l'Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat. En què consisteix exactament?

Aquesta agenda és una estratègia de país que pretén canviar l'organització del temps perquè sigui més adaptable a la diversitat dels projectes de vida i, sobretot, molt més justa, equitativa i sostenible. Es tracta de treure la conciliació i la corresponsabilitat de l'àmbit privat i fer-les una responsabilitat col·lectiva.

L'agenda és una estratègia de país que pretén canviar l'organització del temps perquè sigui més adaptable a la diversitat dels projectes de vida

La manera de distribuir el temps o d'aplicar la corresponsabilitat en les cures o en la vida familiar no només impacta en la qualitat de vida i les oportunitats de les persones, sinó que també té un impacte col·lectiu en la sostenibilitat ambiental, la cohesió social o, fins i tot, la competitivitat de les empreses.

És una agenda que té una part estratègica per canviar una realitat existent, però que ho fa a través d'eines concretes. Apleguem en un únic document experiències concretes i bones pràctiques adaptades a les realitats de la societat en tres dimensions: segons la mida de l'empresa, perquè no és el mateix la conciliació en una empresa gran que en un petit autònom; segons el sector productiu, perquè no és el mateix aplicar-la a la indústria que al comerç; i segons el territori, perquè no és el mateix aplicar-la en una gran metròpoli que en un municipi més petit.

A finals d'any tindrem una eina digital per facilitar que empreses, entitats i organitzacions puguin identificar aquelles mesures de conciliació i corresponsabilitat que millor s'adapten a la seva realitat i característiques. A partir d'un exercici d’autodiagnosi, l’eina proposarà actuacions i bones pràctiques personalitzades, classificades segons un nivell inicial, intermedi o avançat, i permetrà fer seguiment de les mesures implementades.

S'ha posat sobre la taula el concepte del dret al temps. Per què s'ha convertit en una prioritat del Departament d'Igualtat i Feminisme?

Perquè té un impacte en l'agenda feminista. És veritat que en forma part, però no només. També és un exercici dels drets fonamentals. La manera com distribuïm el temps determina si podem accedir de manera equitativa a altres drets. Les dones ens hem dedicat sempre al treball reproductiu, de cures i no remunerat, i això ha limitat les nostres possibilitats d'accedir al treball productiu i a les responsabilitats professionals. Això té un impacte claríssim en la bretxa salarial i en la bretxa de les pensions.

Les dones ens hem dedicat sempre al treball reproductiu, de cures i no remunerat, i això ha limitat les nostres possibilitats d'accedir a responsabilitats professionals

Però també afecta l'àmbit de la salut. Si no tens la mateixa disponibilitat de temps per dedicar-lo a l'exercici físic o tens una càrrega mental perquè t'has d'encarregar en solitud de la distribució del temps de la teva família, això tindrà un impacte en la teva salut.

A les dones ens afecta de manera molt majoritària perquè és un dels eixos de discriminació més clars, però també hi ha un criteri de vulnerabilitat molt evident en la manera com distribuïm el temps. Les persones més vulnerables, tal com mostren les enquestes, no disposen del mateix temps que les persones que tenim unes altres realitats. Les persones que tenim més capacitat econòmica podem externalitzar les cures i el treball domèstic. Qui no tingui recursos, no ho podrà fer. Per tant, entronca clarament amb les responsabilitats del meu departament.

Un dels eixos de l'agenda és repensar el temps de treball per poder-lo fer compatible amb la vida personal. Què ha de canviar en la manera com treballem actualment a Catalunya?

El mercat de treball està canviant i, sobretot, la nova força laboral ja està demanant una altra manera d'entendre les lògiques del treball. Hem de tenir una estructura que parli més del resultat i de la productivitat, i no tant del nombre d'hores que destinem a la feina. Les jornades més flexibles i adaptades a les necessitats de les persones cada cop destaquen més.

Hem de tenir una estructura laboral que parli més del resultat i de la productivitat, i no tant del nombre d'hores que destinem a la feina

Hem de fer que els entorns de treball siguin molt més eficients perquè, moltes vegades, tal com tenim concebudes algunes tasques, són repetitives i perdem molt de temps. La nostra agenda, que parla de moltes bones pràctiques sobre com distribuir el temps de treball, també millorarà i tindrà un impacte en la competitivitat de les empreses. Si una empresa és capaç de distribuir el seu temps de manera molt més productiva, hi guanyarà: primer, fidelitzarà el talent, i segon, podrà produir d'una manera més eficient.

Sovint s'entén la conciliació com una qüestió individual. Com podem fer perquè sigui una responsabilitat compartida entre administració, empreses i societat?

La igualtat d'oportunitats de les dones té un impacte individual, però aquesta agenda ens permetrà explicar que també té un impacte positiu i que ajuda a resoldre problemes estructurals de la nostra societat.

Per exemple, en la competitivitat de les empreses. Aplicant la conciliació i, sobretot, la corresponsabilitat, traiem les cures de la responsabilitat de les dones. La conciliació forma part del feminisme, però no és una qüestió exclusivament de dones.

La conciliació forma part del feminisme, però no és una qüestió exclusivament de dones

La manera com distribuïm aquestes càrregues permetrà que un treball reproductiu no remunerat, que té o podria tenir un impacte claríssim en el PIB de l'economia —i que moltes economistes ja estan mesurant—, en sortir de l'àmbit privat i professionalitzar-se, generi més activitat productiva.

Aquest és un exemple, però n'hi ha d’altres. Quan apliquem mesures d'organització del temps molt més racionals i reduïm la mobilitat obligada innecessària, també millorem l'impacte sobre la sostenibilitat ambiental i la cohesió social.

Per tant, el primer missatge que volem transmetre amb aquesta agenda és que la conciliació és compatible amb la competitivitat, perquè hi ha empreses que ja ho estan fent i obtenen resultats molt positius, i que també ajuda a solucionar altres aspectes. Ara mateix hem de donar resposta a diversos reptes: l'envelliment, la manca de natalitat i el repte demogràfic. L'agenda pot ser molt útil.

A banda de capgirar imaginaris, l'agenda planteja oferir més serveis per donar suport a la cura de les persones dependents, gent gran, etcètera?

Ja estem treballant des del Departament per donar serveis perquè la gent disposi del temps que requereix la cura. Tenim el Pla Corresponsables, que promou masculinitats responsables, i altres eines, com un projecte que fomenta les vocacions de les dones en sectors masculinitzats.

Però el fet diferencial d'aquesta agenda és que s'ha fet de manera participada. Hem estat un any recorrent el territori i parlant amb empreses. D'aquesta agenda afloraran eines i bones pràctiques d'empreses concretes, de sectors concrets, de mides concretes, però també d'organitzacions, d'administracions en territoris diversos i de realitats de tot Catalunya.

Per tant, d'una banda, serà una caixa d'eines perquè tothom que vulgui aplicar experiències de conciliació i corresponsabilitat tingui on emmirallar-se. I de l'altra, també farem una anàlisi per veure quines mesures hem d'aplicar perquè la corresponsabilitat col·lectiva sigui una realitat.