Colau ho refia tot a 141 vots, en la revisió d'aquest divendres, per aconseguir la segona plaça i pugnar per l'alcaldia

La vida, si més no la vida política, pendent de 141 vots. Aquest podria ser el resum de l'estat d'ànim a l'espai dels comuns i de la seva líder Ada Colau. El gerro d'aigua freda que va suposar la victòria a Barcelona de Xavier Trias diumenge va ser considerable per a Colau i el seu espai polític. Però quedar en tercera posició darrere dels socialistes és doblement decebedor. Perquè elimina qualsevol possibilitat d'ostentar l'alcaldia i perquè és un esglaó més en la caiguda després que fa quatre anys ja perdessin les eleccions contra el candidat d'Esquerra, Ernest Maragall, quedant en segona posició.

Per això, els 141 vots que avui separen la segona força de la tercera, el PSC de Barcelona en Comú, s'han convertit en una veritable obsessió per a Colau i els comuns. I aquest divendres pot ser un dia clau per a les aspiracions de l'actual alcaldessa de, com a mínim, salvar els mobles recuperant la segona posició de fa quatre anys. Aquest divendres és quan la Junta Electoral començarà el procés per certificar-ne el resultat definitiu i oficial. Tot i que la llei deixa marge fins dilluns per a la revisió –dóna vuit dies des dels comicis– s'espera que aquest divendres ja es puguin saber les xifres definitives. I l'expectació resulta màxima donat el renyit dels resultats entre socialistes i comuns.

Sense recompte però amb possibles correccions

No es tracta d'un recompte de vots extra ja que a les eleccions municipals no s'hi afegeix el vot per correu de l'estranger que no existeix –el vot per correu estatal es compta la mateixa nit electoral-. Tampoc no es revisa el conjunt de les paperetes a excepció dels vots nuls -que se certifica que realment ho siguin- perquè les actes de la nit electoral es donen per bones pel que fa al recompte de vots. En el cas de les municipals, el més rellevant de la revisió de la Junta Electoral és el repàs a la suma de vots. Que no hi hagi una suma equivocada de les taules que calgui rectificar. Això passa a nombrosos municipis de tot l'Estat però no acostuma a alterar els resultats o no genera tanta expectació, perquè no és gens habitual que es doni en una gran ciutat com Barcelona i amb tan poc marge de diferència.

Els dirigents del PSC es mostren convençuts que no hi ha marge per al canvi de resultats i demanen a Barcelona en Comú que acceptin la tercera plaça i contribueixin a donar l'alcaldia a Jaume Collboni, sigui amb la fórmula que sigui, per evitar que Xavier Trias sigui investit alcalde. Però fonts de la direcció dels comuns asseguren que l'aproximació que l'equip d'Ada Colau ha fet al recompte indica que algunes taules poden tenir errors que si es corregeixen els podria donar la segona plaça. En la revisió d'aquestes xifres de la Junta Electoral, els representants dels partits polítics concurrents a les eleccions tenen dret a ser-hi presents. I els de Barcelona en Comú no només estaran allà puntuals sinó que asseguren que estaran molt atents. Pel molt que es juguen.

El que en cap cas canviarà la revisió i certificació dels resultats és el guanyador de les eleccions municipals a Barcelona que no és cap altre que Xavier Trias, que encara que pertany a Junts es va presentar amb la candidatura Trias per Barcelona. L'exalcalde, que va ser derrotat per Ada Colau fa vuit anys, va aconseguir 11 regidors, un més que el PSC en segona posició i dos més que Colau a la tercera plaça provisional. Però si bé el resultat de Trias és inamovible, des de Barcelona en Comú consideren que accedir a la segona plaça permetria a Colau tornar a pugnar per l'alcaldia desbancant Trias mitjançant la política de pactes.

Ofensiva fallida per forçar ERC al tripartit d'esquerres

Barcelona en Comú ha defensat a capa i espasa la constitució d'una majoria progressista que desbanqui Trias, per a la qual ERC és imprescindible amb els seus 5 regidors. PSC i Comuns en sumen 19 sigui qui sigui la segona força -això no canviarà en cap cas- i la majoria absoluta del consistori barceloní de 41 regidors està en 21. Però el plantejament ha topat amb la negativa absoluta d'Esquerra a donar l'alcaldia de Barcelona a un socialista com Jaume Collboni. Els comuns consideren que si Ada Colau assumeix la segona plaça, i opta a l'alcaldia, les reticències d'Esquerra haurien de ser menors, ja que els plantejaments programàtics entre les dues forces són més equiparables que amb un PSC partidari del desarrollisme, l'ampliació de l'aeroport a tota costa o una potenciació del turisme malgrat l'actual massificació.

De moment els dirigents i les bases de Barcelona en Comú han desplegat una forta activitat de pressió a Esquerra a xarxes socials perquè s'avingui a materialitzar el nou tripartit d'esquerres. Però amb poc efecte. Entre ells el número 2 de Barcelona en Comú, Jordi Martí, que ja ha interpel·lat públicament -en declaracions als mitjans recollides per l'ACN- al candidat d'ERC, Ernest Maragall, i al del PSC, Jaume Collboni. I els ha demanat que no abandonin la possibilitat d'un Govern d'esquerres a Barcelona "per tacticismes electorals de qualsevol mena". "Qui ho faci s'acabarà penedint", ha advertit.

A més, Martí assegura que a les portes del 23J seria un "error" no "aprofitar aquesta oportunitat". Per tot això, assegura que no llençaran la tovallola davant de la possibilitat de ser l'única ciutat de l'Estat "significativa" que pot tenir un Govern progressista. "L'electorat i la ciutadania en general no entendria que no exploréssim fins al final aquesta possibilitat", conclou. Martí ha afirmat que els comuns negociaran "amb la màxima de les generositats".

Els republicans han replicat recordant als comuns que el programa dels socialistes és força similar al de Trias en aspectes econòmics i urbanístics bàsics. A més de recordar que Collboni va ordir fa 4 anys l'operació perquè el dretà Manuel Valls fes Ada Colau alcaldessa deixant a l'oposició el candidat dels republicans, Ernest Maragall, malgrat haver guanyat les eleccions. "L'oportunitat per fer un Govern municipal a Barcelona d'esquerres de debò era fa quatre anys amb Maragall d'alcalde i fent tàndem amb Ada Colau, però els comuns van preferir pactar amb els defensors de carregar-se el Delta del Llobregat en una operació especulativa amb l'aeroport i amb el deportador de gitanos Manuel Valls. Només per conservar la cadira d'alcaldessa. Que ara no ens vinguin a dir que fem alcalde a Collboni perquè és d'esquerres", assegura un membre de la direcció d'Esquerra a Barcelona.

Unes declaracions que no auguren gaire entesa al bloc de les esquerres, passi el que passi amb els 141 vots del PSC i Barcelona en Comú després de la certificació que arribarà aquest divendres, o dilluns com a molt tard.