La Covid-19 continua "impredictible" i sense un patró d'estacionalitat clar cinc anys després del primer cas a Catalunya

La Covid-19 continua sense mostrar un patró d'estacionalitat clar cinc anys després del primer cas detectat a Catalunya, el 25 de febrer del 2020. Després de les set grans onades pandèmiques, l'última de les quals, l'estiu del 2022, el virus ha tingut pics durant les quatre estacions de l'any, si bé només superant els 100 casos per cada 100.000 habitants un cop. 

En una entrevista a l'ACN, la investigadora del BIOCOMSC Clara Prats explica que el SARS-CoV-2 continua sent "impredictible" un lustre després. Durant els primers temps de la pandèmia, diversos estudis apuntaven a un comportament com el de la grip, amb més casos els mesos de fred. Malgrat això, l'últim pic va ser l'estiu passat i aquest hivern pràcticament no hi ha hagut incidència.

Un dels estudis que va afirmar que la covid-19 era una infecció estacional, publicat l'octubre del 2021 per Nature Computational Science i liderat per ISGlobal, explicava que l'expansió del virus està associada a temperatura i humitat baixes, similar a la grip estacional. L'article acadèmic subratllava la considerable contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d'adoptar mesures que promoguin la "higiene de l'aire".

Més de tres anys després, però, Prats afirma que "encara no es pot saber" si el virus és estacional com la grip o el virus sincicial respiratori (VRS), o bé si no té "un comportament tan marcat, tan estacional", que pugui fer preveure quan hi haurà una nova onada. Segons ella, en la dinàmica d'un virus, cinc anys encara és "un temps curt" per determinar-ne els patrons, així que encara no és clar si la norma serà un pic per any, dos, o comportaments més irregulars.

Pel que fa a les condicions meteorològiques, creu que és "complicat" determinar una possible correlació entre temperatura, humitat o altres paràmetres amb què el virus "es pot transmetre millor". Per ella, el factor humà també s'ha de tenir en compte, ja que, per exemple, quan fa fred es tendeix a passar més temps en entorns tancats i amb menys ventilació.  

La grip s'imposa cada hivern i la covid és irregular

Així, d'ençà de l'inici de la pandèmia a Catalunya, el març del 2020, la covid va tenir una incidència més alta que la grip de manera ininterrompuda fins al desembre del 2022. Per l'eclosió del coronavirus, els diagnòstics de la grip els hiverns del 2021 i del 2022 van ser irrisoris en comparació amb la resta d'anys. Des de llavors, amb les set onades pandèmiques ja superades, els dos virus han seguit evolucions diferents la majoria del temps: la grip ha registrat taxes més altes cadascun dels tres últims hiverns, i la covid s'ha imposat la resta de l'any.

En alguns dels pics de les primeres cinc onades pandèmiques, fins a l'estiu del 2021, la incidència va superar els 500 casos per cada 100.000 habitants. En la sisena, resultat de la variant òmicron, es va disparar fins als 2.749 pels volts del Cap d'Any del 2022. I en la setena i última, es va arribar a una incidència de 585.

Des de llavors, les xifres només han passat de 100 diagnòstics per cada 100.000 habitants en una ocasió, el novembre del 2022. La covid ha fluctuat des de llavors a uns nivells molt inferiors als temps de la pandèmia –tot i que en algun cas arribant a una taxa d'infecció similar a l'epidèmia de la grip–, i només registrant lleugers pics tant a finals de la tardor i principis d'hivern el 2022 i el 2023, com durant la primavera del 2023 i l'estiu dels anys 2023 i 2024.  

Per edats, en els últims tres anys, la covid sempre ha tingut una taxa més alta entre la gent de més de 60 anys –excepte durant la primavera de l'any passat–, però amb xifres que en cap cas han passat d'una incidència de 150 des de fa més de dos anys en aquest grup d'edat.

Segons Prats, aquest any hi ha "l'enèsima sorpresa" al voltant del comportament del coronavirus, ja que aquest hivern de moment no hi ha hagut cap onada a Catalunya –a alguns països europeus se'n va detectar una aquesta tardor, per bé que de "magnitud més aviat baixa". "Això no vol dir que no pugui pujar d'aquí a tres setmanes, un mes, dos mesos, tres mesos, o de cara al pròxim estiu, no ho podem saber", afegeix.

Per contra, recorda que en altres temporades, com la tardor-hivern de finals del 2023 i principis del 2024, van coincidir la Covid-19 amb la grip i el VRS, cosa que va ser "un problema pel sistema sanitari", mentre que algun altre any el pic d'alguna de les tres malalties "s'ha desplaçat" temporalment.

Baixa la vacunació de la Covid-19

D'altra banda, l'evolució de la cobertura de la vacunació de la Covid-19 entre la població major de 60 anys i la de risc ha decaigut clarament després de la pandèmia. En la primera campanya convencional completa de vacunació (2022-23) després de l’arribada del vaccí l’any 2021, es va arribar a nivells de cobertura del 47% d’aquest grup de població a finals d’hivern del 2023. 

L’any 2024, també al març, el percentatge de vacunats havia caigut 14 punts percentuals, situant-se en el 33% del total. L’hivern d’aquest 2025 -amb dades fins a la 3a setmana de gener- els vacunats de covid majors d’edat i de risc tornen a minvar, i estan per sota del 30% a finals de gener.