Sentència ProcésAmnistia reclama l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart i denuncia que la sentència del Procés amenaça drets

La sentència del judici al Procés vulnera el principi de legalitat i suposa una amenaça als drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica. Aquestes són dues de les principals conclusions de l’esperat informe d’Aministia Internacional (AI) sobre la sentència emesa el passat 14 d’octubre pel tribunal presidit per Manuel Marchena. L’organització de defensa de drets humans ha presentat les seves conclusions en una roda de premsa a Barcelona, tot i que el contingut fonamental ja es va conèixer -per error- dissabte.

El treball és especialment crític amb les penes a nou anys de presó per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) durant la tardor de 2017, dels que en reclama la “posada en llibertat immediata”, a més de l’anul·lació de les condemnes per sedició. Finalment, l’organització fa una crida a revisar el delicte de sedició, per evitar que comporti la criminalització de comportaments protegits pel dret internacional dels drets humans, com ara les accions de desobediència civil no violenta.

El president d’Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, ha subratllat que després de la tasca d’observació -desenvolupada durant les 52 sessions del judici-, no han trobat elements “per afirmar que s’hagin vulnerat les garanties d’un judici just”, si bé l’organització és molt crítica amb la sentència, fonamentalment per l’ús que fa de la sedició. “La definició del delicte de sedició que hi ha al codi penal i, especialment, la interpretació que en fa el Tribunal Suprem és massa vague i vulnera el principi de legalitat”, subratlla Beltrán.

Què suposa aquesta vulneració? Doncs, segons detalla l’informe, que no es compleix amb la definició “clara, accessible i previsible” d’una conducta delictiva, de manera que en aquest cas les persones “no poden saber quins actes els faran penalment responsables i quina serà la pena per aquests actes”. Aquest manca de claredat en la definició del delicte, “permet la imposició de restriccions indegudes als drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica en criminalitzar una àmplia gamma d’accions directes no violentes protegides pel dret internacional dels drets humans”.

Amnistia considera que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart mai haurien d’haver estat empresonats, com destaca l’informe i s’han encarregat de recalcar tant Beltrán com Ariadna Ribas, coordinadora de l’ONG a Catalunya, mentre que en el cas dels polítics condemnats, l’ONG considera que “podrien haver comès algun delicte condemnable”, però també en el seu cas també s’ha vulnerat el “principi de legalitat” en condemnar-los per sedició. I reclama que aquesta vulneració es tingui en compte en els recursos contra la sentència que presentin.

Risc d’efecte dissuasiu

Ribas ha declarat que la condemna per sedició als dos líders socials “suposa un delicte desproporcionat i una vulneració de drets”, ja que “tenien dret a oposar-se” a la decisió del Tribunal Constitucional de prohibir el referèndum, així com a “organitzar reunions pacífiques” de suport a l’1-O, perquè en cap cas “va haver-hi una incitació a la violència”. La condemna, en aquest cas, “suposa una restricció excessiva i desproporcionada de l’exercici pacífic dels seus drets humans”, assegura l’ONG. AI veu amb temor el possible “efecte dissuasiu” que pugui tenir en un futur, en el sentit que la condemna “comporta un risc que els individus renunciïn a participar a manifestacions i protestes pacífiques davant del temor a enfrontar-se a altes penes de privació de llibertat, encara que el seu comportament no impliqui conductes violentes”.

En l’informe, Amnistia subratlla que no comparteix l’afirmació del Suprem que “les actuacions dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre de 2017 van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta”. En aquest sentit, Daniel Joloy, el conseller principal de l’ONG en Administració, Dret i Política, ha comentat que una “manifestació no perd el seu caràcter pacífic quan recorre a la desobediència civil o quan s’hi comet algun delicte menor”. “La sentència reconeix que els fets van ser eminentment pacífics”, ha afegit, per insistir que el “dret internacional deixa molt clar que no s’han d’imposar càrrecs desproporcionats quan es cometen actes de desobediència civil no violenta”, perquè al cap i a la fi això obre la porta a la “criminalització de la protesta pacífica”.

Per tot plegat, l’organització demana la revisió del delicte de sedició i denuncia que definir els seus límits “en funció del caràcter multitudinari o generalitzat d’aquestes accions pacífiques suposaria, a la pràctica, una limitació al nombre de persones que puguin exercir simultàniament el dret a protestar de manera pacífica, fet que resulta contrari al dret internacional dels drets humans”.