Crit d’alerta de les cooperatives del cava per frenar "l’oligopoli" dels elaboradors

El punt d’inflexió en el model empresarial del cava català es va donar el 2018. Aquell any, l’empresa alemanya Henkell, filial de begudes de Geschwister Oetker, va comprar Freixenet per 220 milions d’euros. A finals del 2021, es va produir una reorganització societària a Dr.Oetker, de forma que Henkell i el grup Freixenet van passar a formar part de Geschwister Oetker. En aquest cas, Geschwister Oetker es va fer amb un 50% del capital, deixant el 50% restant a la família Ferrer. La seva rival i competidora històrica, Codorniu, va patir un procés similar el mateix any. Així, va ser adquirida pel fons nord-americà Carlyle per 300 milions d’euros. 

Tot i que en el moment d’executar aquests moviments, les companyies van garantir el manteniment de les marques de cava i el sistema de funcionament de les empreses, especialment a l’hora d’abonar els preus als viticultors que cedeixen el raïm per elaborar el cava, quatre anys després, algunes coses han canviat. Així ho descriuen des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), qui lamenta que "els esforços per elaborar un raïm de qualitat no serveixen per obtenir valor afegit a l’hora d’embotellar i comercialitzar".

El portaveu del vi i del cava de la FCAC, Joan Josep Raventós, adverteix d’una situació complicada que està arrossegant el sector de fa temps. "Les cooperatives i els productors estem comprovant que amb el preu que ens paguen pel raïm base, el que serveix per a fer cava, no som capaços de cobrir els costos de producció". Atesa aquesta realitat, Raventós afegeix que la problemàtica té el perill de convertir-se en un drama social, "impedint el relleu generacional d’un sector bàsic per l’economia a comarques com el Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà".

Actualment, els viticultors que produeixen raïm per elaborar cava estan percebent uns cinc euros per cada 100 litres que entreguen, import que els impedeix assolir una rendibilitat amb el negoci. "La mitjana que cobren els productors europeus, a França o Itàlia, se situa per sobre dels 10 euros", lamenta Raventós. El portaveu de la FCAC alerta que aquest enfonsament del model productor implica el desmantellament del sistema català, basat en el rol actiu de les cooperatives.

Concentració i oligopoli

Amb el procés de concentració de les vinyes, per aconseguir viure de l’activitat, les explotacions han de tenir una dimensió d’entre 40 i 80 hectàrees, segons els càlculs realitzats per la FCAC. Davant d’aquesta reorientació productiva i l’aposta pel redimensionament, Raventós assegura que "ens trobem amb les pràctiques abusives de les comercialitzadores i estem patint un oligopoli de Henkell i Carlyle, de forma que la resta de marques segueixen unes polítiques que ens perjudiquen, ja que no tenen en compte un preu digne per la producció, incomplint el que estableix la Llei de la Cadena Alimentària".

"El nostre objectiu implica dignificar el producte"

Aquests episodis han fet que les cooperatives que produeixen vi de base, l’utilitzat pel cava, i que representen el 50% del total d’entitats vitivinícoles de Catalunya, s’uneixin per dissenyar un pla estratègic que reflecteixi tots els ‘inputs’ que suposa elaborar-lo: preu del raïm, costos energètics, tasques de maneig, les amortitzacions... "El nostre objectiu implica dignificar el producte", assenyala Joan Josep Raventós. De fet, el portaveu de la FCAC recorda que moltes cooperatives, fruit d’inversions i processos de modernització, elaboren un vi i un cava de més qualitat que el d’alguns cellers reconeguts. Les cooperatives vitivinícoles representen un 16% de les 357 que hi ha inscrites a Catalunya, segon l’anuari de la FCAC de l’any 2021.

En aquesta línia, en un comunicat difós recentment, el sindicat Unió de Pagesos (UP) demana als cellers del Priorat i del Montsant que, en l’àmbit d’aquestes denominacions d’origen, es comprometin amb la pagesia i augmentin entre un 10% i un 15% el preu del raïm que compren als viticultors i viticultores del Priorat aquesta campanya, tenint en compte l’elevat augment dels costos de producció per la pujada de preu dels carburants i de les matèries primeres, així com les conseqüències que comporta la guerra d’Ucraïna.

Produir raïm sense perdre diners

El sindicat recorda que l’increment del preu dels carburants, dels fertilitzants i fitosanitaris per a la pagesia de la vinya ha estat del 70% i el dels salaris el 15%, raó per la qual no li és possible conrear les vinyes i produir raïm de qualitat sense perdre diners. En aquest sentit, l’actual situació l’aboca a greus dificultats per fer front als préstecs i a inversions compromeses.

"És intolerable que Freixenet pagui el raïm a 30 cèntims d’euro el quilogram, el mateix preu que l’any 2000"

"És intolerable que Freixenet pagui el raïm a 30 cèntims d’euro el quilogram, el mateix preu que l’any 2000. Les principals empreses de vi i cava generen un efecte dominó en la resta de cellers que acaben oferint retribucions molt similars als productors", així s’expressen des de la sectorial de la vinya de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). L’entitat precisa que la concentració de l’oferta per tenir més força per negociar el preu no està acabant de funcionar i continuen sense poder defensar un preu adequat per als seus socis cooperatius.

Paral·lelament, les organitzacions Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l’Associació de Viticultors del Penedès han presentat una candidatura conjunta, Viticultors del Cava, a les pròximes eleccions del consell regulador de la DO Cava, que tindran lloc el pròxim 6 de juliol. Sota el lema ‘Futur, Preu, Valor’, pretenen crear un compromís dels cellers amb els agricultors per a potenciar el valor del raïm i del vi. Per altra banda, els productors de Requena (País Valencià) i Almendralejo (Extremadura) han optat per una altra candidatura amb l’objectiu d'obtenir, per primera vegada en la història, un lloc en l'òrgan de presa de decisió sobre aquest producte, que sempre ha estat format, íntegrament, per representants de Catalunya.

Més enllà de l’eterna problemàtica dels preus que reben pel raïm, els productors alerten que perllongar aquesta situació pot degenerar en un terratrèmol pel model català, en el que les cooperatives, a més d’espais on els pagesos porten la collita, actuen com a finançadores- amb les seccions de crèdit, o com a centrals de compravenda per efectuar operacions conjuntes o tasques agrupades com les analítiques de sòls agraris, les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) o serveis de gestoria. Aquest és el model que perilla i que es troba en extinció.