El color verd de la primavera torna a Catalunya: la fi de la sequera, a vista de satèl·lit

El color verd de la vegetació primaveral ha tornat després d'anys amb el marró de l'aridesa predominant a moltes zones conseqüència de la falta de pluges. El canvi es veu fins i tot a vista de satèl·lit, tal com mostren les imatges de Sentinel-2 del programa Copernicus de la UE obtingudes per l'ACN. 

Les zones de cultius han patit aquest canvi en el pigment de manera més clara que les boscoses, que en general no han perdut el verd durant les últimes primaveres. Així, Terres de l'Ebre, la plana de Lleida o les comarques centrals són algunes de les àrees que destaquen, i l'Empordà, el Camp de Tarragona o el Penedès també són ara més verds. El Govern ha aprovat aquesta setmana el pas a situació de normalitat per sequera a gairebé tot el país.

Lleida canvia el marró pel verd

En les imatges de satèl·lit comparatives de l'àrea de Ponent, amb Lleida (Segrià) al centre i les comarques del seu entorn és especialment visible el canvi que s'ha produït en el paisatge d'un any a l'altre.

Els colors marronosos han anat deixant pas als verdosos des de la zona més occidental, a la franja de Ponent (Fraga, i més enllà), passant per la capital de la demarcació i seguint cap al Pla d'Urgell i més al nord, la Noguera. I també al sud i sud-est, fins a arribar a les Borges Blanques (la Garriga), i més a l'est, fins al límit de la serra del Tallat, ja a la Conca de Barberà.

El dèficit hídric i les restriccions en el regadiu van deixar el territori sec, com s'aprecia en el color marró intens d'àmplies zones de la imatge del 24 d'abril del 2024. Un any després, tota la regió s'ha pintat de verd.

Canvi notable a les Terres de l'Ebre en dos anys

La sequera s'ha allargat tres anys, així que el marró de la manca d'aigua s'ha deixat veure durant diverses primaveres. Per exemple, a les Terres de l'Ebre, deixant de banda el delta –que no ofereix grans variacions–, Sentinel va retratar l'abril del 2023 un sòl molt sec, especialment a la Terra Alta, i a l'interior de la resta de comarques ebrenques, una imatge que contrasta amb els tons verdosos del mes passat. El satèl·lit també ha captat la transformació del paisatge a la mateixa llera del riu Ebre.

Les comarques centrals passen de l'aridesa a l'abundància de vegetació

El canvi també es percep en les instantànies preses durant l'abril del 2023 i el del 2025 a les comarques centrals. Fa dos anys, el satèl·lit il·lustrava la realitat del pantà de Rialb, per on passa el riu Segre – part de les conques de l'Ebre–. L'embassament estava pràcticament sec, al 7%, i a la imatge es pot veure la seva silueta pràcticament del tot marró, amb només aigua a la part més fonda. Ara, al 98%, no es veu cap racó de la seva superfície sense aigua.

Uns quilòmetres més a l'est, al pantà de Sant Ponç –de les conques internes–, es repeteix la mateixa circumstància, ja que la infraestructura ha passat del 30% de la capacitat a triplicar les reserves. Al conjunt de les comarques centrals, en la comparativa dels dos mesos d'abril, s'observa de manera clara que l'aridesa ha deixat pas a l'abundància de vegetació.

Sau-Susqueda es dispara al 75% de les reserves

La metamorfosi dels pantans és una tònica generalitzada arreu del país. I, en especial, dels embassaments més icònics, el sistema Sau-Susqueda. El primer es movia al voltant del 5% fa just un any i, el segon, no arribava ni al 25%. Dotze mesos després, tots dos presenten un còmode 75% de les reserves –un canvi que Sentinel capta en imatges mostrades amb el visor d'índex normalitzat d'aigua (NDWI), que destaca en blau les zones on hi ha masses d'aigua i pinta en verd tota la resta. El curs serpentejant del riu Ter quan es troba els dos pantans estava pràcticament buit fa un any, i mostra ara aigua a tota la llera.

Cultius més robustos al Penedès

Amb un altre visor disponible amb el satèl·lit de Copernicus, l'NDVI, es pot observar la quantitat i la salut de la vegetació. Fent servir aquest índex, que mostra en verd fosc les zones amb vegetació sana i densa, i en verd clar les zones on no hi ha tanta densitat o salut de la flora, es veu per exemple a les zones del Baix i l'Alt Penedès com els cultius, com ara la vinya, estan més robustos. A l'oest, a la zona més boscosa i muntanyosa de la serra del Montmell, les diferències no són tan perceptibles.