Un centenar de represaliats demanen al TEDH que obligui l'Estat a investigar les tortures del franquisme i la transició

Un centenar de represaliats demanaran per carta al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i al Comitè Contra la Tortura per demanar-li que obligui l'Estat a investigar les tortures durant el franquisme i la Transició. En un acte a la Model els activistes han anunciat que aquesta missiva acompanyarà les demandes que en els propers mesos es presentaran al tribunal amb l'objectiu de fer "pedagogia".

A banda del centenar d'afectats, les organitzacions impulsores han engegat una campanya de recollida d'adhesions a la carta per poder arribar al TEDH amb el "màxim suport". En les darreres ocasions que s'ha acudit al TEDH s'ha desestimat les queixes per arribar "massa tard" i ara els activistes volen defensar que qui té "l'obligació" d'investigar les tortures és l'Estat. Concretament, per primera vegada l'any 2012 el TEDH va considerar que la demanda d'Antonio i Carme Gutiérrez Dorado arribava fora de termini, i des de llavors s'han anat desestimant les denúncies següents basant-se en aquesta jurisprudència.

Ara, amb aquesta carta, els represaliats volen fer "pedagogia" perquè el tribunal entengui el context polític d'Espanya després de la dictadura. "Quan haurien d'haver denunciat? Als anys 80 quan continuaven les tortures sistemàtiques a les comissaries i els tribunals i policia no havien estat depurats? Als 90, quan tot just es va començar a trencar el pacte de silenci davant la inacció de l'Estat i es començava a recuperar la memòria i els arxius? Als 2000, quan es va jutjar l'únic jutge que va intentar obrir una investigació?", ha demanat Sònia Olivella, coordinadora de litigis del Centre Irídia.

En aquesta línia, els represaliats rebutgen la "lògica revictimitzadora" i defensen que les víctimes "no poden haver anat tard perquè mai és tard per fer justícia". A més, subratllen que qui té "l'obligació" de jutjar els crims i reparar les víctimes és l'Estat. En un sentit similar, el president de l'Associació Catalana de Persones ExPreses Polítiques del Franquisme, Carles Vallejo, ha defensat que no són les víctimes qui s'ha de "justificar" ni "explicar".

Vallejo, que va ser torturat a Via Laietana i ha intentat que el seu cas arribés als tribunals, ha recordat que durant la Transició "la democràcia estava en perill" i existien grups paramilitars i, per tant, veu comprensible que no es presentés una denúncia. "Vam lluitar per consolidar una democràcia en perill, no vam estar mai parats", ha insistit, per afegir després que no van anar-se'n "a casa", sinó que eren "a la barricada lluitant".

Per la seva banda, l'activista i represaliada Maribel Ferrándiz ha apuntat que volen ser "la punta de llança" perquè es comenci a "fer justícia". "En aquest país no se'n fa; a veure si fora de les nostres fronteres hi ha jutges que decideixen obrir el meló i fer justícia", ha dit.

 Campanya d'adhesions  

Olivella ha concretat que aquesta carta servirà per acompanyar la demanda que es presentarà al TEDH i el Comitè contra la Tortura en els propers mesos. L'objectiu és poder fer "pedagogia" amb tota la documentació adjunta a la denúncia per explicar "la realitat" a l'Estat i per exposar el motiu d'acudir ara als tribunals i no abans. A més, han posat en valor el fet que aquesta carta sigui "col·lectiva" i pugui aportar una visió de conjunt davant la justícia.

A banda del centenar de represaliats els activistes han fet una crida a la societat civil a unir-se a la denúncia a través d'una campanya d'adhesions. Entre els represaliats hi ha els esmentats Carles Vallejo i Maribel Ferrández -juntament amb el seu germà, Pepus-, a més de coneguts activistes com Carles Castellanos, Agustí Alcoberro, Blanca Serra o Pilar Rebaque, entre d'altres. 

Entre les primeres adhesions a la campanya hi ha figures destacades com, Xavier Antich, David Fernàndez, Mònica Terribas, Lucía Lijtmaer, Judit Nedderman, Marc Giró, Miki Esparbé, les germanes Puig Antich, Isabel Coixet, Juan Diego Botto, Ana Tijoux, Moha Gerehou, Pastora Filigrana i Joaquín Urías.