La Caravana Obrim Fronteres, activisme de base per denunciar la política migratòria de la UE

Amb l'objectiu de denunciar la vulneració de drets humans que genera la política migratòria i de tancament de fronteres de la Unió Europea, la Caravana Obrim Fronteres arrencarà divendres a Salt una ruta fins a Calàbria -al sud d'Itàlia- i l'illa de Sicília, on finalitzarà el proper dia 22. La Caravana Obrim Fronteres és una xarxa d'activisme sorgida el 2016, que aplega persones i organitzacions d'arreu de l'Estat -en el cas català, per exemple, li donen suport la CGT, Irídia, Catalunya en Comú, SOS Racisme, Stop Mare Mortum o Tanquem els CIEs, entre d'altres- , té una dimensió internacional i treballa per "sensibilitzar i mobilitzar la societat en la defensa dels dretes de les persones en cerca de refugi".

En un moment en què la creixent influència de l'extrema dreta a escala continental ha accentuat el blindatge i l'externalització de les fronteres de la UE , la Caravana opta enguany per posar el focus en el trajecte entre Líbia i Itàlia, que s'ha convertit en la principal ruta marítima d'entrada a Europa de persones refugiades i, alhora, és "la més llarga, perillosa i mortífera". Una situació que s'ha agreujat amb les noves mesures contra els refugiats establertes pel nou govern transalpí, que va evidenciar el recent cas del vaixell Aquarius . A més a més, pretén també fer una tasca de pedagogia amb l'objectiu de desmuntar els discursos xenòfobs.

La previsió és que hi participin al voltant de 300 persones, després que en les edicions anteriors els destins escollits per denunciar la situació fossin Grècia i Melilla. La Caravana presenta la iniciativa d'aquest estiu aquest dimecres al migdia en una roda de premsa a la plaça de la Gardunya, un escenari escollit perquè està just al davant de l'antiga escola de la Massana on persones migrades protagonitzen des de fa dos mesos una tancada per reclamar el reconeixement dels seus drets. En declaracions a Públic, Laura Riba, una de les portaveus de la campanya, explica que durant el recorregut portaran a terme diverses accions de "desobediència civil no violenta". La més massiva, probablement, serà la manifestació convocada a nivell europeu per aquest dissabte a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana.

Riba afegeix que enguany han decidit posar el focus sobre Itàlia perquè precisament la ruta del Mediterrani central segueix concentrant la major part de les arribades, alhora que el nou govern del país ha fet un gir clarament reaccionari a l'hora d'abordar la migració i s'està criminalitzant les organitzacions que donen suport a les persones que intenten arribar a Europa. Que parteixi de Salt tampoc és casualitat, sinó que s'ha escollit perquè és un municipi que tot i la presència de grups d'extrema dreta que fustiguen les persones que defensen els drets dels migrants, també té molts exemples de bones pràctiques en matèria d'acollida i convivència.

Dècades de vulneració dels drets humans

La iniciativa denuncia que "durant els últims trenta anys, les polítiques en matèria migratòria i d'asil han vulnerat de manera flagrant els drets humans i les convencions i acords internacionals, i continuen fent-ho" i afegeix que són polítiques que "generen patiment i mort entre aquelles persones que es veuen forçades a desplaçar-se des dels seus països d'origen". Entre d'altres qüestions, la Caravana insisteix que "la frontera sud europea és una, des de l'Egeu fins a l'estret de Gibraltar i que les conseqüències de la seva gestió sobre milers de persones també és responsabilitat nostra". Com ja va fer quan el govern espanyol va decidir rebre el vaixell Aquarius, la campanya exigeix que s'estableixin vies segures i legals d'arribada per a les persones migrades que permetin "acabar amb els milers de morts al mar Mediterrani".

En el seu manifest, la Caravana Obrim Fronteres subratlla que "l'externalització de fronteres i els acords de retorn i readmissió no només beneficien governs corruptes que no són garants dels drets fonamentals, sinó que també beneficien màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència". També denuncia "l'assetjament i criminalització de les persones i organitzacions de persones migrades i solidàries amb les persones migrants" i considera que les polítiques exteriors europees "estan generant un estat d'excepció en relació a l'exercici efectiu dels drets humans, consagrats pel dret internacional". I tot això en un context en què, lluny de determinats discursos mediàtics o polítics incendiaris, Europa no és ni de bon tros el primer destí de les persones refugiades a nivell mundial.

Per tot plegat, la iniciativa pretén "visibilitzar el protagonisme de les persones migrades, trencar la frontera de la indiferència i reforçar les xarxes de solidaritat entre persones, comunitats, pobles, nacions i organitzacions"; exigir als governs europeus "que aprovin unes polítiques que anteposin la vida de totes les persones i la sostenibilitat de la vida i el planeta als interessos del capital i de la minoria"; reclama vies segures i legals per a les persones en trànsit i que es garanteixin els seus drets als països receptors; exigeix que es respectin les disposicions del dret internacionals, establertes per exemple a la Convenció de Ginebra; denúncia les externalitzacions de fronteres i les devolucions en calent; exigeix el tancament dels CIE; i reclama la derogació de la Directiva Europea de Retorn, també coneguda com a directiva de la vergonya.