Badalona es manifesta en contra del desallotjament més gran de Catalunya: "Cap persona és il·legal"

"Cap persona és il·legal". Aquest és un dels múltiples càntics que s'han pogut escoltar aquest dissabte als carrers de Badalona. Centenars de persones s'han manifestat des del barri del Gorg fins a les portes de l'Ajuntament de la ciutat per denunciar les polítiques "aporofòbiques" i "racistes" de l'alcalde del PP, Xavier García Albiol, i per reclamar l'aturada del desnonament de l'antic institut B9, l'assentament més gran de la ciutat, on actualment hi malviuen unes 400 migrants en situació irregular. Aquesta es va ocupar el 2023 i, a poc a poc, ha anat aplegant més persones que han marxat d'altres assentaments ja tancats.

La manifestació ha arrencat al carrer Guifré, 595. I no és cap casualitat: és la nau industrial on, l'any 2020, cinc persones van morir a causa d'un incendi. "No us oblidarem", ha insistit en Younouss, portaveu de la comunitat del B9, alhora que ha recordat el nom dels "germans" que van perdre la vida aleshores. "No eren gentussa, eren persones que vivien aquí en una situació molt difícil. El que va passar va ser un assassinat, perquè Albiol, pocs dies abans de l'incident, va tallar totes les fonts d'aigua properes. Això va dificultar la tasca dels bombers", ha afegit. 

Després de col·locar una placa commemorativa, els manifestants han començat a caminar lentament, escortats per la policia local i encapçalats per una pancarta que deia "Contra el seu racisme, unim-nos". La protesta ha estat convocada per diverses entitats socials i antiracistes, entre elles Badalona Acull, el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya o l'Organització Juvenil Socialista (OJS).

Relacionat amb aquest tema

La vida en suspens: quines alternatives habitacionals tenen els 400 migrants sense recursos que Albiol vol desallotjar?

Ona Falcó

Crisi de l'habitatge i racisme

A la plaça de l'Ajuntament, i sota l'atenta mirada dels veïns de Badalona, han arrencat els parlaments. El primer a intervenir ha estat en Younouss, que ha apuntat tres causes que empenyen els migrants a l'infrahabitatge, l'exclusió social i la pobresa: la crisi estructural de l'habitatge, el racisme immobiliari i les polítiques d'Albiol. "Tot i que molts de nosaltres treballem, no ens podem permetre un habitatge. A més, es neguen a llogar-nos un pis perquè som negres", ha denunciat.

El B9 és l'assentament més gran de la ciutat, però no l'únic. En els darrers anys, l'alcalde del PP n'ha tancat uns quants. L'últim, aquest juny, al carrer Antoni Bori, on malvivien unes 40 persones. "Albiol tanca nau rere nau sense oferir alternatives. Som persones, no desapareixerem així com així; només reclamem una solució", ha afegit en Younouss durant la seva intervenció.

Per la seva banda, Jaume Ventura, membre de Justícia i Pau, entitat integrada en la plataforma Badalona Acull, ha fet ressò del suport veïnal al col·lectiu de migrants. "Davant els missatges que diuen 'fora de Badalona', nosaltres us diem que sí que us volem. I que volem que visqueu en unes condicions dignes", ha assegurat.

En unes declaracions a Públic prèvies a la manifestació, el portaveu de l'OJS, en Mamadou Yero Seydi, ha exposat la "complicitat" dels grups polítics de Badalona, que no paren els peus a Albiol. Segons ha dit, el desallotjament del B9 ja està autoritzat, però és de "data oberta", és a dir, que es pot produir "avui mateix o demà".

Relacionat amb aquest tema

Girona i Badalona són els municipis catalans amb major desigualtat socioeconòmica, segons l'Idescat

Públic

"Volen dur a terme el desallotjament més gran de Catalunya i no ofereixen cap alternativa. Això només empeny els migrants a una situació de precarietat més profunda i a una expulsió directa de la ciutat", ha denunciat. Per al portaveu de l'OJS, aquesta és només una acció més de la política d'Albiol, que vol ser "un referent per als governs reaccionaris que pretenen expulsar la classe treballadora de les seves cases, barris i ciutats".

L'executiu del PP va clausurar el maig de 2024 l'únic alberg social de la ciutat, Can Bofí Vell, deixant una vintena de persones al carrer. Fins ara, no s'ha obert cap altre centre per acollir persones en situació de pobresa i sensellarisme.