El Clínic, cinc anys després de l'inici de la Covid: el sistema de salut està “més reforçat” però hi ha assignatures pendents

Quan fa cinc anys del primer cas confirmat de Covid-19 a Catalunya, el Clínic de Barcelona ha reconegut els professionals sanitaris que van estar a “primera línia” aquells mesos, així com els que van treballar des de la “segona”. L'hospital assegura que el sistema de salut està “més reforçat” que el 2020 però que encara hi ha assignatures pendents, com la “manca” de recursos sociosanitaris, segons el director assistencial del Clínic, Antoni Castells.

L’Hospital Clínic, centre de referència des de l'inici per atendre els pacients amb Covid, ha congregat professionals sanitaris aquest dimarts al pati nord de la seu de Villarroel en un breu acte que ha consistit en uns parlaments del director assistencial i d’una infermera-pacient i una fotografia de famílies.

L’acte, ha destacat Castells, ha servit per “agrair” la feina i implicació de tots els professionals sanitaris i també per “recordar” aquelles persones que van morir a causa de la Covid-19, així com els pacients que van estar ingressats o que encara en pateixen seqüeles, el que s’ha anomenat covid persistent.

En declaracions després davant dels periodistes, el doctor Castells ha posat l’accent en el treball “en equip” davant de “grans problemes i els reptes”, així com en l’aprenentatge com a societat de “la importància que té la salut”.

“Manca” de llits als centres sociosanitaris

El director mèdic de l’hospital també ha afirmat que el sistema de salut català s’ha “reforçat” i “ha millorat a nivell d’eficiència” en aquests cinc anys. En aquest sentit, ha destacat la incorporació de la telemedicina per a determinades situacions i els llits d’UCI, que s’han “pogut adequar” després de quedar palès que era un recurs “infradotat”.

Ara bé, Castells ha assenyalat que el sistema de salut “encara s’hauria d’enfortir més” i, preguntat per les assignatures pendents, ha posat el focus en la “manca” de llits als centres sociosanitaris, sobretot tenint en compte que cada vegada hi ha més pacients crònics i persones grans en situacions de fragilitat.

Pel que fa a la salut pública, considera que el sistema de vigilància epidemiològica permet detectar ara possibles infeccions d’“una manera més precoç” però ha apuntat que l’Agència de Salut Pública ha de tenir “més força”. Desplegar l’ASPCAT és un dels principals reptes de la legislatura.

Preguntat per si estaríem més preparats per a una eventual nova pandèmia, ha respost: “Tant de bo no la tornem a tenir perquè mai podem dir que estem prou preparats. Crec que ho estem més que abans. Si hi hagués una nova pandèmia amb unes característiques diferents tornaríem a patir en alguns aspectes, però crec que indubtablement estem més ben preparats que fa 5 anys”.

Una infermera pacient en la primera onada

L’acte també ha comptat amb el testimoni de Fina Utrera, infermera que es va contagiar de la Covid-19 en els primers dies de la primera onada. Utrera, que treballava a la seu de Plató, va haver d’estar ingressada per una pneumònia bilateral durant una setmana. “És un dels moments de la meva vida en què les emocions han estat més a flor de pell, en un sentit bidireccional. Sentia com a pacient i també sentia el que sentien les meves companyes com a infermeres. Va ser un esclat emocional”, ha recordat.

Després d’un llarg aïllament, va donar negatiu i es va reincorporar a feina. Ara bé, ella continuava molt cansada i uns mesos després es va notar una insuficiència cardíaca que va acabar amb un diagnòstic d’una miocardiopatia d’origen genètic. Utrera ha assenyalat que segurament la covid va fer aflorar els símptomes d'aquesta patologia, fins aleshores latent.

Més enllà dels aplaudiments a les bates blanques

Preguntada pel reconeixement social de les infermeres, qüestió que ha irromput en el debat social i polític dels últims anys, Utrera creu que, després de tots els aplaudiments que van rebre en el moment més crític de la covid, la societat s’ha “oblidat de la professió infermera”.

“Infermeria estem allà a primera línia, som vectors entre professionals i els pacients. Hi som les 24 hores, els 7 dies de la setmana, i som els que estem més a prop del pacient i les seves angoixes”, ha expressat. Ha lamentat que “sempre hi ha hagut una manca de reconeixement en molts sentits” cap a les infermeres i ho ha atribuït, entre altres possibles factors, al fet que sigui una professió molt feminitzada.