Aragonès replica l'acusació del CNI de coordinar els CDR: "Sembla una aventura de Mortadel·lo i Filemó"

"Si no fos perquè ha estat la justificació d'un espionatge il·legítim seria per riure i semblaria una aventura de Mortadel·lo i Filemó". Així ha reaccionat el president del Govern, Pere Aragonès, l'endemà que transcendís que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) havia argumentat que el dirigent independentista era el coordinador dels Comitès de Defensa per la República (CDR) per rebre l'autorització judicial del Tribunal Suprem per espiar-lo a través del programari Pegasus. També ha subratllat que ell "es preocuparia per la seguretat de l'Estat" si els serveis d'intel·ligència cometen "errors d'aquesta magnitud".

En una compareixença a Vilabrareix (Gironès) -on estava per inaugurar una escola-, Aragonès òbviament ha negat qualsevol vincle amb els CDR i ha promès "anar fins al final" per tal que "es depurin responsabilitats" de l'espionatge.

Ha afegit que "és lamentable les mentides que s'han inclòs" en la justificació dels serveis d'intel·ligència, que segons ell "tothom veu que no tenen cap base i no se sustenten" i que tenen com a objectiu "tenir accés a la nostra intimitat per destruir un projecte polític que és aconseguir la llibertat de Catalunya". El president s'ha pronunciat així poc abans de la declaració en seu judicial de Paz Esteban, directora del CNI en el moment dels fets, i encausada justament per aquest espionatge.

L'espionatge amb Pegasus a Aragonès va arrencar a finals del 2018 i va allargar-se fins a principis del 2020, quan era el vicepresident i responsable d'Economia del Govern que presidia Quim Torra. Segons la informació desclassificada pel Govern espanyol, el CNI va exposar al Suprem que "Aragonès ha dirigit les accions dels CDR" i s'hi afegeix que "sempre al marge del seu paper institucional i en la clandestinitat, ha continuat exercint les funcions de coordinador dels CDR".

De fet, se subratlla que el seguiment "se sol·licita no per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó per la tasca de direcció i coordinació de les activitats dels Comitès de Defensa de la República (CDR)".

Per al president i dirigent d'ERC, l'espionatge massiu a independentistes portat a terme amb Pegasus i, sovint, amb autorització judicial, es pot considerar "la segona part de l'Operació Catalunya". I ha destacat que tant ell com el seu partit no actuen en la clandestinitat, sinó que "defensem a plena llum del dia i amb coneixement de tothom el nostre projecte polític", que és aconseguir la independència de Catalunya.

Malestar a ERC, però sense ruptura amb el PSOE

La justificació de l'espionatge a Aragonès ha causat malestar a ERC i, per exemple, el recentment nomenat viceconseller d'Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, ha donat per fet que el govern de Pedro Sánchez coneixia l'espionatge, però ha defensat que no s'han de trencar les negociacions. "No hem de renunciar a l'oportunitat que ens dona l'aritmètica, seria renunciar a fer política", ha afegit en una entrevista a la Ser.

Sabrià ha defensat que, tot i l'actitud de l'Estat, cal continuar amb l'estratègia de la negociació. "És un tema d'oportunitats i de números. El PSOE ens necessita i ens permet fer possibles els impossibles", ha afirmat. En aquest sentit, ha recordat que els socialistes també deien que no eren possibles els indults, la reforma del Codi Penal i l'amnistia, i han acabat passant. Per això, s'ha mostrat confiat que el referèndum també arribarà.