Crítiques de les entitats i les plataformes ciutadanes als plans del Govern per accelerar la implantació de les renovables

Una de les primeres carpetes que ha obert el nou Govern de Salvador Illa, quan fa un mes i mig que està en marxa, és analitzar l'estat de les energies renovables i iniciar l'estudi de mesures per tal de fer un pas endavant en la transició energètica. De fet, Catalunya fa anys que es troba lluny de les xifres i objectius marcats per la Unió Europea (UE) en l'àmbit de la descarbonització. Ara, en el Consell Executiu del passat 17 de setembre, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, després d'admetre que "es necessita un impuls en la instal·lació de nova potència energètica d'origen renovable i que aquesta situació pot generar un desavantatge competitiu per a l'economia del país", va donar a conèixer una sèrie de mesures per revertir la tendència.

A l'espera de la seva concreció, els representants de les entitats i plataformes ciutadanes dels emplaçaments on se situarien demanen diàleg i participació dels col·lectius, recordant que els projectes de desplegament de les energies renovables han de tenir en compte, no només el seu impacte ambiental, sinó la seva afectació a l'entorn social.

Entre les mesures plantejades per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, es troben accelerar la tramitació i aprovació del Pla Territorial Sectorial per a la implantació d'energies renovables (Plater), negociar per garantir la connexió a la xarxa de les renovables necessàries per a la transició energètica a Catalunya, incentivar les diferents tecnologies amb mesures de simplificació administrativa que permetin reduir els terminis de tramitació i la càrrega burocràtica dels projectes. A més, també es recull la necessitat d'impulsar formes de generació fins ara poc explotades a Catalunya, com ara l'eòlica marina o el biogàs.

Catalunya és la cinquena comunitat que menys renovables ha instal·lat als darrers cinc anys

Catalunya va generar el 5,1% de l'energia renovable a Espanya el 2022, essent la setena comunitat que més va produir a partir d'aquestes fonts respecte al total d'energia verda de l'Estat espanyol. Així ho recull l'Informe d'energies renovables, publicat per Red Eléctrica, encarregada de gestionar el sistema de subministrament elèctric. Tot i això, només un 15% de l'energia generada a Catalunya el 2023 va procedir de fonts renovables. Si mirem 10 anys enrere, la xifra era del 21%. D'aquesta evolució s'extreu que és la cinquena comunitat que menys renovables ha instal·lat als darrers cinc anys. La diferència entre les dues estadístiques és que la potència es refereix a la capacitat instal·lada per generar energia a partir de fonts renovables, mentre que la generació renovable al·ludeix a la quantitat real d'energia produïda a partir de fonts renovables en un període de temps concret.

Impacte en els ecosistemes

Fins i tot abans de presentar aquestes mesures, el Govern va anunciar que impulsaria la construcció d'una petita plataforma de proves per a l'energia eòlica marina al Golf de Roses amb l'objectiu de recol·lectar dades científiques i objectives que permetin determinar si aquesta activitat seria o no compatible amb els ecosistemes de la zona. De forma immediata, s'ha constituït una plataforma d'entitats contràries al macro parc eòlic marí del Golf de Roses, en concret contra el Plemcat, el nom que rep la iniciativa que vol testar la tecnologia.

Els opositors alerten "sobre les conseqüències sobre la biodiversitat, l'economia i el paisatge de la zona"

Els opositors al projecte insten a què es tingui en compte l'opinió de les organitzacions i els científics, que alerten "sobre les conseqüències sobre la biodiversitat, l'economia i el paisatge de la zona". Aquest debat i l'oposició del col·lectiu es produeix en un context d'incompliment dels objectius de l'energia eòlica establerts en l'àmbit de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), un document que orienta la transició energètica cap a la neutralitat climàtica. Segons el Proencat, Catalunya hauria d'haver posat en servei fins ara un total de 1.586,2 MW i només ho ha fet amb 139,19 MW, 10 vegades per sota del fixat.

En una línia similar a les reaccions generades al Golf de Roses, Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, reclama que per posar en marxa el Pla Territorial Sectorial per a la implantació d'energies renovables (Plater) se celebrin les reunions que s'havien promès amb la gent del territori, les administracions locals i les plataformes i entitats veïnals. La Xarxa, que aplega més d'un centenar d'entitats i plataformes d'arreu del territori català, exigeix que a l'hora de desplegar les energies renovables "es busquin els millors emplaçaments possibles i que afectin el mínim als espais naturals, els ecosistemes, la qualitat de vida i no redueixin la sobirania alimentària amb la instal·lació de plaques en terrenys on ara hi ha conreus".

Aprofitar espais en desús

"Aprofitant els espais antropitzats, en desús, es generaria fins al 30% de l'energia renovable que necessita Catalunya"

Incorporar criteris de sostenibilitat i no deixar-ho tot en mans dels macroprojectes. Aquesta és una altra de les propostes de Montserrat Coberó. Així, posa com a exemple el cobriment amb plaques solars d'una part de l'autopista AP-7. "Aprofitant els espais antropitzats, en desús, es generaria fins al 30% de l'energia renovable que necessita Catalunya". Per altra, la membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa precisa que les subvencions dels fons europeus Next Generation, adreçades a la instal·lació de plaques solars, de les quals se n'aprofiten les grans multinacionals, s'haurien de destinar a incentivar i estimular la creació de les comunitats energètiques, més orientades a les necessitats reals dels territoris.

En relació amb la possibilitat d'accelerar els terminis per concedir les autoritzacions pels projectes, una mesura que contempla la Generalitat de Catalunya, Coberó matisa que "a hores d'ara, les tramitacions ja són massa poc curoses, per la qual cosa creiem que s'hauria de mantenir o incrementar el nivell d'exigència amb l'afectació a les persones i a l'entorn natural". Les entitats, plataformes i científics coincideixen a assenyalar que resulta aconsellable seguir un principi de prudència, pel qual és preferible no construir una instal·lació de forma precipitada i buscar un nou emplaçament abans que es constitueixi una oposició ciutadana que denunciï el projecte, l'aturi i finalment es descarti.