Caminar 15 km per Barcelona fins que es fa de nit, la rutina diària d'una persona sense llar

El Tiziano, que frega la seixantena, fa mig any que viu a Barcelona, on va arribar després que la seva vida fes un gir personal. Malgrat haver treballat pràcticament sempre, bona part de la seva vida a Llatinoamèrica, ara viu al carrer i està sol. De mitjana, fa uns 15 km diaris o més caminant per la ciutat, on per primera vegada a la vida s'ha trobat en aquesta situació. "La meva rutina és caminar molt", explica. Fátima Sánchez, membre de l'equip de carrer del Programa Acollida de la fundació Arrels, afirma que les persones que viuen al carrer difícilment poden mantenir una mateixa rutina, ja que en poques ocasions poden tenir totes les necessitats cobertes en un mateix lloc. 

La llum del dia, el soroll dels autocars i el moviment de l'estació del Nord fan que el Tiziano i la resta d'homes que dormen a les escales més properes al carrer Nàpols comencin el dia molt aviat. Després de comprar el diari per a un company amb problemes de mobilitat, el Tiziano es posa a l'esquena la motxilla amb les seves pertinences més bàsiques i comença a fer passes. La primera parada és la parròquia de Santa Anna, on si té sort pot esmorzar. Mira de ser-hi aviat, cap a les 8 del matí, per no quedar-se sense un cafè.

El degoteig de persones que hi entren és constant. Ho fan en silenci, gairebé passen desapercebuts. Fins a arribar allà, el Tiziano ha travessat el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i s'ha creuat com a mínim amb cinc o sis persones que també viuen al carrer i, a aquella hora, encara dormen. Després de passar per Santa Anna, on l'espera de l'esmorzar es pot fer una mica llarga, continua pel Gòtic i es dirigeix cap al local d'Arrels, al cor del Raval.   

Des d'abans de les 9 h, quan obre, ja hi ha persones esperant per accedir-hi. Alguns -la gran majoria homes- van una estona al centre de dia, altres a descansar-hi unes hores o a dutxar-se, per exemple. A Arrels el Tiziano hi té una maleta gran guardada des de fa un temps. Hi ha un espai custodiat per l'entitat amb capacitat per deixar-hi maletes de prop de 200 persones. Així, els sensellar no han de patir i poden guardar-hi també documentació important. Mentre es dutxa o carrega el mòbil, ha deixat la motxilla en una consigna que hi ha a l'entrada.

Fátima Sanchez denuncia que a Barcelona només hi ha dues consignes públiques i gratuïtes, fet que obliga moltes persones a carregar les seves pertinences mentre caminen més de nou quilòmetres diaris per cobrir necessitats bàsiques com menjar o dutxar-se. "Moltes persones han de guardar les seves coses en llocs de pernocta o fins i tot en un clavegueram", denúncia. A més, assenyala que en moltes ocasions la mateixa Guàrdia Urbana fa fora les seves o directament "els expulsa" de la zona on dormen, fent que s'hagin de desplaçar. "Per tant, ja estan caminant molt, perquè s'estan 'mudant' en directe", apunta. 

Canviar l'itinerari per menjar i buscar feina

Quan s'apropa el migdia, el Tiziano marxa d'Arrels i fa un dels desplaçaments llargs del dia. Camina fins a la Rambla Prim, a Sant Martí, per poder dinar al menjador social Gregal. Tot i que li queda lluny, explica que va en aquest menjador perquè allà de vegades s'hi troba amb unes persones que ofereixen feines puntuals en negre, com ara vigilar unes obres de nit. Confessa que no sempre fa la mateixa ruta, sinó que la varia i canvia l'itinerari en funció de si parla amb gent o veu més probabilitats d'aconseguir feines. 

 "De nit estem en grup", diu. Se senten més protegits si no estan sols i per això dormen a prop els uns dels altres. De dia, però, molts són "grans caminadors". En alguns casos, a més, a aquests desplaçaments diaris que ja de per si són una dificultat en el dia a dia, hi ha persones sensellar que tenen problemes afegits de mobilitat. La professional d'Arrels adverteix que, més enllà dels casos de mobilitat reduïda, també la salut mental o les addiccions dificulten el dia a dia de moltes persones sense llar i critica que la ciutat no està pensada per aquestes persones.

"Estic mort per dins"

El Tiziano espera que la seva situació de carrer sigui "passatgera", i admet que no és fàcil. "Estic mort per dins", relata tot afegint que "costa". I no parla dels quilòmetres que fa cada dia, que també, sinó del deteriorament psicològic que pateix quan pensa que "no serveix més a la societat". "Intento ser fort", assenyala. En el seu cas, comenta, Arrels va "salvar-li la vida" perquè allà pot deixar-hi la maleta, dutxar-se, carregar el mòbil i sentir-se atès i acompanyat. "Una bona paraula dita en un moment just de vegades és molt confortable", diu.

Arrels reivindica que els recursos estiguin més ben distribuïts a la ciutat, fet que alleugeriria la "sobrecàrrega" al centre: demana que, com a mínim, hi hagi un lloc de pernocta habilitat a cada barri de Barcelona. Segons explica la Fátima Sánchez, això provoca la concentració al centre de la ciutat, sobrecàrrega de serveis i cues impossibles de sostenir, amb persones que acaben rendint-se perquè "ningú les reconeix com a persones".  Des de la fundació, alerten que el problema de fons és que Barcelona s'està acostumant a veure persones dormint al carrer.