48h Open House Barcelona 2026: vuit espais i edificis que has de visitar

En el marc de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura 2026, Nou Barris acull la primera edició de l'Open Barri d'Hivern, impulsada per 48h Open House Barcelona. Se celebrarà del 16 de febrer a l'1 de març. La proposta convida a redescobrir el barri a través de l'arquitectura, el patrimoni i la vida quotidiana del territori. El projecte vol posar al centre la perifèria urbana i fer visibles espais que normalment no ho són. Us proposem 10 edificis que faran una jornada de portes obertes el proper cap de setmana. 

L'Ateneu Popular 9 Barris

L'Ateneu Popular 9 Barris ocupa una antiga planta asfàltica industrial, reconvertida en equipament cultural gràcies a la mobilització veïnal dels anys setanta. El 1977, el veïnat va ocupar i desmantellar la fàbrica, iniciant un procés de transformació que va convertir un focus de contaminació en un espai cultural de referència. L'Ateneu és un exemple de com l'arquitectura i l'acció ciutadana poden transformar el patrimoni industrial en un motor cultural i comunitari.

L'Arxiu Històric de Roquetes

L'Arxiu Històric de Roquetes és un equipament dedicat a preservar i difondre la memòria del barri, estretament vinculat als processos de transformació urbana i social de Nou Barris. Neix de la voluntat veïnal de conservar documents, fotografies i testimonis que expliquen la història quotidiana d’un territori construït, en gran part, a partir de l’autoconstrucció i la lluita col·lectiva per la dignificació urbana.  

La Torre Calinova

La Torre Calinova forma part del conjunt d'habitatges construïts entre el passeig de Verdum, el passeig d'Urrutia, el carrer d'Alsàcia i el carrer de Lorena, en uns terrenys que havien estat ocupats per l'Institut Mental de la Santa Creu i que van quedar lliures arran de l'enderroc de gran part del complex hospitalari. L'edifici es va construir entre el 1974 i el 1979, segons un projecte dels arquitectes Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova i José Ribas i González, i respon a una arquitectura residencial pròpia del període, marcada per la densificació vertical i la repetició tipològica, per donar resposta a la demanda d'habitatge.  

Can Basté 

Can Basté és un conjunt patrimonial que permet entendre l'evolució de Nou Barris des d'un entorn rural fins a la ciutat contemporània. El seu origen se situa en una torre medieval, sobre la qual al segle XVII es va construir una masia que, amb el temps, es va transformar en un casalot senyorial de planta quadrada i teulada de quatre aigües, vinculat a l'activitat agrícola i vitivinícola del territori. Lany 1995 es va reconvertir en centre cívic, i avui ha esdevingut un equipament cultural actiu que combina patrimoni, arquitectura i vida urbana, i que convida a descobrir una peça clau de la història del barri.

Parc de Bombers de Sant Andreu

El Parc de Bombers de Sant Andreu és un equipament essencial de servei públic que forma part de la xarxa d'emergències de la ciutat. L'edifici respon a una arquitectura funcional i directa, determinada pels requeriments operatius del cos de bombers: rapidesa de sortida, organització clara dels espais i convivència entre les àrees de treball, formació i descans. 

Can Peguera

Es tracta d'un dels quatre barris de cases barates construït pel Patronat Municipal de l'Habitatge l'any 1929, i de l'únic que sobreviu com un poble dins la gran ciutat. Inicialment, es va concebre per reallotjar els barraquistes de Montjuïc. Actualment, continua sent propietat del PMHB (actualment anomenat IMHAB) i els habitatges estan en règim de lloguer. Recentment, els veïns han acordat conservar la fesomia i l'estructura actual del barri i n'han proposat la catalogació com a patrimoni històric de la ciutat: per la seva arquitectura singular i per salvar-lo de la demolició proposada per diferents plans urbanístics.

Castell de Torre Baró 

Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d'informació del Parc de Collserola. L'edifici també es coneix popularment com a castell, per l'aire medievalista. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar.

Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

L'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya és en un edifici projectat als anys seixanta per Oriol Bohigas i Josep Martorell. Concebut originalment com un col·legi públic anomenat Grup Escolar Ramiro Ledesma, l'edifici respon a una arquitectura racionalista i austera, pensada per a l' ús docent i caracteritzada per una relació clara entre estructura, llum i funció.