Contra el Barça Promocions Urbanístiques SA

Es diu Futbol Club Barcelona però a vegades es dedica a molt més que a fer de club d’esport. L'entitat blaugrana es troba en plena cursa electoral de cara al 7 de març, en crisi institucional, esportiva i econòmica, però al Baix Llobregat i a l’Hospitalet el que preocupa a més de cinquanta entitats no és (només) si la pilota entra. Fa por que l’entitat culer torni a fer de les seves com a promotor immobiliari. Temen tornar a ser les víctimes.

La coordinadora SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet aplega més de cinquanta col·lectius en defensa del territori i s’ha adreçat als tres candidats a la presidència de l'FC Barcelona per obtenir resposta a les seves demandes, que passen perquè el Barça deixi de jugar a fer d’agent immobiliari a la zona. "Des dels anys 70, 80 i 90 el Barça ha fet d’agent immobiliari amb l’objectiu de generar grans rendiments econòmics impulsant operacions urbanístiques de gran impacte. No és il·legal, però no hauria de ser el seu objectiu. El Barça agent immobiliari està clar que pensa en el seu propi benefici i no en el de la ciutadania", explica Jaume Grau, portaveu de la coordinadora.

Can Rigalt i Viladecans, els dos casos pendents

La carta de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet recorda alguns dels casos més sonats d’aquest segle XXI, com el fallit projecte Barça Parc que la directiva liderada per Joan Laporta va intentar tirar endavant junt amb l’Ajuntament de Viladecans, governat pel PSC, i que pretenia urbanitzar 60 hectàrees d’espais naturals després d'adquirir uns terrenys que formaven part de la Xarxa Natura 2000. Aquell intent de parc temàtic que no va anar enlloc va deixar al club uns terrenys de dubtosa utilitat real al costat del Parc Agrari del Baix Llobregat. "L’oposició ciutadana a malmetre un espai de gran riquesa ambiental pels seus ocells, plantes o invertebrats protegits va permetre evitar un megacentre d’oci que hauria portat 20.000 cotxes setmanals. La pròpia Generalitat va fer-ne un informe negatiu", expliquen des de la plataforma.

Casos com el de Viladecans o el de Can Rigalt repeteixen patró: el club compra uns terrenys amb l'única intenció de revendre'ls i lucrar-se

Una altra parcel·la que també ha format part d’un dels projectes urbanístics del club és a l’Hospitalet de Llobregat, amb els terrenys de Can Rigalt, que es van vendre per 35 milions d’euros a La Llave de Oro i que el club va haver de recomprar per 47 milions fa pocs anys davant la impossibilitat de tirar endavant el projecte urbanístic previst inicialment amb la complicitat de l’ajuntament de la ciutat. "La masia està tancada i barrada, degradant-se, quan el que hauria d’estar és a disposició de la ciutadania com a equipament", assegura Grau.

El patró dels dos casos és similar al d’altres operacions històriques que sí que ha consumat aquest subjecte hipotètic del Barça SA. "Totes dues són compres per a revendre, per treure’n benefici. És clamorós el cas de Viladecans, quan es van pagar 18 milions per uns terrenys que en valien poc més d’un milió", explica el portaveu de l’entitat.

Dos compromisos i un silenci

Setmanes després d’adreçar la carta als candidats, dos dels tres ja s’han compromès amb els postulats de SOS Baix Llobregat. Tant Toni Freixa com Víctor Font es van comprometre "a no impulsar cap gran operació urbanística contra l’entorn natural i a què la contribució del Barça no sigui negativa per a una de les zones més densament poblades d’Europa, que necessita no perdre valor patrimonial ni ambiental", explica Jaume Grau que, nogensmenys, troba a faltar resposta del tercer aspirant i màxim favorit a recuperar el tro del Camp Nou: "Lamentem que Laporta ni ningú del seu equip no ens hagin ni contestat".

SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet planteja com a solució que el Barça busqui la rendibilitat a nivell d'imatge, no econòmica

Per a la plataforma, la solució als dos atzucacs urbanístics a la zona pot passar pel que defineixen per "solucions possibles que donin rendibilitat al Barça a nivell d’imatge". Però renunciant òbviament al lucre o al profit econòmic. Un espai natural protegit o una promoció de pisos socials amb el nom del Futbol Club Barcelona són opcions que plantegen.

Hom podria preguntar-se per què les entitats van directes al propietari dels terrenys. Jaume Grau explica que desconfien de les administracions locals perquè "els ajuntaments són els primers que estan fent d'agents de la degradació ambiental del territori per pur interès econòmic. No hi confiem perquè estan estirant els plans de desenvolupament urbanístic del franquisme, quan ningú sabia ni què era el medi ambient". Ara el que demanen és tacte i compromís al Barça. En un context d’emergència climàtica i amb lleis ambientals que fan impossible qualsevol dels grans projectes que un dia el club es va imaginar per omplir-se les butxaques.