Baixen un 20% els nivells de segregació escolar a Catalunya, que encara té 250 'escoles gueto'

Els nivells de segregació escolar s'han reduit un 20% a Catalunya i més d'un 35% en termes intramunicipals des de l'entrada en vigor de les mesures del Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat el 2019 pel Síndic de Greuges, amb el suport de la Generalitat i de diversos agents polítics i socials. És una de les principals conclusions del darrer informe del Síndic de Greuges, que valora el progrés de l'acord amb Educació, administracions locals i membres de la comunitat educativa i de l'arc parlamentari.

La segregació s'ha reduït un 20% en el cas d'alumnes estrangers i fins a un 43% en alumnes amb necessitats específiques

Malgrat aquesta notable reducció, l'escola catalana està lluny d'aconseguir una escola equitativa, ja que l'informe també posa de manifest que prop de 250 centres continuen altament guetitzats, coneguts com escoles gueto. Es tracta d'escoles amb una concentració molt elevada d'alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals. La síndica Esther Giménez-Salinas aposta per impulsar un pla de xoc per revertir aquesta situació, promovent l'escolarització d'alumnat sense necessitats educatives específiques a aquests centres.

L'anàlisi agafa dades dels últims cinc anys, des del curs 2018-2019 fins l'actual. La dada del 20% fa referència a la segregació dels alumnes estrangers, en el cas dels alumnes amb necessitats educatives específiques, la segregació ha baixat fins a un 43%. Dit d'una altra manera, si fa cinc anys calia canviar de centre el 43% de l'alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada, aquest curs caldria moure de centre el 33% a la primària i el 28% a la secundària.

La proporció de municipis amb elevats nivells de desequilibri s'ha reduït a la meitat a primària

Així mateix, l'informe revela que durant aquest període, el sector concertat ha incrementat més la proporció d'alumnat estranger que el sector públic. Així, a primària ha passat del 8,6% al 14,1% al sector concertat, mentre que en el sector públic, aquesta evolució ha estat del 19,6% al 21,8%. Aquesta reducció de la segregació ha afavorit que la proporció de municipis amb elevats nivells de desequilibri s'hagi reduït a la meitat a primària, del 40,2% al 19,6%, mentre que a secundària ho ha fet del 18% al 3,6%.

Posar en marxa la segona fase del pacte 

A més d'impulsar aquest pla de xoc específic per revertir la situació de les 250 escoles gueto, en l'acte d'obertura de la vuitena reunió de la Comissió de Seguiment de l'acord, Giménez-Salinas també ha instat el Govern a iniciar la segona fase del pacte -de moment, s'han aplicat 13 de les 30 mesures previstes- per combatre la segregació dins dels propis centres.

Des del curs 2018/2019, s'ha quadruplicat el percentatge d'alumnes amb necessitats educatives específiques

Entre d'altres, la síndica ha destacat que les mesures del pacte contra la segregació ha permès un salt qualitatiu pel que fa a la millora de la detecció de l'alumnat vulnerable, o amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques. S'ha passat del 6,4% el curs 2018/2019 al 24,7% el curs 2023/2024 (octubre) a educació primària, i del 5,6% al 18,6% a secundària. En el cas del primer nivell d'educació infantil de segon cicle i d'educació secundària obligatòria, la detecció s'ha quadruplicat en aquest mateix període, del 4,3% al 21,8% a I3.

La síndica ha fet èmfasi en "problema estructural del racisme" i ha valorat que per assolir la integració de les persones nouvingudes el primer pas és garantir-los una bona formació. Actualment Catalunya té 1,4 milions d'alumnes, el 40% dels quals són estrangers. Per tot plegat, ha considerat que cal "posar el focus en el conjunt de l'estructura social i no en les persones racialitzades".