Aquests han estat els llibres en català més venuts el gener

El 2023 es presenta com un any difícil i ple d'incerteses pel sector del llibre. Per una banda, ja fa mesos que preocupa la pujada de preus de les matèries primeres i de l'energia, un increment que el sector editorial ha intentat evitar traslladar al preu final del llibre. A aquesta situació cal sumar-li els problemes en la distribució de llibres que fa mesos que arrosseguen llibreries de tot Catalunya quan les distribuïdores Àgora i Les Punxes es van unir i van començar a funcionar com Entredo.

Ara, sembla que la situació es va normalitzant però, tot i això, moltes editorials parlen de caigudes de vendes i de facturació importants, concretament de caigudes de d'entre el 20% i el 60%.

Malgrat tot, després de salvar la campanya de Nadal i de Reis, ens preguntem quins han estat els llibres més venuts en català aquest primer mes de l'any. Segons un informe del Gremi, elaborat per la plataforma digital LibriData, que enregistra la venda diària de llibres a més de 150 punts de Catalunya -entre llibreries i grans superfícies-, aquests són alguns dels llibres en català més llegits aquest gener.

'La possibilitat de dir-ne casa'

La possibilitat de dir-ne casa (Proa) és una de les novel·les més esperades de la marta Orriols. Parla sobre una que corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l'estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d'una professió que voldria exercir d'una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l'home a qui havia estimat. L'espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l'ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

 'La llarga migdiada de Déu'

La llarga migdiada de Déu (Proa) és una novel·la de Pep Coll. Resum: "França, maig de 1940. Samuel Silverstein, un transportista d'origen jueu, es troba atrapat dins de l'èxode de fugitius que les tropes nazis empenyen cap al Midi. De resultes d'un bombardeig de la Luftwaffe, Silverstein ho perd tot i comença una nova vida com a agent d'una organització clandestina que treballa per salvar infants jueus, amagant-los a les zones rurals. La feina de venedor ambulant li facilita els moviments pels pobles i masies de les valls de l'Arieja. Aviat hi descobrirà un monestir en ruïnes on sobreviuen desenes d'infants i d'adolescents, sota l'amenaça constant dels gendarmes a les ordres del govern de Vichy. Els Pirineus acaben presentant-se com l'única opció d'escapada. Mentre la barbàrie arrasa Europa, els jueus esperen que Jahvè es desperti d'una vegada. Pep Coll teixeix amb traça, vigor i emoció una novel·la que, malauradament, ens toca ben de prop".

 'La trena'

A La trena (Salamandra), Laetitia Colombani aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. La Smita (de l'Índia), la Giulia (d'Itàlia) i la Sarah (del Canadà) no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van formant una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.

 'El fabricant de records'

El fabricant de records (Columna Edicions) és el viatge fascinant i ple de peripècies del fotògraf ambulant Valentí Fargnoli, que en les primeres dècades del segle XX, recorre el país en bicicleta retratant la vida des de la costa fins a la muntanya passant pels petits pobles i les grans ciutats. A través de les imatges, l'obra de Martí Gironell construeix una memòria personal i col·lectiva de gran valor que estava destinada a desaparèixer.

Fins que un dia, després d'una trajectòria brillant, el director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, rep una visita inesperada que du una capsa de fotografies inèdites i compromeses d'en Valentí Fargnoli. Eren els seus grans secrets.

 'Les calces al sol'

Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez, gira al voltant de la Rita Racons, que se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l'estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.

Els Bookland són l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.

 'Esperant el diluvi'

Entre els anys 1968 i 1969, l'assassí a qui la premsa batejaria com a John Bíblia va matar tres dones a Glasgow. El policia escocès Noah Scott Sherrington aconsegueix arribar fins a l'assassí, però un problema de cor a l'últim mo­ment li impedeix detenir-lo. Tot i el seu estat de salut fràgil, i contra els consells mèdics i la negativa dels seus superiors perquè continuï la persecució, en Noah segueix una intuïció que el durà fins al Bilbao del 1983, just uns quants dies abans que un autèntic diluvi arrasi la ciutat. El cas continua obert.

Basada en fets reals, la novel·la Esperant el diluvi (Columna Edicions) de Dolores Redondo ens condueix fins a l'epicentre d'una de les tempestes més grans del segle passat, alhora que retrata una època en plena ebullició política i social. És un homenatge a la cultura del treball, ple de nostàlgia per un temps en què la ràdio era una de les poques finestres obertes al món i, sobretot, a la música. I és també un cant a la camaraderia de les quadrilles i a les històries d'amor que neixen d'un pressentiment.

 'Carta d'una desconeguda'

És una novel·la d'Stefan Zweig que planteja el tema de la desigualtat en l'amor. La traducció al català ha anat a càrrec de Carme Gala (Quaderns Crema). La sinòpsi diu: "Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer".

 'Canto jo i la muntanya balla'

Canto jo i la muntanya balla (Anagrama) és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d'aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d'alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d'explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

'Cuina! O barbàrie'

Cuina! O barbàrie (Ara Llibres), de la cuinera Maria Nicolau, és una oda al risc i la improvisació davant dels fogons. Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre'ns a una llista d'ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d'una recepta: és improvisar, arriscar, decidir.

Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures, diu l'autora. Contra l'extinció d'aquest atreviment, contra el síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d'una societat que menja però no cuina, aquest llibre encoratjador ens urgeix a recuperar el sentit de l'acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.