El conflicte territorial baixa d'intensitat a Catalunya però es manté com l'elefant a l'habitació

No hi ha dubte que els temes relatius a la gestió han protagonitzat bona part de la campanya electoral a Catalunya per als comicis del proper diumenge, 12 de maig. Segurament en més intensitat que qualsevol de les moltes campanyes electorals celebrades des del 2012 amb l'inici del procés. Però això no vol dir que el model territorial i el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol hagin desaparegut del debat públic i dels programes dels partits. Podríem dir que és l'elefant a l'habitació que continua allà mateix quan obrim els ulls.

L'eix territorial continua sent molt rellevant a Catalunya sustentat en dos vectors primordials: la llei d'amnistia en tràmit que actualment és al Senat i s'hauria d'aprovar poc després de les eleccions catalanes. I la proposta d'un referèndum acordat dels independentistes.

L'amnistia, consens ampli

La llei d'amnistia no ha generat una gran turbulència a la campanya electoral catalana per dos motius: La iniciativa manté a Catalunya un alt grau de consens polític amb el suport del PSC, ERC, Junts, Comuns Sumar i encara que amb matisos també la CUP, cosa que suposa el 85% del Parlament actual. Però també, encara que en un percentatge més baix, l'amnistia compta a Catalunya amb una majoria social favorable amb el 60% de ciutadans partidaris de la llei i un 31% dels catalans en contra, segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Amb els socialistes com a partit que té l'electorat més dividit: el 49% dels votants socialistes a favor i el 41% en contra.

ERC i Junts coincideixen que l'amnistia és un punt d'arribada per donar inici "en igualtat de condicions" a una negociació "per a la resolució del conflicte polític de forma democràtica"

Malgrat tot, no tots els partits tenen exactament la mateixa postura sobre l'amnistia. ERC i Junts coincideixen que l'amnistia és un punt d'arribada per donar inici "en igualtat de condicions" a una negociació "per a la resolució del conflicte polític de forma democràtica" i les dues forces es disputen la paternitat o el lideratge de la llei, juntament amb Comuns Sumar que en reivindica l'autoria intel·lectual i ha format part de les negociacions. La CUP no se'n mostra contrària, però dubta que tingui prou amplitud per "protegir tots els represaliats".

Finalment, el PSC, en sentit contrari, considera que l'amnistia és un punt i final per "passar pàgina" del procés independentista i "normalitzar la convivència a Catalunya", segons el candidat socialista. Un Salvador Illa que ha hagut d'aguantar els retrets de tots els partits pel canvi de postura, ja que a la campanya electoral passada de les eleccions generals declarava impetuosament que "d'això de l'amnistia res de res". Per descomptat, els partits de les dretes espanyolistes de Catalunya, el PP, Ciutadans i Vox, es mostren totalment en contra de la llei.

El referèndum i la independència

"No renunciarem mai a la independència i no renunciarem a un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya per molt que ens amenacin", va deixar anar el president de la Generalitat i candidat d'Esquerra a la reelecció, Pere Aragonès, al candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, al debat de TVE. Una demostració que l'aspiració independentista de part de la societat catalana continua molt viva, encara que debilitada. Els catalans arriben a les eleccions d'aquest diumenge amb una de les xifres més baixes des de l'inici del procés a favor de la independència, encara que amb algun repunt. El 42% es mostren favorables i el 51% en contra, tot i que els partidaris de l'independentisme han crescut i retallat dos punts als contraris en els darrers mesos. Major és el suport social a un referèndum d'autodeterminació que compta amb el 76% de la població catalana a favor, tres punts més que el sondeig anterior, tot segons dades de l'última enquesta del CEO.

El referèndum acordat té els partits independentistes a favor, Comuns Sumar que és partidari però no ho veu com una prioritat i el PSC juntament amb les dretes espanyolistes totalment en contra

Però la veritat és que el referèndum d'autodeterminació manté estancs -almenys de moment- els blocs identitaris, i no disposa de tant de consens polític com l'amnistia, tot i que tres de cada quatre ciutadans aposta pel dret a decidir de Catalunya. El referèndum acordat té els partits independentistes a favor, Comuns Sumar que és partidari però no ho veu com una prioritat i el PSC juntament amb les dretes espanyolistes totalment en contra. Tot i que el PP, Ciutadans i Vox desconfien que el PSC no acabi acceptant aquest referèndum acordat: "Si la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa depèn de l'exigència d'un referèndum per part dels independentistes hi haurà referèndum i Illa ho defensarà", asseguren.

Accents diferents al front independentista

ERC: "Una vegada assolida l'amnistia, promourem la celebració d'un referèndum d'autodeterminació que tingui les garanties necessàries per a la implementació dels resultats obtinguts"

Tampoc al front independentista hi ha cohesió i acord sobre el referèndum acordat i encara que siguin favorables hi posen molts accents diferents. La proposta principal d'ERC és, tal com va presentar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, abans de la campanya, un Acord de Claredat. Els republicans creuen que la "via òptima" per aconseguir un referèndum és mitjançant l'article 92 de la Constitució, amb una pregunta binària sobre si Catalunya ha de ser independent i en una consulta pactada amb l'Estat.

"Una vegada assolida l'amnistia, promourem la celebració d'un referèndum d'autodeterminació que tingui les garanties necessàries per a la implementació dels resultats obtinguts. Apostem per la via de la negociació amb el Govern de l'Estat i per utilitzar la força que ens dóna la ciutadania a les urnes per forçar l'Estat a acceptar l'exercici del dret a l'autodeterminació com la millor via per resoldre el conflicte polític amb Catalunya", defensa ERC al programa electoral.

Junts: "L'1-O és l'expressió més alta de la voluntat de ser dels catalans i ens obliga a persistir en la reivindicació de la independència de Catalunya"

Junts reivindica el referèndum de l'1-O, però avala una nova consulta a la ciutadania pactada amb l'Estat. Així consta com a posició del partit de Carles Puigdemont als acords signats amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, concretant que es faria en el marc de la Constitució espanyola. Tot i que al programa electoral, Junts manté l'èpica entorn del referèndum del 2017: "L'1-O és l'expressió més alta de la voluntat de ser dels catalans i ens obliga a persistir en la reivindicació de la independència de Catalunya. Aquest referèndum serà sempre la llavor de la reivindicació de qualsevol altre referèndum d'autodeterminació que es pugui arribar a celebrar en un futur".

Pel que fa a la CUP, la candidata Laia Estrada no es tanca a un nou referèndum però insta a posar-hi data i a utilitzar-lo "com una eina de confrontació amb l'Estat", ja que els anticapitalistes creuen que un referèndum acordat amb l'Estat no té cap recorregut. El programa electoral dels anticapitalistes defensa que la independència no arribarà a través del pacte amb un règim "que ha demostrat la seva perversió i demofòbia" sinó a través de la "desobediència civil i la mobilització popular".

Comuns Sumar, votar un acord polític

Per part seva, els comuns, que històricament han estat partidaris d'un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya, ara matisen i aposten per fer una consulta sobre "l'acord polític" al qual s'arribi en el procés de negociació per solucionar el conflicte polític territorial. El programa electoral de la candidatura de Jéssica Albiach estableix que primer cal acordar entre els partits catalans una llei que reguli com fer un referèndum, és a dir, el procediment, les condicions i les normes per interpretar-ne el resultat. "Es tracta d'aplicar, adaptant-los a la nostra realitat, els principis de la llei de la claredat del Canadà", afegeixen. Un plantejament que coincidiria amb l'Acord de Claredat presentat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, però els comuns retreuen al candidat d'ERC que no hagi reunit la taula de partits catalans per treballar la qüestió. Comuns Sumar també aposta per un major autogovern: "Catalunya ha de disposar de més i millors competències i de més recursos per desenvolupar polítiques pròpies i el reconeixement de la seva singularitat nacional".

El PSC aposta per desplegar l'Estatut retallat

La paraula referèndum no apareix ni una vegada al programa del PSC

La paraula referèndum no apareix ni una vegada al programa del PSC, malgrat que l'havien portat a la seva proposta electoral, de manera acordada amb l'Estat, en altres comicis de fa només una dècada. El candidat socialista, Salvador Illa, ha rebutjat aquesta fórmula de ple argumentant que "és divisiva" i aposta pel desplegament de l'Estatut aprovat el 2006 i retallat pel Tribunal Constitucional el 2010. "En el marc de la Comissió Bilateral i de la Comissió Mixta de Traspassos es poden concretar els més de 50 traspassos de competències que queden pendents", afirmen.

El PSC també aposta al seu programa electoral per "una Espanya gairebé federal" que suposi una millora substantiva per a Catalunya. I proposa reorganitzar la Conferència de Presidents de les Comunitats Autònomes i crear un nou Senat territorial.

Les dretes espanyolistes totalment en contra

Pel que fa al bloc de les dretes espanyolistes, format pel PP, Ciutadans i Vox, tots ells es mostren radicalment contraris a un referèndum de qualsevol tipus i amenacen de fer-hi front "amb totes les eines jurídiques al nostre abast" i amb el judici i empresonament de tots els dirigents polítics que ho promoguin.

Totes aquestes forces polítiques coincideixen també que "l'amnistia és un privilegi que trenca la igualtat davant la llei, divideix la societat catalana i que ha revitalitzat un independentisme que no ha demanat perdó pels fets del 2017 ni rebutja tornar-ho a intentar", en paraules del candidat del PP, Alejandro Fernández. Afirmació que es podria posar en boca dels candidats dels altres dos partits.

Tot i això, no falten les punyalades entre ells i el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, no escatima esforços a recordar que "el PP va estar analitzant la possibilitat d'acceptar l'amnistia a canvi dels vots de Junts per a la investidura d'Alberto Núñez Feijóo i van trigar 24 hores a rebutjar-la".