Debat Constituent reprèn les accions per definir les bases d’una República catalana

Aviat farà dos mesos que Lluís Llach va tornar als escenaris per donar impuls a Debat Constituent, el procés participatiu que el novembre de 2018 l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va encarregar al cantautor de Verges i a una trentena de personalitats del país. A través del recital celebrat el 18 de desembre al Palau Sant Jordi, on es van aplegar més de 15.000 persones, la iniciativa creada per elaborar un esborrany de constitució catalana ha tornat a reviscolar. Enrere ha quedat una llarga letargia provocada per la pandèmia i diversos episodis que han trasbalsat Catalunya, com han estat la condemna als dirigents del Procés i el subsegüent cicle electoral.

"El concert ha sigut un punt d’inflexió, perquè quan teníem enllestit el full de ruta i estàvem en la fase expansiva del projecte, ens va agafar la sentència del Suprem i la pandèmia, cosa que va perjudicar un pla de treball que sobretot estava pensat per desplegar-se en reunions presencials", explica Gabriela Serra. Per a la representant de Debat Constituent, ara és quan la iniciativa ha agafat novament volada, i així ho demostra la vintena de trobades sectorials i presentacions que hi ha convocades a diverses comarques les pròximes setmanes.

De la formació al diagnòstic

L’activitat de Debat Constituent es va iniciar en set jornades formatives, una per cada eix temàtic que comprèn qualsevol Constitució democràtica i que es desglossen en el qüestionari que han de respondre els inscrits: Elements constitutius (model d’estat, llengua, nacionalitat, ciutadania i immigració, redacció i reforma de la Constitució); Drets; Participació política i organització del poder; Organització territorial; Règim econòmic; Territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques; i Seguretat i relacions internacionals.

La plataforma ha reprès el camí amb les presentacions de noves Enteses Territorials, que agrupen persones de cada demarcació

Una vegada superada aquesta fase, la plataforma ha reprès el camí amb les presentacions de noves Enteses Territorials, que agrupen persones de cada demarcació interessades a participar en les discussions, les trobades on els inscrits aborden els set eixos temàtics que conté el qüestionari i, en paral·lel, xerrades adreçades a tothom qui desitja inscriure’s, atès que "moltes persones, sigui per edat o coneixement, no tenen la suficient destresa en noves tecnologies ni saben resoldre els dubtes que poden trobar-se a l’hora de respondre les preguntes", indica l’activista i exdiputada de la CUP.

Segons Serra, aquesta tasca d’incrementar la participació és feixuga, però creu que s’anirà agilitzant tant pel que fa a l’arrelament territorial com en els àmbits temàtics, on ara com ara el principal interès pivota sobre el model d’autoritat. "A causa d’alguns fets ocorreguts a Catalunya, aquest tema està suscitant un gran intercanvi de posicionaments; igual que desperta molt debat les qüestions relatives al model de Defensa i Seguretat i el rang d’oficialitat que han de tenir les llengües del país".

Sigui com sigui, Serra subratlla que Debat Constituent no busca que els inscrits expressin desitjos, cosa que pot donar marge a múltiples interpretacions, sinó que mitjançant el qüestionari i els debats sectorials manifestin les seves opinions de forma clara i concisa. A partir d’aquí serà quan la Coordinadora d’Enteses Locals processarà totes les respostes i les filtrarà per tal d’extreure’n un primer esborrany de Constitució. "Poden haver-hi casos en què la diferència dels percentatges sigui mínima, però no hi haurà possibles interpretacions: es convertirà les preguntes amb afirmacions concretes", sentencia Gabriela Serra.

Interrogants a l’horitzó

Debat Constituent posa a disposició dels inscrits exemples de processos constituents viscuts a altres països, vídeos temàtics i altres documents per entendre que significa bastir una Carta Magna. Amb aquestes eines aspira a ser una eina útil i transversal, que en cap cas orienti els participants cap a un model determinat. "Que la proposta resultant sigui més ambiciosa o progressista, només ho sabrem al final. Els d’esquerres ens podem trobar respostes molt conservadores, i els demòcrates que els inscrits s’inclinen per suggerir drets que aparentment no estan contemplats però que es recullen en altres constitucions", diu Serra.

"Que la proposta resultant sigui més ambiciosa o progressista, només ho sabrem al final"

De tota manera, Debat Constituent no renuncia a incidir en la política institucional quan així ho cregui necessari. Un objectiu que no està en el full de ruta de la plataforma però que, segons Gabriela Serra, és probable que s’activi si la realitat ho demana. "Construir República també significa actuar a temps, ja que potser d’aquí a dos anys no tindrà sentit fer-ho, i més quan el 2023 i 2024 hi haurà eleccions que donaran poc marge a condicionar la dinàmica parlamentària". Serra al·ludeix als Jocs Olímpics d’Hivern i altres infraestructures, així com al debat entorn la futura Llei electoral o el model administratiu. "Si bé hi ha aspectes que cal tenir un Estat propi per aplicar-los, en altres ja podríem vehicular demandes abans no sigui massa tard", afirma.

Qui s’ocuparà d’analitzar com intervenir, sigui a través d’iniciatives legislatives populars o altres mecanismes legals, serà el Fòrum Cívic i Social (FCS), que Debat Constituent convocarà després de l’actual fase amb l’objectiu que validi les propostes sortints i decideixi el procediment a seguir fins a presentar-les de manera pública i solemne al Parlament de Catalunya.

Així és com Debat Constituent treballa avui per tal que el procés sigui el màxim d’àgil i participatiu possible, amb la finalitat última que els resultats reflecteixin la pluralitat ideologia del país. "Allò que se’n derivi ja serà com obrir la capsa de Pandora", adverteix Gabriela Serra, per a qui malgrat la sensació que la política catalana està embarrancada en la dinàmica autonòmica, existeix una ciutadania compromesa a definir les futures bases d’una constitució democràcia per Catalunya.