Cas excepcional a Europa: el duc nidifica i s'estableix de manera permanent a les illes Medes

El duc ha nidificat i s'ha establert de manera permanent a les illes Medes en un cas excepcional a Europa. Aquest rapinyaire nocturn cria a terra ferma, bé sigui en arbres o penya-segats. Per això, el niu que s'ha trobat a l'arxipèlag és "singular i segurament s'explica perquè hi troben menjar durant tot l'any", concreta el biòleg del parc natural del Montgrí, Albert Burgas. 

Aquest any, la parella de ducs de les Medes ha tingut tres pollets. A més de fer-los seguiment amb una càmera, l'últim cens de l'espècie també ha detectat una desena de parelles que viuen dins l'àmbit del parc natural. El duc és una espècie protegida i a Catalunya la seva població ha desaparegut a zones del Vallès, Osona i el Prepirineu.

El duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran d'Europa. Aquest mussol arriba als 70 centímetres de llargada i la seva envergadura -és a dir, quan desplega les ales- pot arribar als 1,70 metres. Entre d'altres, se'l distingeix pels seus ulls d'un color taronja viu i per la seva mirada penetrant.

És una de les espècies emblemàtiques del parc natural del Montgrí, on periòdicament se'n fan seguiments (amb la col·laboració del Grup Natura Sterna i un centenar de voluntaris). Aquest any, a tot l'àmbit protegit, s'han identificat tretze llocs potencials de cria i una desena de parelles que viuen al parc.

"El duc és una espècie molt adaptable, i tot i que sovint nidifica en roquissars i penya-segats, també pot fer-ho en llocs bastant inversemblants", concreta el biòleg. "Si té prou menjar, s'estableix damunt dels arbres, aprofita nius d'altres rapinyaires o, fins i tot, cria al terra mateix", hi afegeix Burgas. Bàsicament, aquest rapinyaire s'alimenta de tudons, conills, eriçons o rates.

El duc és una espècie continental; és a dir, que nidifica a terra ferma. El parc natural del Montgrí, però, compta amb un cas excepcional a Europa. Perquè els biòlegs han confirmat que una parella d'aquests mussols s'ha establert de manera permanent a les illes Medes.

"És un fet singular, que segurament s'explica perquè hi troben menjar durant tot l'any", concreta Albert Burgas. A l'arxipèlag, el duc s'hi ha adaptat capturant gavians o aus migratòries. Aquest any, la parella de ducs que viu a les Medes ha tingut tres pollets (que ja s'han anellat). Per fer seguiment del seu dia a dia, el parc natural també té instal·lada una càmera al niu.

El biòleg del parc explica que, com que les Medes són un territori "reduït", els polls creuen el mar i es dispersen per terra ferma. L'any passat, per exemple, se'n va rescatar un -ja adult- que es va veure atrapat en una bassa de rec (i a qui es va identificar perquè portava anella).

Ara, l'objectiu dels biòlegs és veure si els pares també surten de les illes. Per això, se'ls vol col·locar un GPS per resseguir-ne el vol. "Creiem que és poc probable, perquè aquí tenen menjar en abundància", precisa Burgas. El que sí se sap, però, gràcies a les imatges de les càmeres, és que la parella que s'ha establert a les Medes fa tres anys que és la mateixa.

Durant el seguiment científic del duc al parc natural del Montgrí, els biòlegs i voluntaris no tan sols anellen els polls -aquest any, una desena- sinó que també recullen mostres del niu -plomes i restes d'animals- per saber quan els ducs fan la muda o conèixer millor la seva dieta. A més, també analitzen la presència de possibles tòxics com ara rodenticides (és a dir, verins per a rosegadors que els ducs han acabat caçant).

Electrocucions i atropellaments

A Europa, el duc té un àmbit de distribució molt extens (que abraça des de la península Ibèrica fins a l'est de Rússia). Actualment, s'estima que a tota Catalunya la població d'aquest rapinyaire és d'entre 600 i 700 parelles. Segons recull el visor d'Informació Ornitològica de Catalunya, aquí aquesta espècie protegida es troba en un estat "proper a l'amenaça".

"Hi ha regions on el duc té un estat de conservació favorable, però d'altres que no", concreta Albert Burgas. "A la plana de Lleida, on hi ha molt de conill, la presència d'aquest rapinyaire ha augmentat; però en canvi, en altres zones del país, com el Vallès, llocs d'Osona o el Prepirineu, les poblacions de duc han desaparegut, sobretot per causes humanes", explica el biòleg.

Les amenaces principals per a l'espècie són les línies elèctriques, els atropellaments, els rodenticides o les basses de reg (perquè quan aquests mussols hi cauen, no en poden sortir). "De fet, caldria mirar de minimitzar aquestes mortalitats, bé sigui aïllant les torres elèctriques, promovent verins per a rosegadors que no els afectin o instal·lant mecanismes de sortida a les basses de reg", admet Burgas.

En el cas de l'Empordà, el biòleg del parc natural explica que "el nucli calent de distribució del duc" és, precisament, el parc natural del Montgrí. "Tenint en compte que el massís és relativament petit, aquí és on se'n troba la densitat més elevada", concreta Albert Burgas. L'espècie també s'ha estès en altres zones, com el parc natural de cap de Creus o l'Albera.

Relacionat amb aquest tema

Dues parelles de gaig blau, una espècie migratòria protegida, nidifiquen per primer cop a Osona i crien nous polls

ACN / Públic

Burgas també subratlla que el seguiment del duc al Montgrí permet fer "una gestió més eficaç" del parc i contribueix a preservar-ne l'ecosistema. "Com a gran depredador de la nit, regula tota la xarxa tròfica que té per sota", explica el biòleg. A més, també permet veure la situació en què es troben la resta d'espècies que habiten al Montgrí i saber els llocs on aquest rapinyaire es reprodueix ha estat "clau" per regular l'escalada al parc.