Barcelona redueix la contaminació però encara està lluny dels límits europeus establerts per al 2030

La qualitat de l'aire a Barcelona ha millorat aquest 2024 i s'han assolit els nivells més baixos de diòxid de nitrogen (NO2) -un contaminant associat sobretot al trànsit- registrats fins ara. La capital catalana tanca l’any dins dels llindars que marca la Unió Europea actualment per segon any consecutiu. Malgrat això, encara es troba lluny dels límits més estrictes que preveu aplicar la normativa europea per a l’any 2030. 

A cinc anys vista, els límits s’actualitzaran i els valors màxims quedaran fixats en 20 µg/m³, la meitat que el màxim actual, 40 µg/m³. Justament aquest és el llindar recomanable que ja estableix l'Organització Mundial de la Salut (OMS). 

El 2024, l’estació de vigilància de l’Eixample, la que habitualment registra nivells més alts pel volum de cotxes, ha passat dels 35 µg/m³ d’NO2 el 2023 als 33, mentre que la de Gràcia - Sant Gervasi ha tancat l’any amb una mitjana de 27 µg/m³, les dades més baixes de tota la sèrie. 

Totes dues es troben dins dels límits actuals de la Unió Europea, però fora dels que preveu aplicar a partir del 2030. Per això, l'Ajuntament ha de continuar reduint els nivells de contaminació de l'aire en els pròxims anys si vol complir amb la nova directiva europea que endurirà els límits de contaminació de l'aire d’aquí a cinc anys.

Tendència a la baixa 

A banda de les estacions de l’Eixample i de Gràcia-Sant Gervasi, del 2023 al 2024 també baixen els nivells a les estacions de fons de la Ciutadella (de 27 µg/m³ d’NO2 a 25), de Palau Reial (de 17 a 16), Poblenou (24 a 23) i Sants (20 a 19). L’única estació que augmenta és la de Vall d’Hebron (de 19 a 20).

Així, en la immensa majoria dels casos els nivells registrats d’NO2 baixen el 2024 respecte l’any anterior mantenint la tendència a la baixa que es va iniciar l’any 2023 respecte al 2022. A més, en gairebé tots els casos els nivells del 2024 són fins i tot més baixos que l’any 2020, quan els nivells de contaminació a Barcelona van ser especialment baixos arran del confinament per la pandèmia, que va reduir la mobilitat de trànsit.

“Accelerar” l’evolució de la ZBE

L’Ajuntament de Barcelona atribueix principalment la millora de les dades sobre la qualitat de l’aire a les mesures per augmentar l’ús del transport públic, l’electrificació de flotes, l’aposta per vehicles més sostenibles i la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Segons ha explicat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Transició Ecològica, Laia Bonet, l’Ajuntament de Barcelona vol “accelerar” l’evolució de la ZBE per continuar reduint la contaminació a la ciutat. Bonet no ha concretat de quina manera o en quins terminis, però, i ha assenyalat que s’ha de fer de la mà de la resta de municipis metropolitans afectats.

Durant la presentació de les dades sobre qualitat de l’aire, Bonet ha fet èmfasi en el fet que un dels principals motius que contribueixen al descens de la contaminació no és que hi hagi menys cotxes sinó que els cotxes que circulin siguin més “nets”, és a dir, que contaminin menys.

No és que hi hagi menys cotxes sinó que els cotxes que circulin siguin més nets, és a dir, que contaminin menys

Segons dades del consistori, la posada en marxa de la ZBE ha permès tenir un parc circulant de vehicles més net: actualment les etiquetes B suposen menys d’un 15% (14,48%) del parc, les ECO ja superen el 20% (21,43%) i les zero són pràcticament un 5% (4,94%) del total de vehicles que circulen. Concretament, els turismes amb etiqueta ECO ja són el 29% quan fa un any eren el 25%, ha dit Bonet, que ha assegurat que la tendència és “la correcta”. “És molt bona i l’evolució és ràpida”, ha dit tot destacant que cada cop són més els vehicles amb etiqueta ECO i menys els d’etiqueta B. “És molt rellevant”, ha assegurat.

La tinenta d’alcaldia ha explicat que l’AMB va entomar una reunió abans de finals d’any i en té alguna més prevista aquest mes de gener, però ha evitat pronunciar-se sobre quines actuacions creu que caldria fer i a quin ritme. “El debat s’ha de produir primer amb els municipis”, ha dit. En tot cas, el paraigua és el decret que va aprovar la Generalitat, ha conclòs.