'El Intermedio' dura ja 20 anys: quan la sàtira política resisteix en 'prime time' i domina la conversa digital

El Intermedio està d'aniversari: compleix 20 anys i ho celebra aquest dijous, amb una emissió especial des d'El Retiro. Durant aquest temps, el programa ha fet de la sàtira política, l'exageració i el muntatge una marca reconeixible, fins a consolidar un to propi dins de la televisió generalista i sostenir la seva presència en el món digital.

Estabilitat en una franja crítica

En una televisió obsessionada amb el lideratge, la rellevància del format no es mesura en el titular del dia —encara que s'intenti molt—. El programa d'El Gran Wyoming ha signat una sòlida arrencada de 2026 i es mou amb notable estabilitat, al voltant dels 860.000 espectadors i entre el 6% i el 7% de quota: un marge que li permet disputar, excepte jornades excepcionals, el cinquè o sisè lloc entre els espais més vistos del país, en els informes diaris d'audiències de Barlovento.

Es tracta, a més, d'un espai que es manté en l'access prime time: una de les franges més difícils de la televisió —entre les 21.30 i les 22.30 hores— perquè actua com a pont cap al prime time i es disputa amb una competència especialment intensa entre marques molt assentades de l'entreteniment nacional. Resistir en aquest context té un valor afegit.

Peça clau en la identitat de la cadena

En els últims anys, El Intermedio ha ocupat un lloc molt concret a La Sexta: és una de les seves marques diàries més reconeixibles i la cadena el manté com una peça fixa de l'access prime time. En una comunicació oficial d'Atresmedia del febrer, el grup va assenyalar el programa de Wyoming com "el programa diari més vist de la cadena, aconseguint cada dia del mes més de 2,5 milions d'espectadors únics".

L'Anàlisi de la Industria Televisiva - Audiovisual de Barlovento de 2025 parla sobre els orígens d'El Intermedio a la graella de La Sexta: "El 2012, la cadena va dissenyar un posicionament estratègic d'emissió en cascada de "programació vertical" que centrava la seva oferta diària en programes d'actualitat". La consultora assenyala un context d'efervescència social i política, pròpia dels últims anys d'una crisi i el producte de la qual va ser Podem primer, i Ciutadans després. Segons l'informe: "L'emblema d'aquella estructura programàtica era l'espai dirigit per Antonio García Ferreras, Al rojo vivo, que va començar el 2011 i va ser el vaixell insígnia de la cadena en aquell moment".

Segons la consultora, aquest mateix any, la cadena —des de llavors propietat d'Antena 3— va posar en marxa una sèrie d'espais que van constituir "una nova narrativa televisiva com a oferta diferenciada de la resta de la seva competència". Un fragment exacte del text explica: "Aquests nous programes tenien com a principal propòsit explicar la realitat de l'actualitat —política i social, preferentment—, i tot això "narrat en directe", com a element clickbait permanent". Els programes assenyalats són Al rojo vivo, Más vale tarde..., La Sexta Noche, El Objetivo, El Intermedio, Salvados, La Sexta Columna, La Sexta Clave o La Sexta Xplica.

Sobre el seu potencial digital

Però l'interès no acaba en la seva estabilitat lineal, perquè el programa fa anys que funciona també com una fàbrica de fragments —intervencions, mems o vídeos— que es consumeixen de forma autònoma, fora del context del programa: aquesta lògica de clip permet mantenir presència fins i tot entre els qui no el segueixen a la televisió.

Més que per la seva empremta digital, El Intermedio destaca pel seu potencial per adaptar-se a la lògica de les xarxes socials. Per això, en cada nova entrega, La Sexta.es s'omple d'articles que adapten alguns missatges de l'equip i dels convidats del programa, al llenguatge del clickbait i a la lògica de les xarxes socials.

Abans que la televisió pensés en la viralització, el programa ja produïa peces breus, gags reconeixibles i escenes creades per ser compartides. El programa de La Sexta porta més de 20 anys funcionant com una fàbrica d'intervencions, peces satíriques i vídeos manipulats que es consumeixen, també fora del context del programa.

La fàbrica del mem

El cas més clar és el ja cèlebre mem de la UDEF: un vídeo manipulat emès originalment per l'espai i convertit, anys després, en mem i tendència en xarxes, especialment en TikTok.

A aquesta capacitat de reverberació se sumen els vídeos manipulats que la mateixa cadena va recopilar com els "més vistos" de l'any, prova que el format va desenvolupar una mecànica especialment apta per al clip viral.

Un altre exemple va ser l'esquetx de Dani Mateo amb la bandera d'Espanya, que va desbordar per complet l'emissió lineal i va acabar convertint-se en un dels fragments de major repercussió pública en la història del format. Aquell programa de Wyoming —el 31 d'octubre del 2018—, en què es va emetre la famosa escena en què l'humorista es moca amb la bandera, va reunir 1.451.000 espectadors de mitjana. Però el recorregut del vídeo va ser molt més gran i la seva viralització en xarxes va amplificar l'impacte d'una polèmica que va arribar fins i tot als tribunals, abans que el jutge arxivés la causa el gener de 2019.

També algunes imitacions de Joaquín Reyes a El Intermedio van funcionar de vegades com a peces autònomes i reconeixibles. Més recentment, el programa ha continuat demostrant aquesta capacitat per apropiar-se del llenguatge d'internet en remesclar fenòmens ja virals, com va passar amb la recreació de la "señora bien".

Dins i fora de la pantalla

Més que una viralitat constant i homogènia, l'espai ha construït part de la seva ressonància pública a través de fragments concrets que, en diferents moments, han aconseguit desbordar el plató i seguir circulant pel seu compte.

Una trajectòria de 20 anys en antena, entre la sàtira política emesa en lineal i el fragment viral que continua circulant després: el mirall d'una televisió que ha d'adaptar-se per seguir reconeixible, dins i fora de la pantalla.