Descobert un refugi antiaeri singular durant les obres de l'estació de la Sagrera de Barcelona

Els treballs arqueològics entorn del carrer Baixada de la Sagrera de Barcelona han permès descobrir un refugi antiaeri del qual no es tenia cap constància i que no figurava en el cens de refugis públics de 1938. Es tracta d'unes feines que s'estan realitzant arran de la construcció de l'estructura de la futura estació de la línia d'alta velocitat Madrid–Saragossa–Barcelona. La troballa s'ha realitzat en els treballs d'excavació dirigits per l'arqueòleg Joel Blanco, de l'empresa ABANS.

La descoberta correspon a un refugi de caràcter privat o no públic que donava servei a l'antiga estació de mercaderies de la Sagrera, que havia quedat completament ocult, i ara ha emergit arran dels moviments de terra del projecte ferroviari actual i la futura reurbanització. El traçat del refugi connectava els dos edificis que es trobaven a banda i banda de l'entrada a l'antiga terminal de mercaderies. Un d'ells ja va ser enderrocat a la dècada passada, mentre que el segon ha mantingut fins ara la seu de les oficines d'Adif des d'on es dirigeixen les obres de la futura estació intermodal.

El refugi presenta una tipologia constructiva singular dins del conjunt de refugis antiaeris de Barcelona. Es tracta d'una estructura tipus búnquer, excavada a cel obert i construïda amb formigó armat, amb una llosa de coberta d'uns dos metres de gruix preparada per resistir l'impacte de bombes de 100 kg. Està situada a uns quatre metres de profunditat i conserva dues entrades, una de les quals ha pogut ser documentada completament.

A l'interior, el refugi disposa de dues galeries principals, de 2,50 metres d'alçada per 1,20 d'amplada, que unien els edificis bessons de l'estació de mercaderies en direcció nord-sud. Al llarg del recorregut s'hi han identificat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai de possibles funcions de magatzem o infermeria. En total, l'estructura tindria una longitud aproximada de 90 metres.

La construcció combina diferents tècniques: trams d'esquelet de formigó recobert amb maó massís, sostres d'encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. Destaquen també les banquetes conservades en una de les sales, diverses pintades fetes al voltant de 1954 i grafits amb les sigles CNT i FAI que "podrien" correspondre al període de la Guerra Civil. Igualment, es manté part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.

Malgrat alguns desperfectes puntuals, "l'estat de conservació és excepcional i fa d'aquest refugi un cas únic per la seva tipologia i característiques constructives", segons detalla el consistori barceloní. En aquests moments, l'estructura es troba en fase d'estudi i documentació mitjançant escàner làser.

Un node logístic de Barcelona  

L'antiga estació de mercaderies de la Sagrera, construïda entre 1918 i 1922 per la companyia MZA, ocupava 200.000 m² i més de 17 km de vies. Va ser un dels principals nodes logístics de Barcelona fins al seu tancament el 1990 i un punt estratègic durant la Guerra Civil, fet que la va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937. La CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari, va impulsar amb els treballadors la construcció del refugi ara localitzat.