'Recuperado del enemigo: com el franquisme va instrumentalitzar la cultura a través de l'art confiscat

Què va passar amb les obres d'art que l'anomenat bàndol 'nacional' va confiscar quan es va declarar vencedor de la Guerra Civil espanyola i que no va retornar mai als seus propietaris? És una de les preguntes que es va fer l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), centre dedicat a l'estudi del patrimoni integrat dins de la institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), quan el setembre del 2022 va decidir analitzar l'impacte de la Guerra Civil i del règim en la configuració de les col·leccions dels museus catalans. 

L'objectiu no era tant estudiar la destrucció del patrimoni com entendre les circumstàncies que van alterar la composició de les col·leccions dels museus i com van arribar-hi. Inicialment, el projecte preveia analitzar una vintena de museus, però l'abast ha crescut fins a aproximadament una cinquantena d'institucions. Una d'elles va ser el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que des d'aquest dijous acull l'exposició Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC, comissariada per Gemma Domènech i Eduard Caballé. 

Tal com explica Domènech en declaracions a Públic, l'exposició és molt més que una mostra d'obres d'art. És un exercici de "revisió històrica i de transparència institucional" que posa el focus en l'origen d'un centenar de peces dipositades al MNAC entre el 1939 i el 1949 pel franquisme, un cop finalitzada la Guerra Civil. "L'equip del museu ens va facilitar l'accés als fons i als arxius, assumint el repte d'examinar un passat sovint incòmode", explica.

L'exposició se centra en 116 obres dipositades al museu pel franquisme a través del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). Aquest organisme, creat després de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, va gestionar els dipòsits de salvaguarda que la Generalitat republicana havia creat durant la guerra per protegir el patrimoni dels bombardejos. Un cop finalitzat el conflicte, el règim va assumir el control d'aquestes obres i va decidir quines retornava als seus propietaris i quines no podien ser restituïdes per "manca d'identificació".

Tal com explica l'exposició, el retorn de les obres estava condicionat per una normativa restrictiva: calia presentar una sol·licitud formal, acreditar la titularitat i demostrar adhesió al règim. Aquest sistema va excloure del procés persones exiliades, represaliades o mortes durant la guerra i la postguerra, fet que va impossibilitar la reclamació de nombroses obres.  Aquestes van ser distribuïdes en dipòsit a diversos museus, entre ells el MNAC. 

L'ús de l'art per construir un relat propagandístic

El títol de la mostra, Recuperado del enemigo, fa referència directa a l'etiqueta que el règim franquista col·locava a la part posterior de les obres per construir un relat propagandístic, el de la "recuperació" del patrimoni davant "l'espoli i la destrucció atribuïts al bàndol republicà". L'exposició desmunta aquest discurs i contextualitza el complex sistema de protecció patrimonial impulsat per la Generalitat durant la guerra, que va incloure el trasllat d'obres per evitar els bombardejos i la seva concentració en dipòsits segurs. El règim franquista va instrumentalitzar aquest esforç de salvaguarda per legitimar-se com a suposat salvador de l'art a través de les obres confiscades.

Una de els característiques més singulars de l'exposició és que, a diferència de la majoria, les obres d'aquesta no destaquen pel seu valor artístic ni estètic, "sinó pel que expliquen", relata Domènech. De fet, en moltes de les peces, el protagonisme recau en la part posterior de les obres: etiquetes, segells, anotacions i marques que documenten confiscacions, trasllats i dipòsits successius. L'interès se situa literalment a la part del darrere. El muntatge inclou estructures que permeten observar ambdós costats i recrea visualment l'ambient dels dipòsits del museu. Es tracta d'obrir simbòlicament les reserves i fer accessible allò que fins ara no ho era.

Entre les peces destacades hi ha Las chicas de la Claudia, una obra que concentra moltes etiquetes i que es converteix en un emblema del recorregut. La part posterior permet reconstruir el trajecte complet: confiscació, el seu pas per diferents dipòsits i l'arribada definitiva al museu. Domènech també destaca un cap de Crist atribuït tradicionalment a Jaume Cascalls, escultor gòtic del segle XIV.  

El MNAC posa de relleu el paper exercit pel museu com a dipòsit d'emergència, primer en el context de la Generalitat republicana i, després, sota el control de l'SDPAN. Tot i que els investigadors no ha fet una investigació exhaustiva per identificar els propietaris originals, la voluntat de fer públiques les peces pot obrir noves vies de recerca. "Aquesta exposició pot facilitar que particulars o institucions aportin informació addicional sobre el seu origen", acaba Domènech. Mentrestant, es podran veure exposades al MNAC fins al 29 de juny.