Blanca Serra, primera torturada a Via Laietana que declara davant la Fiscalia: "Avui és un gran dia per a la memòria"

La filòloga i històrica activista independentista Blanca Serra, de 82 anys, s'ha convertit aquest dilluns en la primera víctima de tortures a la prefectura de la Via Laietana de Barcelona en declarar en seu judicial, en concret davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica. La declaració respon a la denúncia presentada al novembre amb el suport del Centre Irídia i Òmnium Cultural, arran de les tortures patides per les germanes Blanca i Eva Serra -morta el 2018- entre 1977 i 1982 en les quatre ocasions en què va ser detingudes a Via Laietana. 

Una concentració de suport ha acompanyat Blanca Serra a la Ciutat de la Justícia, on ha afirmat que no confia gaire que el cas tiri endavant i s'investiguin les tortures, però sí que espera que serveixi per investigar altres casos i per reconvertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria. En aquest sentit, abans d'entrar a la seu judicial, ha manifestat que "avui és un gran dia per a la memòria" i ha afegit que "avui és un dia important perquè el jovent sàpiga què va passar, què passa i què pot passar. Ho és també per visibilitzar el tema de les dones i la persecució de gènere que hi ha hagut i que continua havent-hi".

Sobre la reconversió de la prefectura ha proclamat que "és intolerable que es pensi que puguem compartir edifici entre torturadors i torturats en pisos diferents", davant la proposta del Govern espanyol de compartir l'actual funció policial amb ser un espai de memòria. Irídia, Òmnium i altres entitats memorialistes han acompanyat a Serra, en una concentració en què també hi havia altres activistes i membres de l'ANC.

La directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha agraït a Serra la seva "valentia, perseverança i convicció", igual que la resta de represaliats per la dictadura que "fa dècades que lluiten i reclamant justícia". Franquesa ha considerat històric aquest dia, perquè per primer cop declara en seu judicial una persona torturada a la comissaria de Via Laietana.

Anaïs Franquesa: "Són crims contra la humanitat, no prescriuen, que s'han d'investigar, jutjar i condemnar en una democràcia plena"

"La justícia arriba molt tard, perquè molts represaliats ja no hi són", ha lamentat, però ha afegit que volen que aquesta declaració "sigui la primera de moltes, queda molta feina per fer, no s'ha acabat". En tot cas, ha assegurat que el que va passar a la comissaria de Via Laietana "són crims contra la humanitat, no prescriuen, són crims que s'han d'investigar, jutjar i condemnar en una democràcia plena". En aquest sentit, ha afegit que l'edifici ha de ser un "lloc de memòria sense presència policial i gestionat per organitzacions memorialistes".

Xavier Antich, president d'Òmnium, ha dit que en el cas de Blanca Serra s'ha aprofitat una "esquerda" per portar a la justícia "crims que no prescriuen", després de "dos intents molt seriosos bloquejats pels tribunals en els darrers anys". Per a Antich, és important que es comenci a parlar de la reparació de les víctimes del franquisme en seu judicial, després de 50 anys "que l'Estat intenta sepultar en l'oblit i la desmemòria".

La denúncia incloïa quatre detencions entre 1977 i 1982 en les quals s'hauria practiciat tortura. Ara bé, només la detenció i tortures del febrer de 1977, perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a les dependències de Via Laietana, queda dins del període cobert per la llei de memòria democràtica, pel que fa a la responsabilitat institucional de garantir el dret a la veritat, la reparació i la no repetició.

El ministeri fiscal, en actuacions anteriors, ja havia sostingut el criteri que, en aplicació de la nova llei, cal dur a terme una investigació efectiva la finalitat última de la qual no ha de ser la persecució penal, sinó garantir a les víctimes els seus drets a la veritat, la justícia i la reparació, amb independència del resultat final del procés. No obstant això, en dues denúncies judicials prèvies, de Carles Vallejo i els germans Maribel i Pepus Ferrándiz -que tenien el suport de la Fiscalia-, els jutjats van arxivar els casos en considerar que estaven prescrits o emparats per la llei d’amnistia.