Baròmetre del CISEl CIS apunta que la negociació no hauria debilitat ni PSOE ni ERC

La nova enquesta del CIS reforça lleugerament la coalició del Govern espanyol que formen el PSOE i Unidas Podemos, pronostica caigudes en la intenció de vot del PP i Ciudadanos, mentre les tres formacions independentistes mantindrien el suport obtingut a les eleccions del 10 de novembre. A més a més, la situació a Catalunya va influenciar a l’hora de votar gairebé una quarta part dels electors, amb una incidència especialment important entre els votants del Principat i molt més matisada a la resta d’autonomies.

El baròmetre, per tant, no detecta un desgast del PSOE i ERC després de les negociacions que van acabar amb la investidura de Pedro Sánchez, si bé s’ha de matisar que les entrevistes per elaborar l’enquesta van tancar-se el 19 de desembre, és a dir, quan les dues formacions ja havien mantingut diverses trobades però encara no havien assolit l’acord. Aquell dia, de fet, va ser quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre la sentència en què reconeixia Oriol Junqueras com a eurodiputat des del 13 de juny, moment en què van proclamar-se els resultats de les eleccions europees del 26 de maig.

El CIS dona a ERC un 3,6% d’estimació de vot, mentre que JxCat es quedaria en el 2,2% i la CUP en l’1,0%, exactament els mateixos resultats que van obtenir als comicis de fa un parell de mesos. Pel que fa als partits estatals, el PSOE guanyaria tres dècimes i arribaria al 28,3% dels vots, mentre que Unidas Podemos es mantindria en el 12,8%. El PP cauria vuit dècimes, fins al 20,0%, mentre que Vox pujaria una dècima (15,2%) i Cs seguiria el seu camí cap a la irrellevància en baixar del 6,8% al 5,6%.

Com en l’anterior baròmetre, publicat just després dels comicis estatals, el CIS pregunta per la incidència del conflicte català a l’hora de votar. En concret, el 24,2% dels enquestats assegura que la situació a Catalunya va influenciar-lo de cara als comicis, el que suposa gairebé 20 punts menys que en l’estudi presentat fa un mes i mig. En aquell moment, però, les entrevistes s’havien fet immediatament després de les massives protestes contra la sentència del Procés, unes mobilitzacions que ara queden molt més lluny.

Catalunya és, amb diferència, el territori on més incidència va tenir el conflicte polític a l’hora de votar el 10-N, amb el 42,3% dels enquestats, seguida de l’Aragó (34,0%) i Múrcia (27,4%), mentre que on menys en va tenir va ser al País Basc (8,2%) i Navarra (13,7%). Entre els que van veure’s influenciats pel que passava a Catalunya, l’opció més comuna va ser reafirmar-se en votar el partit que ja es pensava votar (42,7%), seguit d’optar per una formació que es considerava que “millor podria aturar els partidaris de la independència” (15,7%) o votar per un partit que defensava la independència (13,3%).

Finalment, el 3,4% dels enquestats opina que la independència de Catalunya és el principal problema que té l’Estat, si bé la xifra està a una gran distància de l’atur (35,5%), els polítics, els partits i la política en general (26,1%) o els problemes de tipus econòmic (8,1%).