Criminalització, presó i assetjament judicial: 12 anys de persecució contra Assange i la llibertat d'expressió

Un altre hivern, un altre Nadal i aquest mateix còctel de ràbia i incertesa. Fa 12 anys, el periodista Julian Assange pagava car el seu compromís professional amb la informació: el 7 de desembre del 2010, el responsable de Wikileaks era detingut per primera vegada a Londres. El calvari encara no s'ha acabat: els propers dies o setmanes se sabrà si el seu següent destí serà una presó dels Estats Units, on volen tancar-lo de per vida.

Assange recordarà aquests 12 anys en una de les presons més dures del Regne Unit. La presó de Belmash, lloc on avui es tanca Assange i la llibertat d'expressió, es va guanyar per mèrits propis el sobrenom de "Guantánamo britànic".

"És la presó més severa del Regne Unit", deia l'advocada Stella Moris, esposa d'Assange, durant una entrevista oferta a finals de juny a La Base. Es van casar el març d'aquest any, quan el periodista ja estava pres. Tenen dos fills de 3 i 5 anys que creixen amb el seu pare pres, a qui visiten un cop per setmana previ pas pels ferris controls de la presó.

Avui el visitaran a la presó d'alta seguretat de Belmash, però no és clar per quant de temps ho faran. I això, precisament, els aterreix. Sobre Assange –i també sobre la seva família– pesa una petició d'extradició formulada pels EUA, que vol jutjar-lo i tancar-lo per haver publicat documents que demostraven els crims de guerra comesos per les tropes nord-americanes a l'Iraq o l'Afganistan.

A l'altra banda de l'Atlàntic l'espera una altra presó que es convertirà, senzillament, en la seva tomba: si els plans dels tribunals nord-americans prosperen, el fundador de Wikileaks podria sumar fins a 175 anys de condemna. "L'extradició significa la mort per a Julian", va resumir Moris en la seva intervenció del juny passat a La Base.

Ver vídeo

Les acusacions, encara vigents, van ser formulades pel Departament de Justícia del Govern de Donald Trump. Organitzacions de drets humans i associacions de periodistes de tot el món han advertit que si tiressin endavant suposarien un greu atac a la llibertat d'expressió, ja retallada pel fet de tenir Assange entre reixes.

El març passat, el Tribunal Suprem del Regne Unit va donar llum verda a la sol·licitud d'extradició. Tres mesos després, el Govern britànic, a través de la llavors ministra de l'Interior, Priti Patel, va confirmar la voluntat de lliurar Assange a les autoritats nord-americanes.

Pel camí hi ha hagut una barreja de contradiccions, esperances i incerteses. En la primera instància d'aquest procés d'extradició, la jutgessa britànica Vanessa Baraitser "va denegar l'extradició sobre la base del sistema penitenciari que esperaria Assange als Estats Units", va recordar a Público Aitor Martínez, advocat del director de Wikileaks.

El sistema de marcada "opressió" en aquest país, unit a la salut d'Assange, va portar Baraitser a la conclusió que la seva vida correria perill en cas de ser lliurat a les autoritats dels EUA.

Tot i això, la decisió de la magistrada ha estat recorreguda per les autoritats nord-americanes davant el Tribunal Superior de Justícia britànic, "atorgant, cridanerament en aquell moment, vagues garanties diplomàtiques que estudiarien no imposar-li aquest sistema penitenciari", afirma Martínez.

La defensa va aportar llavors "contundents informes que acreditaven que les garanties atorgades pels Estats Units en els processos d'extradició amb països europeus eren posteriorment violentades de manera sistemàtica quan la persona arribava a la jurisdicció nord-americana".

Martínez recorda que la vista d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia "va ser dramàtica, principalment perquè Julian Assange es va esvair i va quedar estès a la taula de la presó des de la qual intentava seguir en línia la vista".

La Cort va entendre que aquestes garanties eren suficients i va revocar la decisió anterior. Posteriorment, la Superma Cort de Justícia "ni tan sols va entrar a valorar aquestes garanties i va denegar l'apel·lació", deixant obert el camí a l'extradició.

Assange ha apel·lat aquesta sentència i ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. En els propers dies o setmanes es coneixerà el resultat de les apel·lacions formulades per la defensa del periodista a Londres, cosa clau per conèixer quin serà el desenllaç d'aquest procés.

"Aquests càrrecs contra Assange no s'haurien d'haver formulat mai. Encara estem a temps perquè tant les autoritats del Regne Unit com dels Estats Units revisin les seves actuacions", afirma Blanca Hernández, portaveu d'Amnistia Internacional sobre els EUA.

A parer seu, "l'extradició posaria en risc els drets humans de Julian Assange, però a més tindria unes repercussions molt més àmplies". En aquest sentit, ha destacat que l'extradició i la posterior condemna en aquest país "seria devastadora per a la llibertat de premsa i per als drets de la ciutadania". "No hem d'oblidar que Assange va publicar informació d'interès general, cosa que és un dels fonaments de la llibertat de premsa", va remarcar.

Michelle Stanistreet, secretària general de la Unió Nacional de Periodistes del Regne Unit (NUJ, per les sigles en anglès) adverteix a Público que l'extradició d'Assange "implicaria greus conseqüències per a qualsevol periodista que denunciï irregularitats comeses pel govern dels Estats Units", cosa que constituiria "un precedent perillós i un atac a la llibertat d'expressió".

Calvari judicial

La persecució contra Assange s'ha escrit en diversos capítols que han inclòs des d'acusacions d'abusos sexuals a Suècia a un procediment en virtut de la Llei d'Espionatge als Estats Units. Durant aquests 12 anys, el periodista ha afrontat un llarg i complex procés judicial que el va portar fins i tot a refugiar-se durant set anys a l'ambaixada de l'Equador a Londres.

El 2019, el Govern conservador de Lenín Moreno va retirar el suport que el seu antecessor, Rafael Correa, havia concedit al periodista. En altres paraules, Quito va obrir literalment la porta de la seva ambaixada a Londres a la Policia britànica, que l'abril d'aquell any va accedir sense inconvenients a la seu diplomàtica i es va endur Assange, que gaudeix a més de la ciutadania equatoriana. "Hacker miserable", li va dir Moreno.

Solidaritat internacional

Pres des de llavors a Londres, el periodista ha rebut mostres contínues de solidaritat. Avui Assange és un símbol de la llibertat de premsa, i com a tal és defensat per personalitats de tot el món. Les últimes mostres de suport han arribat des de palaus presidencials d'Amèrica Llatina: els governs de Gustavo Petro a Colòmbia, Andrés Manuel López Obrador a Mèxic i Lula da Silva al Brasil han alçat la veu contra aquesta injustícia i han implorat el cessament de la fustigació.

"Tots els càrrecs contra ell han de ser retirats", afirma per part seva Stanistreet des de la seu de NUJ a Londres. A l'octubre, els membres d'aquesta organització de periodistes es van unir a milers de persones a Westminster per manifestar-se contra aquesta incansable persecució del govern nord-americà.

"Tot periodista té dret a protegir les fonts i les autoritats han de posar fi ara a aquesta persecució pel bé de la llibertat dels mitjans de comunicació", assenyala la secretària general de NUJ.

La veritat és que la presó no ha silenciat Wikileaks, que durant aquests anys ha mantingut una ferma línia de denúncia de les atrocitats perpetrades pels EUA en nom de la "llibertat". Precisament per això, Assange pot passar la resta de la seva vida a la presó. Per al món avui és un símbol de la llibertat d'expressió. Pels seus fills, el pare a qui visiten un cop per setmana entre severes mesures de seguretat.