Camps de golf i xalets de luxe en un tresor natural de la Marina Alta, una comarca en peu de guerra
La posada en marxa de diversos projectes d'urbanització que duplicarien la població d'un lloc especialment assotat per la sequera ha encés la ràbia col·lectiva: "És un model de misèria, a la llarga serà una ruïna"
València-
La Marina Alta, la capital de la qual és Dènia, però que també inclou altres poblacions com Calp o Xàbia, és una de les comarques més turístiques del País Valencià. El seu litoral costaner està pràcticament tot edificat, amb molt pocs espais encara verges, que, això sí, compten amb protecció. És per això que la pressió urbanitzadora s'ha traslladat des de fa uns anys cap a l'interior.
Aquest és el cas de Pego (uns 10.000 habitants) i Llíber (uns 900). En tots dos municipis hi ha en marxa projectes d'urbanització que suposarien duplicar l'àrea urbanitzada i la població. Es tracta del PAI de Pego Golf, que preveu actuacions d'edificació de 1.300 xalets, un camp de golf, una hípica, un centre comercial, així com altres dotacions esportives. Si sumem l'àrea que ocupa actualment el nucli urbà i el polígon industrial de Pego, ens donaria un espai assimilable al que ocuparia la nova urbanització. També significaria quasi duplicar la població actual del poble. És també el cas del PAI Medina de Llíber. Amb les seues 488 cases de luxe —amb les seues respectives piscines privades—, més que duplicaria la població actual del municipi.
Amb el boom del turisme —i, sobretot, del turisme residencial— a partir dels anys 1960, la població de la comarca ha crescut exponencialment, i, és clar, cal tenir en compte també la població flotant, especialment a l'estiu. Dènia, per exemple, compta actualment amb uns 45.000 veïns censats, però el 1960 a penes superava els 12.000. Xàbia, per part seua, ha passat d'uns 6.000 habitants a uns 30.000 en el mateix període.
No és el cas, per contra, de Pego, que el 1960 tenia 8.000 habitants i ara compta, com hem vist, amb uns 10.000. Ni tampoc el de Llíber, un poble molt més xicotet, que comptava amb quasi 500 habitants en 1960, mentre que actualment compta amb uns 900.
El desenvolupament urbanístic de la comarca havia sigut molt desigual, entre una costa saturada i exhausta i un interior molt muntanyenc i accidentat, que, si bé no havia quedat al marge de la construcció d'urbanitzacions, la seua afectació està molt lluny de la que presenten els municipis del litoral.
A Pego, de fet, ja existeix una urbanització, Mont Pego, com també és el cas de Llíber, que ja compta amb el Collado, entre altres partides rurals en les quals han crescut els unifamiliars amb piscina. És necessari ampliar l'oferta fins als extrems de quasi doblar o triplicar la població actual?
Relacionat amb aquest tema
Segons els governs municipals actuals, del PP, amb majoria absoluta, en el cas de Llíber, i del PSOE, amb majoria relativa, en el cas de Pego, sí, ja que suposaria un element de dinamització econòmica.
"És un model de misèria"
No obstant això, Guillem Ribera, de l'assemblea Guaitem La Terra, ho nega rotundament: "Forma part del model econòmic caducat de monocultiu del turisme que ens ha portat, a la Marina Alta, a ser una de les comarques amb major taxa de risc d'exclusió social. És un model de misèria".
Relacionat amb aquest tema
Ribera també apunta que, encara que en un primer moment la construcció i la urbanització puga suposar una entrada de capitals a les arques municipals, "a la llarga serà una ruïna, ja que l'ajuntament haurà de fer-se càrrec d'un macroprojecte que suposaria duplicar en terrenys i població el poble actual". "Sembla que no hàgem aprés res de la crisi provocada per la recent bombolla del totxo", reflexiona el portaveu de Guaitem la Terra.
Per part seua, des de la junta de l'associació ecologista Salvem la Vall, que planta cara al PAI Medina de Llíber, expliquen unes prevencions sobre les suposades bondats econòmiques del projecte urbanístic que van en la mateixa línia que les exposades a Pego. "Aquesta urbanització suposaria duplicar o triplicar la població actual, i construir un altre poble en una zona allunyada del nucli urbà, amb el que comportaria de saturació de serveis i infraestructures, de residus…". "Senzillament, ens farà més pobres", sentencien des de Salvem la Vall.
Relacionat amb aquest tema
"Greu irresponsabilitat social i mediambiental"
Tant des de Guaitem la Terra com des de Salvem la Vall qualifiquen aquests projectes urbanístics com una "greu irresponsabilitat social i mediambiental". El PAI Pego Golf limita amb el parc natural protegit de la marjal de Pego-Oliva, mentre que el PAI de Medina de Llíber suposaria la "destrucció del paratge natural de la Muntanya Llarga".
La sobreexplotació dels recursos hídrics de la zona és una altra de les afectacions que preocupen les entitats ecologistes. En el cas de Pego, la situació actual no és crítica, però una construcció d'aquestes característiques posaria en risc la capacitat del sistema i, és clar, el sistema de la marjal veïna.
Però a Llíber i la resta de La Vall de Pop, el PAI de Medina suposa duplicar o triplicar un consum d'aigua que ja està en nivells d'estrés greu. En els anys 1970, després dels primers anys de creixement descontrolat de Benidorm, a la comarca veïna de la Marina Baixa, es va arribar a l'extrem d'haver de portar aigua a la ciutat amb vaixells cisterna. En pocs anys s'havien esgotat els recursos hídrics del territori. Es repetirà la història? Els ajuntaments d'Alcalalí i de Xaló, pobles veïns de Llíber i amb alcaldies de Compromís, han denunciat l'estrés hídric al qual els sotmetria el PAI.
Projectes caducats i denunciats en els jutjats
De fet, actualment hi ha diversos recursos presentats contra el PAI Medina de Llíber en els jutjats d'Alacant. Salvem la Vall denuncia que es tracta d'un projecte basat en una documentació de fa tres dècades, que no s'ha actualitzat, que està ple d'irregularitats i que ni tan sols compta amb un informe hídric d'afectació. La plataforma ha enviat quasi un miler d'al·legacions en contra a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i al ministeri corresponent perquè paralitze el projecte, com també ha presentat una petició a la Unió Europea. A Parcent, un altre poble de la comarca, es va aconseguir fa uns anys paralitzar un projecte semblant.
El PAI Pego Golf no és tampoc un projecte nou. Es remunta, igual que el de Llíber, a finals dels 90 i principis dels 2000. De fet, prop dels terrenys en què s'edificaria està l'esquelet del que es va arribar a construir del PAI de Penya-roja, paralitzat des que el 2008 fera fallida la promotora.
La urbanitzadora que previsiblement es farà càrrec del projecte —és l'única que ha presentat proposta— és CHG, que gestiona un projecte molt semblant a tan sols uns pocs quilòmetres de distància, a la veïna localitat d'Oliva, Oliva Nova Golf, ja a la comarca de La Safor. Una zona amenaçada per la sequera.
En aquest sentit, les entitats ecologistes denuncien que les aigües residuals de la urbanització Mont Pego s'aboquen actualment a la marjal de Pego-Oliva, així com asseguren que la mateixa empresa CHG extrau irregularment del parc natural l'aigua per al camp de golf que ja explota a Oliva.
Guillem Ribera, de l'assemblea Guaitem la Terra, és molt contundent en afirmar que "ara és el moment de paralitzar definitivament el projecte i modificar el PGOU per declarar la zona com no urbanitzable", ja que "no s'haurien de pagar indemnitzacions, perquè no hi ha drets adquirits i no s'ha construït res, és a dir, no s'ha patrimonializat el sòl". Ribera explica també que són conscients que aquest camí suposaria anar a judici, però estan convençuts dels seus arguments, que recolzen en un informe tècnic i jurídic que van presentar el maig passat i que arreplega jurisprudència sobre aquest tema. "No hi ha res a indemnitzar, perquè, si fos així, estaríem indemnitzant perspectives d'especulació".
Una comarca en peus de guerra
El dissabte 14 de juny, a Pego es va celebrar una manifestació, que va reunir unes 1.000 persones, una assistència notable, tenint en compte la població, per protestar contra aquests projectes urbanístics. A més, nombrosos bancals de cultiu o cases al poble llueixen cartells o pancartes reivindicatives en defensa del territori. Tant des de Guaitem la Terra com des de Salvem la Vall són categòriques en afirmar que no descansaran fins a haver paralitzat aquests projectes urbanístics.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.