Barcelona atén més de 100 casos de tràfic d'éssers humans durant el 2017

Dona, d'entre 18 i 39 anys, probablement nigeriana i en situació administrativa irregular. Aquest és el perfil més comú de les persones ateses per la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH) de Barcelona durant el seu primer any de vida. La unitat, creada l'octubre de 2016 per l'Ajuntament de Barcelona com un projecte pilot amb la voluntat de garantir els drets de les potencials víctimes del tràfic, a més de fer una tasca de conscienciació i assessorament tant al personal municipal com a la ciutadania, va atendre un total de 109 unitats familiars durant el 2017.

Segons l'informe de balanç del seu primer any d'actuació, que ha presentat aquest dimecres la regidora de Feminismes i LGTBI del consistori, Laura Pérez, gairebé la totalitat de les víctimes -100- patia tràfic amb fins d'explotació sexual, si bé també van registrar-se cinc casos de víctimes d'explotació sexual, tres de tràfic amb fins d'explotació laboral i un d'explotació laboral. Del total de 109 casos, 105 van correspondre a dones -89 cisgènere i 16 trans-, i més del 80% tenia entre 18 i 39 anys. També es va poder confirmar que una de les víctimes era menor d'edat. Gairebé la meitat d'unitats afectades -51, el 46,8%- eren nigerianes, la nacionalitat més comuna seguida de Veneçuela, amb 15 casos; el Brasil i la Xina, amb sis cadascun, i Romania i el Paraguai, amb cinc. Totes eren persones migrades. I més del 77% estaven en una situació administrativa irregular.

L'embrió de la UTEH és la Taula Interinstitucional contra el Tràfic d'Éssers Humans que el mateix ajuntament havia creat el 2015, amb la pretensió de garantir una major coordinació entre els diversos actors socials i policials implicats en la lluita contra aquesta xacra. A través de la taula va confeccionar-se el Circuit Barcelona contra el Tràfic d'Éssers Humans amb fins d'explotació sexual i aquí va ser on va detectar-se la necessitat de crear una unitat especialitzada que justament permetés desplegar el circuit, vincular-lo amb d'altres circuits com el de la violència masclista, a més de convertir-se en l'espai de referència sobre el tema.

La Unitat va començar a treballar amb dues persones, però va tancar el 2017 amb un equip format per cinc professionals a dedicació completa que ofereixen una atenció integral a les víctimes que implica atenció social, assessorament jurídic, atenció psicològica i acompanyament i representació jurídica. Com que és un servei de segon nivell, el gruix dels casos li arriben derivats d'altres serveis, com ara del Servei d'Atenció Socioeducativa (SAS) de l'Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS), d'on en van derivar 48; o els cossos policials, ja sigui el Cos Nacional de Policia (28), la Guàrdia Urbana (10) o els Mossos d'Esquadra (3). En més de la meitat dels casos, va ser el personal de la mateixa UTEH la que va realitzar una atenció directa a les víctimes, si bé en el 44% restant va limitar-se a una atenció indirecta, és a dir, va oferir informació i assessorament als professionals que treballaven amb les persones afectades.

Dificultats per denunciar

Fonts municipals han destacat que el procés de recuperació d'una persona víctima de TEH s'allarga entre vuit i deu anys i que la voluntat de la unitat és «que sigui el servei el que s'adapti a les necessitats de les persones». En aquest sentit, hi ha elements cabdals que es tenen en comú quan s'intervé, com ara la seguretat personal de la persona i les famílies properes, la seva situació administrativa, la por a patir represàlies, amenaces i coaccions, el trauma viscut per evitar «una nova victimització», i el sosteniment econòmic i habitacional bàsic. «Treballem per restituir aquestes persones com a subjectes de dret», subratllen les mateixes fonts.

Durant la presentació de l'informe també s'ha destacat que no hi ha una casuística dominant en la captació de les víctimes per part de les xarxes de tràfic, si bé del relat de les persones ateses es desprèn "que una part nombrosa va ser captada per amics, familiars i coneguts" als seus països d'origen, si bé també s'han detectat casos de captació a través d'anuncis a la xarxa, un fenomen que està experimentant un "fort creixement". La xarxa el que pretén és garantir la continuïtat del benefici econòmic obtingut com a conseqüència de l'explotació, gairebé sempre sexual, de la persona i per aconseguir-ho utilitza mètodes per aïllar la víctima, com ara la sostracció del seu passaport o el canvi freqüent de la zona d'explotació. Un dels casos que s'ha explicat és el d'unes dones de Paraguai que eren explotades sexualment per la seva pròpia tieta i que presentaven marques de violència física per part dels clients. Finalment a través del vincle que van establir amb un ciutadà barceloní van conèixer el servei i van decidir acudir-hi.

Una de les finalitats de la UTEH és contribuir a acabar amb el tràfic de persones, si bé d'entrada la prioritat és oferir una atenció integral a les víctimes, per tal que iniciïn el seu procés de recuperació. De fet, en molts dels casos tot i que recorren al servei, no s'atreveixen a denunciar els seus explotadors per raons diverses, com ara la situació d'amenaça que pateix la seva família o l'existència d'un fort deute econòmic. Durant el 2017, es van obrir quatre processos judicials nous, que afecten un total d'onze víctimes. En aquest sentit, Laura Pérez reivindica la necessitat que hi hagi «una llei específica contra el tràfic d'éssers humans» que asseguri «l'atenció i la protecció de la víctima en el moment d'iniciar un procés judicial». «Ara mateix la gent té por i ens trobem amb casos de gent que es fa enrere a l'hora de denunciar quan sap que el seu nom serà desvetllat», afegeix la regidora.