CulturaAlejo Cuervo, l'editor que va anticipar-se a l'èxit de 'Joc de Trons'

Caminem pel triangle freak de Barcelona, una zona on s’amunteguen les botigues i les llibreries de genère, com Norma Còmics, Game Whare... I la llibreria Gigamesh, que rep el nom de la petita editorial que l’impulsa. Aquest segell va començar a publicar els llibres de la saga Joc de Trons, de la mà del seu impulsor Alejo Cuervo (Barcelona, 1959). Era l’any 2002 i aquell primer any just se'n van vendre 500 exemplars. Però ja era més del que estaven acostumats a l’editorial. Després l’onada va anar creixent. Però és l’any 2011 quan el fenomen es desborda, gràcies a l’estrena de la sèrie produïda per HBO. El 2011 i els 2012 venen uns 400.000 exemplars cada any, mentre que el 2013 en venen uns 300.000, posteriorment passen a vendre'n uns 100.000 i l’any passat ja s’han situat en uns 50.000.

Xifres que evidencien que GoT -per les seves sigles en anglès- ha estat el fenomen editorial i audiovisual de la darrera dècada. O almenys, un dels més destacats. Amb unes vendes acumulades d’entorn a un milió i mig d’exemplars, Alejo Cuervo creu que un 40% dels lectors han arribat a llegir els cinc volums que conformen la saga Cançó de gel i foc. Totes juntes, unes 4.000 pàgines.

Les xifres de la sèrie són encara més espectaculars. I encara més les darreres tres temporades, que ja no estan basades en els llibres, sinó que HBO les ha desenvolupat lliurement. Coincidint amb l’emissió de la vuitena i darrera temporada, fem un repàs amb Alejo Cuervo sobre com ha estat aquesta evolució de la sèrie sense George R.R. Martin. I anem fins al darrer capítol -el tercer de la temporada-, on Cuervo es mostra escandalitzat i el posa com a exemple de la deriva de la sèrie: "La resolució de l’episodi La llarga Nit és el final més tòpic del capítol més tòpic que ha tingut la sèrie. Quan més avança i més els veus patir, més clar que tens que en el darrer moment se salvaran. És predictible. I això és l’antítesi de George R.R. Martin".

Segons ell, George R.R. Martin es caracteritza pels girs argumentals: "Sempre t’està donant el que tu vols que et donin, però després t'ho retorça. Martin mai no ha donat finals tòpics. En canvi, la batalla no se sosté per enlloc. És un anticlímax i un despropòsit. Hi ha gent que es queixa que no es veia bé, que tot era fosc. Però és igual, fins i tot així ja es veia a venir el final".

Un èxit editorial desbordant

Cuervo va comprar els drets de Joc de Trons quan va aparèixer el segon llibre i ja intueix que "el tema és potent". Com és possible, però, que ningú més el volgués llavors? El grup Planeta havia adquirit l’editorial Martínez Roca, bàsicament pel joc de cartes Magic (The Gathering). Però no mostra interès el sector freak, així que es crea un nínxol de mercat que és buit. I aquí entra Cuervo, de la mà de Gigagesh. "Senzillament estàvem millor posicionats, perquè a les ‘multis’ i les ‘distris’ no els interessava".

Rememora que quan arriba l’èxit al 2011, es veuen tan desbordats que no poden ni imprimir llibres a ritme de la demanda, per falta de diners. "No hi havia crèdit dels bancs, per a ningú. Així que quan s’esgotava una remesa (que durava com a molt una setmana a les llibreries), potser passaven dos mesos sense que poguéssim pagar la següent i arribés a les llibreries", explica. El record d’un editor que venia 200 exemplars l’any de cada llibre que publicava. I que després arribaria a vendre’n 400.000. Potser és ell, qui s’asseu el tron de ferro.

"Amb Martin sempre estàs pendent de per on te la colarà"

Alejo Cuervo, que té ulls blaus com de caminant blanc i un cognom de guarda de la nit, explica el que al seu parer és l’estil de l’autor nord-americà. "Sempre sap quines tecles cal tocar. Bàsicament, fa una supressió de les expectatives del lector: cap protagonista està exempt. O dit d’una altra manera, aplica el que es coneix com la ‘maledicció xinesa’". I a la pràctica, en què consisteix? Vet aquí dos exemples: "Vols una història d’amor en la que conèixer un príncep blau? Val, aquí tens al Joffrey, que és un príncep, però també un sàdic. Vols enamorar-te i tenir la teva boda romàntica? Val, però a canvi hauràs de passar per la boda roja".

Però a partir de les darreres temporades, al·lega Alejo Cuervo, "tenim una altra cosa: una sèrie amb màximes audiències i que està més centrada en satisfer l’audiència que no pas al desenvolupament de la trama". Segons Cuervo, "el ritme de les darreres dues temporades es basa tan sols en la revenja femenina, una darrera l’altra... i encara millor si és sàdica".

Cuervo creu que la sèrie s'ha imbuït de l'onada feminista i explica que, de fet, els estudis HBO són els mateixos que han produït la sèrie El cuento de la criada. "Ells són més conscients que ningú d’aquest ambient que es respira. I totes les revenges femenines de la sèrie estan orientades a donar una catarsi a aquest públic, per saciar una necessitat de venjança". Tanmateix, a Cuervo no li acaba d’agradar el canvi: "Hem passat de tenir tombs argumentals en base a la maledicció xinesa, a què estiguin basats exclusivament en venjances femenines".

Al seu parer, sota l’estil de Martin "sempre estès pendent de per on te la colarà". I també destaca l’evolució dels personatges (almenys, els que viuen prou): "Martin sempre els fa jugar un paper redemptor, com ara el cas de Jaime Lannister, que passa de ser el més dolent des del minut zero a ser un home que inspira confiança". Segons ell, una recerca de la redempció que està feta a consciència. "Quina mà perd? La dreta. La mateixa amb la que tira Bran [Stark] pel balcó", explica, aplicant memòria i enllaçant escenes. De fet, Cuervo destaca que Martin sempre té tancada tota la trama al seu cap, abans de posar-se a escriure. I per això, fa finals tan rodons.

La metàfora del "s’acosta l’hivern": la crisi econòmica a l’Estat

Un altre dels elements claus de tota la saga és el lema "s’acosta l’hivern", que juga com a principal metàfora de la societat dels nostres dies. "Però s’ha desvirtuat molt en el decurs de l’adaptació audiovisual, quan precisament aquí a l’Estat espanyol quadrava molt bé amb la crisi econòmica que arrenca cap al 2008", opina. Un lema que ve a insinuar que "sou fills de l’estiu, heu nascut en època d’abundància de recursos, no heu conegut res més fins ara... I no us feu a la idea del que ve. S’acosta l’hivern i ho passarem fatal". Un missatge que, en el context de crisi econòmica i de crisi ecològica, sonava molt potent.

De fet, l’Estat espanyol és un dels països on més èxit (i més matiner) van assolir els llibres de Cançó de gel i foc. "Va tenir un èxit sense precedents per a una novel·la de ciència ficció. No ho havia vist mai com a llibreter", explica. "Per la mida del mercat espanyol i la tradició que hi havia fins llavors de gènere fantàstic, les vendes a l’Estat se sortien de la gràfica", afegeix. En els mateixos anys, també es registra un boom de la literatura fantàstica a Grècia. "Des d’un punt de vista sociològic, va ser un tret molt característic de societats que estaven patint retallades i polítiques d’austeritat", conclou.

Més a prop d’un ‘blockbuster’ de zombis que de l’inici de GoT

Alejo Cuervo és contundent: "Però ara l’han convertit en una altra cosa i han acabat fent una mena de sèrie de zombis, que fins i tot es mouen com els de Guerra Mundial Z". Fins i tot assegura que veient el darrer capítol, tenia la sensació d’estar mirant un blockbuster. "Té el mateix esquema argumental, amb uns venjadors que es peguen amb tothom. I l'Arya en particular, avançant ja l’arquetip del superheroi que ocuparà", assegura. La seva hipòtesi és que l’HBO ha anat transformant a poc a poc la metàfora de l’hivern, que no tindria res a veure amb l’actual trama: "Alerta que venen uns zombis, així que manteniu-los a l’altra banda del mur".

Per a Cuervo , el relat que està potenciant HBO és el de situar els de l’altre banda del mur com "una amenaça reproductiva, quasi com si fossin mexicans: uns immigrants es reprodueixen més de pressa i van menjant el terreny". Davant aquesta apreciació xenòfoba en l’actual relat d’HBO, creu que la trama de George R. R. Martin anava per una altra banda. "En els llibres, també hi ha zombis, però dels que no en sabem res. De fet, als llibres es diuen 'Els Altres'. En canvi, per a HBO es diuen Els caminants blancs. Aquesta divergència entre Martin i HBO em fa pensar que a la productora no els agrada allò d’Els Altres, ja que és un terme amb el que t’hi pots arribar a identificar i entendre". L’altre, l’alteritat.

Cuervo també veu un cert símil entre el Rei de la Nit ("amb aquella pose tan hieràtica i poc expressiva"), i un mandatari del Partit Comunista del segle XX. "Sembla que envii les masses a què et mengin el cervell, que et converteixen en un dels seus. De fet, els zombis van néixer com a metàfora del comunisme, en època de la caça de bruixes als Estats Units. I aquí la significació ha estat la mateixa", raona. Tots aquests elements el fan pensar que els llibres i la sèrie tenen un sentit diferent.

Ciència ficció: de subcultura a l’estrellat 'mainstream'

El sector de la ciència ficció i la literatura fantàstica sempre han patit una certa fama de "subgènere" o de "germà menor". D’aquí que sigui habitual que les obres de George Orwell no estiguin classificades com a fantàstiques, malgrat que siguin esplèndides distòpies. "Si una cosa era bona, es deia que no era ciència ficció", diu l’editor amb aire de denúncia. I fa una defensa tancada de la literatura de ciència ficció, "on el protagonista és l’evolució de la societat", en contrast amb la literatura mainstream, "on l’individu és el centre". Tanmateix, Joc de Trons ha trencat la barrera i ha massificat la literatura generacional coneguda com a young-adult. "Abans era una cosa per a nens i nenes, però amb l’adaptació de les novel·les de Tolkien [El senyor dels anells] i posteriorment amb Harry Potter hem anat obrint fronteres", explica Cuervo.