Catalunya utilitza el trencadís de Gaudí i els colors de Miró per explicar mapes captats per nanosatèl·lits a Osaka

Catalunya ha unit l’art de figures com Antoni Gaudí, Antoni Tàpies, Fina Miralles, Pere Jaume o Jaume Plensa amb imatges d’observació de la terra a l’Exposició Universal d’Osaka. Entre els exemples que han mostrat als assistents hi havia un trencadís de Gaudí que tenia una forma molt semblant a un mapa per trobar uralita a Barcelona i una comparació entre les formes, els cercles i els colors plans i delimitats de Miró que es poden veure als mapes d’evolució dels pivots de regadiu del Segrià. 

Algunes de les imatges que s'han vist a la ponència a càrrec del cap de l'àrea d’Observació de la Terra de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jordi Corbera, han estat preses pel nanosatèl·lit Menut, llançat a l’espai a inicis del 2023. S'emmarca en la Setmana Catalana de l'Exposició Universal.

L’objectiu de l’activitat “és oferir una nova mirada, propera i amigable” de Catalunya des de l’espai als assistents japonesos. “Com que veníem al Japó volíem portar alguna cosa de Gaudí. Per casualitat vam trobar una imatge del trencadís del Parc Güell que s’assemblava moltíssim a uns treballs que havíem fet per detectar fibrociment sobre la ciutat de Barcelona”, ha explicat Corbera.

En el cas de Fina Miralles o de Jaume Plensa l’exercici que han proposat és diferent, “no és una similitud tan gràfica” i el que han buscat lligar la temàtica o el concepte que buscaven i “com des de l’observació de la terra podem trobar dades o coneixement que s’assembli al que l’artista volia.

L’escultura de Plensa ha sigut comparada amb la xarxa de comunicacions catalana elaborada amb les dades captades des de l’espai i l’art conceptual de Miralles amb la detecció d’arbres a partir d’un escàner que reprodueix l’estructura del bosc.

La ponència ha posat en valor com l’espai i els satèl·lits han transformat la manera d’entendre el territori

La ponència, a càrrec del cap d’Observació de la Terra de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jordi Corbera, ha posat en valor com l’espai i els satèl·lits han transformat la manera d’entendre el territori, aportant solucions a desafiaments globals en sostenibilitat i eficiència.

“La informació des del satèl·lit o dels sensors dels avions els fem servir per monitorar el territori i els reptes ambientals: per exemple, l’estat amb el qual es troben els boscos, la qualitat de l’aigua de la costa, quins materials o comportament tècnic hi ha a les ciutats, l’estat vegetatiu dels conreus, anar-ho monitorant amb el temps ens dona pistes de quines estratègies de territori aplicar", ha dit.

La demostració també ha comptat amb Marc Torres, de l’Institut Cartogràfic i Geològic, i ha acabat amb un joc de preguntes sobre el motiu pel qual es fa servir cada mapa amb 4 possibilitats de resposta. Entre les possibilitats, hi havia mapes per veure el volum de neu, l’evolució dels conreus, la recuperació dels boscos després d’un foc, la contaminació lumínica o vigilar la presència de clorofil·la a l’aigua.