Catalunya reduirà un 30% l'ús d'energia i quasi un 90% la dependència energètica fins el 2050

Catalunya consumirà un 30% menys d'energia el 2050 i serà pràcticament un 90% menys dependent de l'exterior per produir-ne. Són càlculs inclosos en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, un document elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que defineix estratègies per culminar la transició energètica d'aquí a 30 anys, l'objectiu marcat pel Govern.

El pla preveu una ocupació del 2,5% del país amb energies renovables

L'ha presentat aquest divendres la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, que ha anunciat que la potència renovable instal·lada s'haurà de multiplicar per 18 per assolir la neutralitat climàtica, fet que implicaria passar dels 3.557,6 MW de potència actual als gairebé 62.000 MW. Tres quartes parts de la generació provindrien de l'energia eòlica –terrestre i marina- i la fotovoltaica terrestre (un 74,4%), mentre que un 18% vindria de plaques solars a les teulades.

El pla preveu una ocupació del 2,5% del territori català amb energies renovables. En el cas de l'eòlica, el càlcul només té en compte la base dels molins i les línies d'evacuació. "No n'hi haurà prou amb l'autoconsum", ha dit Jordà.

El càlcul d'ocupació del territori del Departament d'Acció Climàtica s'allunya del d'altres institucions com la Cambra de Comerç, que va publicar a principis de gener que la instal·lació d'energies netes ocuparia un 17,9% del territori català, incloent l'eòlica marina i les plaques fotovoltaiques a les teulades.

Preguntats per la diferència, la conselleria assegura que el sòl que queda a sota dels aerogeneradors és aprofitable i que només compten la base dels molins i les línies d'evacuació. Tampoc incorpora l'impacte que podrien tenir les línies d'alta tensió provinents de l'Aragó, ja que no es compten com a model energètic català.

En paral·lel, el Govern manté la proposta d'abandonar l'ús dels combustibles fòssils i l'energia nuclear.

Arran d'una major implantació d'energies renovables, l'executiu assegura que es farà un ús més eficient de l'energia, fet que comportarà una reducció en el consum de fins un 30,3% en el període 2017-2050. En paral·lel, s'estima que l'economia catalana necessitarà menys de la meitat de l'energia que utilitza actualment –un 57% menys- per produir una unitat de PIB.

Per altra banda, Catalunya aconseguiria reduir l'elevat grau de dependència energètica que presenta actualment. Si els objectius del pla es compleixen, la dependència energètica de l'exterior passarà del 94,2% al 6,7% l'any 2050. "Així es mitigaran els efectes dels conflictes geoestratègics relacionats amb l'energia, cada vegada més freqüents i més intensos", assenyala el Govern.

L'eòlica i la fotovoltaica terrestres, els principals motors

El document assenyala l'eòlica terrestre i la fotovoltaica terrestre com a principals motors de la transició energètica a Catalunya. En el cas de l'eòlica terrestre, al Govern preveu multiplicar per 18 la potència instal·lada, i passar dels 1.271,1 MW actuals als més de 23.000 MW. Quant a la fotovoltaica instal·lada en terra, l'executiu fixa l'objectiu de multiplicar per 200 la potència actual, dels 94,8 MW als gairebé 20.000 MW.

Pel que fa a l'eòlica marina, el Govern preveu tenir instal·lats 3.500 MW de potència el 2050, xifra que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d'energies renovables. La resta quedaria repartida en altres modalitats de fotovoltaica (4,2%), l'energia hidràulica (3%) i altres energies (0,4%).

En cas que s'assolissin aquestes dades, les emissions de gasos d'efecte hivernacle quedarien reduïdes al consum romanent de combustibles fòssils dels sectors del transport marítim i aeri, regulats a escala internacional.

El polèmic macroprojecte de parc eòlic al Cap de Creus

Jordà ha dit que els promotors del Parc Tramuntana estan "modulant" el projecte d'energia eòlica marina flotant que es pretén col·locar al Golf de Roses a les propostes que ha fet la Generalitat, que no té la potestat per definir les bases del concurs per ocupar aquest espai, ja que les competències són estatals. Es tracta d'un macroprojecte de parc eòlic que ha despertat una forta oposició de moviments al territori. En aquest sentit, Jordà ha explicat que les afectacions al calador de peix i l'impacte ambiental "estan més que cobertes". "Moltes de les demandes per no dir totes les estan complint", ha afirmat.