El congrés de Junts blindarà el lideratge de Puigdemont, però sense obrir el meló del candidat a unes futures eleccions

Junts enfila els preparatius per al congrés extraordinari del partit que celebrarà l'últim cap de setmana d'aquest mes d'octubre. La formació política es posarà al dia per poder afrontar i optimitzar el nou escenari polític generat després del final del cicle electoral. Un nou escenari en què Junts per Catalunya se situa com a principal oposició al Govern del PSC, com a partit majoritari d'un independentisme que ha perdut la majoria al Parlament, i en què també destaca la seva gran capacitat d'influència en la governabilitat de l'Estat amb els seus decisius set diputats al Congrés.

Per tot plegat, Junts vol ressituar, i sobretot concretar, el seu ideari i programa ideològic. Amb una ponència que s'articula a través de 6 eixos: immigració i repte demogràfic, acció climàtica i digitalització, drets socials i culturals, economia i coneixement, administració i acció exterior. A aquests s'hi sumen tres àmbits que consideren "transversals": feminisme, joventut i persones amb discapacitat. Però sobretot, Junts vol cohesionar el partit entorn el lideratge de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'estratègia política definida des de Waterloo tant per a Catalunya com per a Madrid.

Reencaixar el lideratge inqüestionable de Puigdemont

El congrés del 26 i 27 d'octubre ha de servir a Junts també per clarificar els lideratges interns

El congrés del 26 i 27 d'octubre ha de servir a Junts també per clarificar els lideratges interns, especialment després de la forta aposta que va suposar tornar a portar com a candidat a la presidència de la Generalitat a Carles Puigdemont, el 12 de maig. L'expresident de la Generalitat ha de reencaixar la seva figura en el tauler polític català després d'haver perdut les eleccions front al PSC, sense majoria independentista i havent de mantenir l'exili a causa del rebuig del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia, amb l'excusa d'un discutible enriquiment personal relacionat amb el delicte de malversació en la causa pel referèndum de l'1-O.

Puigdemont va deixar la presidència de Junts fa un parell d'anys -tot i que no les regnes del partit- per impulsar el Consell de la República, però el resultat d'aquesta entitat -que havia d'aglutinar el conjunt de l'independentisme des de fora de l'Estat espanyol- no ha estat l'esperat ni en envergadura ni en projecció, i ara l'expresident podria tornar a presidir Junts.

En principi, l'aposta de Junts passa per la renovació de lideratges i l'obertura del partit més enllà de la militància estricta. "Aprofitar el congrés per renovar missatges, discursos i lideratges" en paraules del propi Puigdemont. Però totes les fonts del partit consultades apunten a què el congrés del partit, el pròxim 26 d'octubre, ha de suposar el blindatge del lideratge de Puigdemont a l'interior de Junts, sincronitzant la seva posició orgànica amb la presa de decisions.

"Cal aprofitar el congrés per renovar missatges, discursos i lideratges"

"Ningú a Junts posa en dubte el lideratge de Puigdemont, però en el darrer cicle electoral les decisions s'han pres sense que la seva posició orgànica i el seu lideratge estiguessin alineats", asseguren aquestes fonts. I és que, oficialment, Puigdemont és hores d'ara un simple militant de base des del punt de vista orgànic, però amb una ascendència total sobre l'organització com per prendre decisions clau. És el cas de la confecció de les llistes a les eleccions generals i les eleccions al Parlament, o l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, entre d'altres. "Se li ha fet confiança com no pot ser d'altra manera, però cal ajustar-ho", afegeixen.

Per reajustar la figura de Puigdemont a la realitat del partit, Junts mourà totes les peces que siguin necessàries i això afectarà als equilibris interns que ara es dividien entre els dirigents de confiança de la presidenta, Laura Borras, i les del secretari general, Jordi Turull. I precisament per evitar aquest tipus de divisió, els estatuts s'han modificat i no hi haurà eleccions individuals pels càrrecs sinó que s'escollirà la direcció en bloc. És a dir que la nova direcció serà estrictament la llista que configuri Puigdemont, amb ell o o sense ell al capdavant.

Pèrdua d'influència de Borràs i el seu sector

D'entrada, tot apunta que Puigdemont podria recuperar la presidència de Junts. Amb la qual cosa, l'actual presidenta del partit, Laura Borràs, perdria pes específic i el seu sector quedaria profundament debilitat després d'altres defenestracions o retirades com és el cas d'Aurora Madaula o Jaume Alonso-Cuevillas, entre d'altres. També és previsible que l'actual secretari d'Organització, David Torrens -afí a Borràs-, sigui substituït. I cal veure què passarà amb un altre càrrec important com és la secretaria de finances que actualment ocupa Teresa Pallarès.

Sobre el futur polític de l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, en cas que hagi de deixar la presidència de Junts per donar pas al retorn de Puigdemont, no es preveu la seva retirada, almenys voluntàriament. I un encaix en l'organigrama del partit podria ser ocupar la presidència del Consell Nacional que ara ostentava Josep Rull. Amb la seva elecció com a president del Parlament, el càrrec orgànic de partit resulta poc compatible per a Rull. Tampoc es descarta que Borràs pugui ocupar una de les vicepresidències, ja que es poden crear fins a quatre.

Borràs: "Puigdemont no ha necessitat mai un càrrec orgànic per ser president de Junts"

Fonts de Junts asseguren que hi ha un cert malestar amb Borràs per haver intentat mantenir-se al capdavant del partit. Fins i tot aquesta mateixa setmana, Borràs encara defensava en una entrevista a RTVE -preguntada per si Puigdemont ha d'ocupar la presidència de Junts- que l'expresident de la Generalitat "no ha necessitat mai un càrrec orgànic per ser president de Junts". "És el president fundador de Junts i el president a l'exili. La seva influència és indiscutible dins i fora de Junts", afegia. Però es dona per fet que el temps de Borràs a la presidència de Junts s'ha esgotat.

L'expresidenta del Parlament està pendent de la resolució del recurs contra la sentència que la va condemnar a quatre anys i mig de presó i 9 anys d'inhabilitació per falsedat documental i prevaricació en les irregularitats comeses mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, abans d'entrar en política. I tot i que la direcció del partit ha defensat sempre públicament que la sentència és un cas de lawfare, membres de la direcció defensen internament que no és sostenible políticament la continuïtat de Borràs a la presidència, desgastada per un cas com aquest. Algunes fonts expliquen que se li hauria demanat rebaixar la qüestió a l'esfera mediàtica i fins i tot s'hauria desestimat la intenció de Borràs de publicar un llibre sobre el cas.

Renovació de lideratges interns i al Parlament

En la línia d'impulsar la renovació de lideratges, es preveu que l'actual portaveu al Parlament, Mònica Sales, agafi més influència

D'altra banda, Puigdemont ha renunciat a exercir la figura de cap de l'oposició, segons va comunicar al grup parlamentari aquest dimecres, i tampoc ningú de Junts assumirà aquest càrrec en tota la legislatura. El president del grup, Albert Batet, un dels dirigents de màxima confiança de Puigdemont juntament al portaveu del partit i regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Rius, mantindrà el càrrec actual però amb un enfoc "més institucional". Batet ho justifica pel compromís electoral de Puigdemont de no exercir com a cap de l'oposició donat el seu rang d'expresident de la Generalitat. Però també per visualitzar que "assumim el rol que les urnes ens han donat. No només fer d'oposició, sinó ser alternativa al govern del president Illa", ha assegurat.

I en la línia d'impulsar la renovació de lideratges, es preveu que l'actual portaveu al Parlament, Mònica Sales, agafarà les regnes del grup parlamentari augmentat el seu pes específic. Altres figures parlamentària que poden tenir un paper rellevant serien els diputats Salvador Vergés, Anna Navarro, Agustí Colomines o Ennatu Domingo.

Qui sembla que té garantida la continuïtat al capdavant de la secretaria general és Jordi Turull. En el darrer congrés, Turull es va veure forçat a compartir la direcció amb Borràs i els seus afins, però en els últims dos anys l'exconseller, i expres polític, ha pujat molts enters com a màxim responsable de Junts al costat de Puigdemont. Cal recordar que Turull també està pendent de la amnistia per eliminar la inhabilitació que la seva condemna en el judici de l'1-O encara li manté.

Un nom que pot donar la sorpresa en el congrés de Junts és el de Toni Castellà, el dirigent de Demòcrates

Un nom que pot donar la sorpresa en el congrés de Junts és el de Toni Castellà. El dirigent de Demòcrates -una escissió de l'antiga Unió Democràtica- podria integrar-se a Junts i passar directament a ocupar un càrrec a la direcció. Per aquesta previsió s'ha eliminat dels estatuts l'exigència de sis mesos d'antiguitat com a militant per poder participar-hi. Castellà forma part del cercle de màxima confiança de Puigdemont i s'apunta que va ser un dels màxims organitzadors -juntament a Jordi Turull- de la incursió de l'expresident a Barcelona, i posterior fuga, per l'acte del passat 8 d'agost.

Finalment, es preveu que altres dirigents que actualment no formen part de la cúspide de l'organigrama intern pugin enters. És el cas de Míriam Nogueras, la portaveu del Congrés, que està tenint un paper fonamental en el desenvolupament de l'estratègia de Junts en un front estratègic com és el de Madrid al Congrés dels Diputats. Una estratègia en què Junts planteja que "les relacions polítiques amb l'Estat són inevitables", però posa l'accent en fer servir al màxim els seus 7 vots al Congrés per incidir en l'estabilitat del Govern espanyol. És per això que aposten per "confrontar políticament amb el PSOE i el PSC, que a la pràctica són el mateix", i per "mantenir en tensió els governs de l'Estat i de la Generalitat".

Respecte a l'anomenat sector pragmàtic del partit, que té a Jaume Giró i altres exconsellers del Govern com a figures més visibles, fonts de Junts donen per fet que mantindran un espai a la direcció, però sense un pes específic rellevant. Aquestes mateixes fonts asseguren que aquest sector és l'únic que expressa dubtes sobre l'estratègia actual de Junts i defensa una posició més pactista amb el Govern de Pedro Sánchez. Amb tot, el nivell de discrepància és sempre mesurat i mai explicitat públicament. Però Puigdemont considera que figures com Giró continuen sent importants per projectar una imatge de partit amb vocació de Govern, més enllà de la batalla independentista.

La incògnita electoral i el tempo de l'amnistia

La principal incògnita que quedarà pendent és si Puigdemont pot arribar a plantejar-se repetir com a candidat a la presidència de la Generalitat

Amb tot plegat, la principal incògnita que quedarà pendent, i que el congrés de finals d'octubre no desvetllarà, és si Puigdemont pot arribar a plantejar-se repetir com a candidat a la presidència de la Generalitat en unes futures eleccions al Parlament, o si s'ha de començar a buscar un relleu. Les fonts consultades a Junts asseguren que aquesta "és una decisió que no es prendrà ara i dependrà de com evolucioni la legislatura". Però que en qualsevol cas, "ho decidirà el president". "Evidentment formarà part de les decisions estratègiques que Junts prengui en el seu moment al respecte, però té -Puigdemont- la total confiança del conjunt del partit", assenyalen. Aquestes mateixes fonts reconeixen que Puigdemont continua sent el principal actiu electoral de Junts, però també apunten que si l'expresident decideix tornar a presentar-se serà en una proposta electoral que vagi més enllà de Junts i abraci altres espais de l'independentisme.

Els terminis que es contemplen sobre el bloqueig de l'amnistia tindran molta incidència en aquesta decisió. Però hores d'ara està previst que vagi per llarg. El Tribunal Suprem ha de resoldre encara el recurs contra la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar l'amnistia. I amb tota seguretat seguirà el camí de la decisió de Manuel Marchena en el cas dels líders independentistes condemnats, avalant la no aplicació de l'amnistia. Després d'aquest pas es podrà accedir al recurs del Tribunal Constitucional, però fonts de l'alt tribunal ja han advertit que caldrà dirimir primer la constitucionalitat de la llei en sí mateixa, i això podria comportar un mínim d'un any d'espera. I encara després, el propi Suprem ha deixat la porta oberta a una qüestió prejudicial als tribunals europeus si el Constitucional avala la llei d'amnistia. Això suposaria un altre any d'espera aproximadament, amb la qual cosa, a poc que s'allarguin els terminis, la legislatura podria gairebé finalitzar sense una resolució entorn de l'amnistia. La qual cosa evitaria el retorn en llibertat de Puigdemont per lluitar per la presidència de la Generalitat o que altres dirigents clau inhabilitats, com Jordi Turull, poguessin substituir-lo.