Catalunya culmina la reorganització de la Justícia amb la incorporació de Barcelona i 13 partits judicials més

Catalunya ha posat en marxa aquest dimecres, l'últim dia de l'any, la darrera fase del desplegament de la llei d'eficiència judicial amb la incorporació dels 14 darrers partits judicials: Arenys de Mar, Figueres, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Mataró, Reus, Granollers, Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona. Aquesta tercera fase concentra el 71,8% de l'activitat judicial del país i suposa un impacte directe sobre 5.430 funcionaris, amb la creació de 150 noves places i una inversió prevista de prop de 6,5 milions. 

En el cas de Barcelona, la implantació del nou model serà progressiva durant les pròximes setmanes o mesos, a causa de la seva elevada complexitat i per evitar interferències en el funcionament dels jutjats. La capital catalana concentra gairebé el 35% de tota l'activitat judicial de Catalunya. Els 33 partits judicials que es van incorporar l'1 de juliol representaven el 22,6% del volum total, mentre que Badalona i l'Hospitalet de Llobregat, que van entrar en vigor l'1 d’octubre, sumaven un 5,6%.

Un any després de l'aprovació de la llei, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en fa una valoració positiva. Segons ha afirmat en unes declaracions aquest dimecres recollides per l'ACN des de la Ciutat de la Justícia, Catalunya ha complert els compromisos adquirits dins els terminis establerts i ho ha fet de manera consensuada amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els degans dels partits judicials i els lletrats de l'administració de justícia, que han estat una peça clau del procés.  

Per al conseller, aquesta reforma persegueix una justícia més eficient i ha d'anar acompanyada de la creació de noves unitats judicials, una petició que ja s'ha traslladat al Consell General del Poder Judicial. Espadaler ha remarcat que el canvi és irreversible i que, quan estigui plenament desplegat, millorarà el funcionament dels jutjats, tot i que continua reclamant més places judicials.

Un canvi de model

El nou model substitueix els jutjats unipersonals per tribunals d'instància, dotats de serveis comuns —general, de tramitació i d’execució— que donen suport a totes les places judicials. Aquesta nova organització permet una millor distribució de la càrrega de treball, més especialització i una gestió més eficient, amb la consegüent reducció dels temps de resposta. Es tracta de la reforma del sistema judicial més important dels darrers 40 anys.

El Departament de Justícia subratlla que tots els canvis organitzatius, tecnològics i d'espais s'han fet sense interrompre l'activitat judicial. A la majoria dels partits judicials de la primera i segona fase, els nivells de productivitat ja són iguals o superiors als d'abans de la reforma. En els partits incorporats l'1 de juliol, l'activitat ha crescut a partir de mitjans d'octubre, i en els de Badalona i l'Hospitalet, a mitjans de novembre.

L'entrada en vigor de la tercera fase de la llei d’eficiència també implica que en els 14 partits judicials afectats, els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies adquireixen un paper molt rellevant en l’administració de justícia. La normativa estableix pels ordres civil i mercantil l'obligatorietat d’acudir a un MASC abans d’arribar al plet. Aquesta mesura compta amb el ple suport del Departament de Justícia, que ho considera una "gran aposta" per la cultura de la mediació, un mètode per augmentar el percentatge de desacords que es poden resoldre extrajudicialment amb un MASC i una oportunitat per reduir la litigiositat.  

Paral·lelament, els jutjats de pau es transformen en oficines de justícia als municipis, apropant el servei al ciutadà. El Pla de justícia de pau i de proximitat reforça equipaments, tecnologia, organització i formació, amb milers de professionals ja formats.