A què es dediquen els antics consellers de Junts al Govern?

El passat 7 d'octubre, Junts per Catalunya va confirmar que deixava el Govern de la Generalitat, després de consultar-ho a les seva militància. La ruptura es materialitzava després d'una tempestuosa relació amb el seu soci a l'Executiu, ERC, amb qui no deixaven de succeir-se les crisis. De fet, només nou dies abans el president del Govern, Pere Aragonès, havia cessat el vicepresident, Jordi Puigneró, com a conseqüència que Junts aprofités el debat de política general per reclamar-li que se sotmetés a una moció de confiança.

Tres mesos més tard, els antics consellers de Junts en el Govern d'Aragonès van resituant-se, alguns d'ells fora de la política, d'altres com a candidats a les futures eleccions municipals i algun deixant-se veure en nombrosos actes de partit, mentre creixen les informacions que el situarien com a hipotètic aspirant a encapçalar la llista de la formació en els següents comicis al Parlament.

Precisament aquest dijous s'ha conegut que l'exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró ha fitxat pel Col·legi d'Administradors de Finques Barcelona – Lleida, en qualitat d'assessora en Relacions Institucionals i Comunicació i amb l'objectiu de "consolidar" les relacions de l'entitat amb les administracions públiques. El seu fitxatge ha estat criticat pel Sindicat de Llogateres, que en un comunicat ha manifestat que "és incompatible defensar els interessos de la ciutadania amb defensar interessos dels sectors econòmics que es beneficien, precisament, que els preus de l'habitatge segueixin pujant". Què ha passat, però, amb la resta d'antics consellers de Junts?

La intensa agenda orgànica de Giró

Jordi Puigneró va ser el primer membre de Junts a sortir del Govern, en el seu cas cessat per Aragonès el 28 de setembre. Considerat l'home de Puigdemont a l'executiu, la seva destitució va suposar el punt i final -almenys de moment- a nou anys de trajectòria a la Generalitat. Primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació (2013-2016), després com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital (2016-2018) i ja posteriorment com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (2018-2021) i vicepresident (2021-2022).

Enginyer informàtic de formació, Puigneró està en excedència de la multinacional IBM des de fa anys i el seu nom ha sonat com a possible alcaldable de Junts a Sant Cugat del Vallès, la seva ciutat, on ja havia estat regidor i tinent d'alcaldia. De moment, però, la direcció local manté com a candidat Josep Maria Vallès, escollit en primàries. Puigneró, per tant, encara no ha definit el seu futur immediat. Juntament amb Gemma Geis va ser l'únic entre els membres de Junts al Govern que va fer campanya per la ruptura amb ERC, si bé quan va celebrar-se la consulta ell ja havia estat cessat.

En contraposició amb Puigneró, segurament el principal exponent del sector pragmàtic de Junts va ser Jaume Giró, que exercia de conseller d'Economia. Després d'una llarga trajectòria com a directiu de Caixabank, Giró va fer el salt a la política institucional convertint-se en conseller, posteriorment va afiliar-se a Junts i ara mateix continua com a directiu de la formació. Sense en principi necessitats materials peremptòries -segons la declaració de béns que va fer en accedir al Govern acumula actius totals amb un valor de 7,1 milions-, té una intensa agenda orgànica i els darrers dies ha participat a la presentació de diversos candidats de Junts a les eleccions locals del 28 de maig vinent.

Paral·lelament, Giró està realitzant visites a agrupacions territorials del partit, així com a entitats i empreses locals, el que algunes informacions situen com a pas previ per guanyar força de cara a una possible participació en les properes primàries de Junts per escollir el seu candidat a les eleccions al Parlament. Per tant, Giró no té càrrec institucional, però queda clar que en cap cas dona per acabada la seva etapa en la política activa.

Geis, alcaldable a Girona

Qui ja es troba en plena cursa electoral és Gemma Geis, fins a la ruptura del Govern consellera de Recerca i Universitats, ja que el passat dia 2 va ser escollida alcaldable de Junts a Girona. Geis té el repte de mantenir la que ara mateix és la principal alcaldia de la formació -la conserva des del 2011-, arran que l'actual alcaldessa, Marta Madrenas, hagi decidit no presentar-se per revalidar el càrrec després de dos mandats. Molt propera a Puigdemont, Geis va fer el salt a la política a les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, després de quatre anys com a vicerectora de la Universitat de Girona. A banda de consellera, ha estat diputada i portaveu del grup parlamentari de Junts.

Tot i que sense encapçalar la llista, qui també podria fer el salt a la política municipal és Victòria Alsina. Juntament amb Jaume Giró, segurament va ser la consellera que més va fer campanya contra la sortida del Govern, al qual havia entrat com a independent. De fet, tot just va afiliar-se a la formació unes setmanes abans de la crisi definitiva amb ERC. Després de més d'un any al capdavant del Departament d'Acció Exterior, Alsina ha tornat a la seva feina anterior, com a professora a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Nova York. Ara bé, el seu és un dels noms que sona amb més força per acompanyar Xavier Trias en el seu intent de recuperar l'alcaldia de Barcelona.

Fins fa unes setmanes també semblava que Josep Maria Argimon podria formar part de la candidatura de Trias, però l'exconseller de Salut ha optat per apartar-se de la primera línia política i el passat dia 5 va transcendir que havia estat nomenat director d'Infraestructures Científiques del BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, dedicat a la prevenció de l'Alzheimer. Abans de ser el primer conseller de Salut del Govern d'Aragonès, Argimon havia dirigit l'Institut Català de la Salut i havia estat secretari de Salut Pública de Catalunya.

Finalment, l'exconsellera de Drets Socials Violant Cervera ha decidit reincorporar-se a la seva plaça de funcionària a la Diputació de Lleida. Cervera havia sonat com a possible alcaldable del partit a la capital provincial, però Toni Postius ha estat confirmat com a candidat.