Calafell, Salou i Vila-seca, les ciutats catalanes que més han crescut les darreres dues dècades

Entre el 2005 i el 2025, la població de Catalunya ha passat de poc menys de 6,85 milions de residents als gairebé 8.125.000, segons les dades actualitzades del padró municipal. Suposa un increment del 18,7% en tot just dues dècades, però l'acceleració demogràfica no ha estat homogènia a tot el territori. El creixement ha estat especialment intens a les demarcacions de Girona (29%, uns 190.000 habitants més) i Tarragona (28,1%) i inferior a la mitjana nacional a les de Lleida (16,8%) i Barcelona (16,2%).   

Si el focus el posem en les comarques, les desigualtats encara són més extremes. I trobem comarques litorals que han experimentat un enorme augment de població en aquest període, com el Baix Penedès i, en menor mesura, la Selva, el Garraf i el Tarragonès, i d'altres que fins i tot han perdut veïns, com la Terra Alta, el Ripollès i les Garrigues.

I el mateix passa a nivell municipal. Públic ha analitzat l'evolució de la població a les 70 localitats catalanes que a dia d'avui superen els 20.000 habitants i en aquests 20 anys el seu creixement oscil·la entre un mínim del 2% registrat per Cerdanyola del Vallès – ha passat de 57.114 a 58.264 veïns- i un màxim del 71,5% viscut per Calafell (Baix Penedès), que ha saltat dels 18.905 residents a gairebé 32.500.

Precisament, la ciutat penedesenca és una de les 11 que ha superat la xifra de 20.000 empadronats les últimes dues dècades i que no ho feia el 2005. Just per sota de Calafell apareix els municipis veïns de Salou i Vila-seca, ambdós al Tarragonès, que han crescut un 54% i un 52,1%, respectivament, i ara tenen 31.018 i 24.158 empadronats.

Fort creixement al litoral  

Com succeeix amb les comarques, els municipis amb major creixement s'ubiquen al litoral, però no a l'àrea metropolitana de Barcelona, si bé hi ha alguns nuclis propers a la capital que també han experimentat una forta embranzida demogràfica, cosa que així mateix succeeix en algunes capitals de l'interior. Així, en els últims 20 anys la quarta i la cinquena ciutats catalanes amb un major increment relatiu de la població són Cambrils (Baix Camp) i Lloret (Blanes), exponents clàssics de la Costa Daurada i la Costa Brava, respectivament. Les dues localitats han guanyat un 42,4% de veïns i s'eleven en 37.068 i 41.944 residents, respectivament.

En un nivell inferior apareixen Sant Cugat del Vallès (+38,9%), Sant Just Desvern (+37,7%) i les Franqueses (+37,2%). Sant Cugat és la ciutat metropolitana de creixement més notable i en dues dècades ha saltat de poc més de 70.500 habitants a més 97.500; mentre que el nucli del Baix Llobregat ha deixat enrere els 15.000 veïns per superar els 21.000, una evolució molt similar a la de la localitat vallesana. També han viscut un notable dinamisme demogràfic capitals comarcal com el Vendrell (al Baix Penedès, +36,3%), que ja supera els 41.100 empadronats, i Vic (Osona, +33,3%) que ja va més enllà dels 50.400.

Sant Cugat és la ciutat metropolitana de major creixement, mentre que Girona és la capital més dinàmica a nivell demogràfic

Entre les grans ciutats -les de més de 100.000 residents-, la de major creixement és Girona, que ha guanyat un 25% de població entre 2005 i 2025, el que li ha permès avançar des dels 86.672 veïns als 108.352 que tenia l'1 de gener, segons el padró. Just per darrere s'hi troben Terrassa, que ha guanyat prop de 40.000 residents (+19,4%) i s'ha consolidat com la tercera ciutat de Catalunya, amb més de 232.000 empadronats, i Lleida, que n'ha augmentat més de 23.000 i s'apropa als 150.000.   

En el mateix període, en canvi, Barcelona tot just ha crescut un 7,5%, si bé en xifres absolutes això comporta un augment en més de 100.000 veïns i sobrepassar el total d'1,7 milions. Més baix ha estat el creixement de Badalona (+5,5%, uns 12.000 habitants), Santa Coloma de Gramenet (+4,3%, uns 5.000 més), Sant Boi de Llobregat (+4,3%), el Prat de Llobregat (+4,8%), el ja esmentat de Cerdanyola (+2%) i Esplugues de Llobregat (+3%).

Com a resum es pot dir que en les últimes dues dècades Catalunya ha viscut un cert reequilibri territorial a nivell demogràfic, si més no pel que fa a dues zones. Amb algunes excepcions, com Sant Cugat o Sant Just, l'àrea metropolitana ha crescut però ho ha fet clarament per sota de la mitjana, mentre que el dinamisme ha estat molt més accentuat en nuclis de la segona, tercera o quarta corona metropolitana (des de Terrassa a Vilafranca del Penedès, arribant fins i tot a Vic) i, sobretot, de les zones litorals del sud de la Costa Brava, la Costa Daurada i, també, algunes capitals de l'interior, com ara Girona o Vic.

Relacionat amb aquest tema

La Catalunya dels 10 milions d'habitants s'escola amb força en el debat polític i social

Albert Aragonès

Quina és la previsió de futur?  

Amb la voluntat d'anticipar que pot succeir a curt termini, fa només uns mesos l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) va publicar la seva projecció demogràfica per a la propera dècada. Segons aquesta, el Baix Penedès seguirà liderant el creixement demogràfic, per davant de la Garrotxa, el Moianès i territoris litorals com la Selva, el Baix Camp, el Garraf i el Tarragonès, de manera que continuarà l'actual tendència.

Entre les actuals ciutats de més de 20.000 habitants, les de major creixement seran novament Calafell i Salou, sense menystenir el d'Olot o Sitges. A més a més, sempre segons la projecció de l'Idescat, el nombre de localitats que superaran les dues desenes de milers de veïns continuarà ampliant-se, amb la incorporació de Cunit (Baix Penedès), Cardedeu i Sant Celoni (Vallès Oriental), Cubelles (Garraf), Malgrat de Mar i Tordera (Maresme), Palamós (Baix Empordà), Piera (Anoia) i Tàrrega (Urgell).