Barcelona es querella contra el jutge que va firmar la sentència de mort de Puig Antich

L'Ajuntament posarà una querella contra el redactor de la sentència que va enviar a morir al garrot vil al jove anarquista i antifeixista Salvador Puig Antich l'any 1974. Es tracta del jutge militar Carlos Rey González, de 74 anys, qui encara exerceix com a advocat, a qui acusen d'un delicte de lesa humanitat. A finals dels anys 70, Rey ocupava el càrrec de capità de l'exèrcit espanyol, des d'on exercia el seu ofici als tribunals militars.

L'escrit d'acusació, presentat per la lletrada Laura Parés, argumenta que el procés contra Puig Antich estava ple d'irregularitats: "El judici va ser un simple tràmit per donar aparença de legalitat a la condemna a mort". Segons Parés, l'aparell del franquisme es va ocupar de fer encaixar les peces per poder imputar-li un delicte de terrorisme i aplicar-li la pena de mort. De fet, durant el procés, es va denegar la prova balística que hauria exculpat a l'anarquista de l'homicidi que se l'imputava.

Es tracta d'una de les denúncies que formen la punta de llança de la política de recuperació de la memòria històrica de l'Ajuntament de Barcelona, acompanyada de les querelles contra la persecució del col·lectiu LGTB a la capital catalana. En el marc del treball per la memòria històrica, el govern municipal també va demanar la retirada de quasi 600 plaques franquistes del Ministeri d'Habitatge i va retirar la Medalla d'Or a l'exministre de la Transició Martín Villa. 

Rey González, investigat a l'Argentina

La justícia argentina va emetre una ordre d'extradició contra Carlos Rey González  l'any 2013, país on es van iniciar diversos judicis contra franquistes que mai han trobat cabuda a l'Estat espanyol. Per contra, el govern espanyol i la fiscalia no han donat el seu permís per extradir a Rey González. L'advocat va ser l'encarregat de la defensa de la diputada al Congrés i expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en el cas de Método 3.

L'acusació per un delicte de lesa humanitat està basada en  els judicis de Nuremberg contra dirigents de l'Alemanya nazi, segons els quals es va establir que, en casos com aquest, els investigats no podrien al·legar estar seguint ordres de superiors. Tot i que aquest delicte no estava contemplat en aquell moment a la legislació espanyola, sí que ho estava al dret internacional.