PERSONES MIGRANTSLa CCAR demanda al govern del PSOE "una nova política d'asil", que no es quedi en els gestos

L'arribada aquest diumenge del vaixell Aquarius al port de València, després que Itàlia es negués a rescatar les 629 persones migrants que hi viatjaven, ha posat al primer pla mediàtic la situació dels refugiats. El nou govern espanyol de Pedro Sánchez ha anunciat que atorgarà un permís temporal de 45 dies a totes aquestes persones, si bé el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ja ha deixat clar que posteriorment moltes d'elles poden ser traslladades a un centre d'internament d'estrangers (CIE). La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i la seva homòloga catalana, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), demanden a l'executiu estatal que realment implementi una "nova política d'asil", no només a Espanya sinó també en el marc d'una Unió Europea que no deixa de blindar les seves fronteres.

"Demanem al nou govern que estigui a l'alçada de les circumstàncies i denunciem que digui que gran part d'aquestes persones aniran a un CIE, quan hi ha alternatives, via asil o via atenció d'organitzacions humanitàries, per evitar-ho", ha afirmat Estel·la Pareja, directora de la CCAR. En una roda de premsa de presentació de l'informe Les persones refugiades a Espanya i Europa, que s'ha celebrat a la llibreria barcelonina Espai Contrabandos, Pareja ha afegit que l'organització demanda que existeixi "un protocol d'acollida, que garanteixi l'atenció sanitària a les persones que arribin i que se les tracti en funció de les seves necessitats individualitzades". La directora de l'ONG també ha reclamat que s'eliminin les "expulsions en calent" -que són "il·legals"-, que "s'habilitin vies segures per a totes les persones que es veuen forçades" a fugir de casa seva i que es creï un protocol unificat per a les arribades per via marítima, que "garanteixi la dignitat de les persones i l'accés a tots els drets que tenen".

El president de CCAR, Miguel Pajares, ha volgut deixar clar que l'arribada de vaixells com l'Aquarius en cap cas genera cap "efecte crida", bàsicament perquè la situació de conflicte i de risc que provoca la fugida de milers de persones dels seus països d'origen ja existeix prèviament. Pajares ha posat l'accent que l'informe anual demostra que "Europa segueix fallant estrepitosament en les polítiques d'asil". "Són erràtiques, cada país desenvolupa les seves pròpies mesures, sense tenir massa en compte la intenció que es planteja de tenir una política comuna d'asil", ha lamentat, per demanar una política comuna, que estigui basada en el respecte als Drets Humans.

Crisi del sistema d'atenció i acollida

Pajares ha subratllat que els darrers anys hi ha hagut un ascens de l'extrema dreta arreu del continent, que dificulta encara més garantir una política d'asil digna i ha denunciat que avanci "l'externalització de fronteres", de manera que es responsabilitza països tercers, com Turquia, però també Líbia o l'Afganistan, d'impedir l'arribada de persones desplaçades a Europa. Així mateix, ha volgut deixar clar que en cap cas existeix una crisi de refugiats a Europa com a conseqüència d'una arribada massiva de persones desplaçades, sinó que el que hi ha és una "crisi del sistema d'atenció i acollida de refugiats". De fet, ara mateix tots els països de la Unió Europea sumen 3,5 milions de refugiats i sol·licitants d'asil, el mateix volum que té Turquia en solitari.

En el cas espanyol, durant el 2017 van rebre's 31.120 sol·licituds de protecció internacional, una xifra rècord des de l'aprovació, el 1984, de la primera Llei de l'asil. Ara bé, el sistema per donar-hi resposta va col·lapsar i ara mateix més de 40.000 persones encara no han vist ateses les seves peticions. En el 2017 se'n van contestar 13.350 sol·licituds, de les que 4.675, és a dir, només el 35%, van rebre algun tipus de protecció. "La taxa de denegació és de les més altes de la UE", ha denunciat Estel·la Pareja. La directora del CCAR ha exposat que la raó d'aquest percentatge tan baix és que existeix una interpretació "molt restrictiva" de la Convenció de Ginebra.

Per països, l'origen dels sol·licitants era fonamentalment Veneçuela (10.350), Síria (4.225), Colòmbia (2.460), Ucraïna (2.265) i Palestina (1.165). Al voltant del 24% del total són menors i segons el CCAR la majoria d'aquests són menors no acompanyats, que queden sota la tutela de les comunitats autònomes. En aquest sentit, l'ONG fa una crida a la Generalitat perquè faciliti el procediment d'accés a l'asil de tots els menors no acompanyats que té en la seva tutela. La CCAR ha posat en valor l'increment de places acollida a Catalunya, que ha passat de menys d'una trentena el 2015 a unes 650 actualment, si bé encara n'hi ha que es fan en condicions no ideals, per exemple en instal·lacions com poliesportius. Finalment, Pajares i Pareja han recalcat que l'Estat espanyol ha estat fins ara un "alumne avantatjat en les polítiques de control i blindatge de les fronteres i en la seva externalització" i que ara es tracta d'anar "més enllà dels gestos". De fet, la frontera sud, la que separa les costes marroquines d'Andalusia, es manté "com un forat negre", amb constants vulneracions dels drets humans, com les expulsions en calent.