Alternativa de Govern, porta entreoberta a l'unilateralisme i confrontació amb el PSOE, el nou full de ruta de Junts

El tercer congrés des de la seva fundació, que Junts per Catalunya ha celebrat aquest cap de setmana a la població maresmenca de Calella, ha tingut a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a gran protagonista, amb la seva tornada a la presidència del partit. Junts ha forçat el congrés extraordinari per adaptar l'estructura del partit a la nova etapa que un dirigent del partit defineix com a "travessia del desert", en un dels moments de menor poder institucional de la formació, amb el PSC al Govern i després que l'independentisme hagi perdut la majoria al Parlament.

Junts ha bastit una nova direcció per fer-hi front, que ha situat els líders de l'1-O al capdavant, amb Puigdemont i Jordi Turull com a líders indiscutibles, però combinat amb una nova fornada de dirigents en línia ascendent. Algunes d'elles són les portaveus al Parlament i al Congrés, Mònica Sales i Míriam Nogueras, o la secretària d'Organització, la diputada Judith Toronjo. També amb la incorporació de figures destacades de fora del partit com Toni Castellà, el dirigent de Demòcrates, que vol significar l'obertura que propugna Junts. Una renovació que s'ha materialitzat en detriment del sector que lidera l'expresidenta del partit, Laura Borràs.

Però més enllà de la qüestió organitzativa i nominal -que s'ha emportat tots els focus-, Junts ha fixat el seu full de ruta per afrontar aquesta nova etapa. Amb les ponències estratègica e ideològica aprovades totes dues amb el 99% dels vots. I en elles destaquen aspectes com la voluntat de Junts per consolidar-se com a alternativa de Govern al PSC, així com de liderar l'independentisme com a "pal de paller" del moviment. També es parla d'una política a Madrid que accepta la negociació, però que fixa una tàctica de confrontació amb el PSOE, i que deixa la porta entreoberta a la unilateralitat si no es pot arribar negociadament a exercir el dret a l'autodeterminació. I entre els molts àmbits sectorials que s'analitzen a la ponència, destaquen els relatius a la immigració i la fiscalitat.

Alternativa de Govern al PSC

Conscients de la seva posició com a primer partit de l'oposició –tot i haver-se negat a exercir i assumir la figura de cap de l'oposició-, Junts ho deixa clar i es posiciona com "l'alternativa a l'actual Govern espanyolista de Catalunya", en referència al Govern del PSC que presideix Salvador Illa. Junts destaca els seus 35 diputats al Parlament de Catalunya, però també els 7 al Congrés dels Diputats "que són determinants". "En aquesta situació, si se sap cap on anar i s'actua amb responsabilitat, es consolidarà l'alternativa: programàtica, d'estil de governança i insubornablement independentista", asseguren.

"Caldrà liderar amb determinació les reformes que reclama el país i plantar-nos davant de Madrid per defensar els interessos de tots els catalans"

"Si volem fer el salt nacional que necessitem, si volem culminar amb èxit el procés d'independència iniciat entre tots l'1-O de 2017, hem d'aixecar la nació, hem d'enfortir-la. I ho hem de fer aquesta legislatura, enfrontant-ho com a única alternativa a l'actual Govern de la Generalitat", planteja Junts. A l'hora que, per aconseguir-ho, es fixa que "caldrà liderar amb determinació les reformes que reclama el país i plantar-nos davant de Madrid per defensar els interessos de tots els catalans". Un projecte d'alternativa que basen en el fet de "recuperar la iniciativa des de la construcció d'una alternativa política clara, amb mentalitat d'estat i desacomplexadament independentista".

Junts planteja el front municipal com a principal palanca des d'on bastir l'alternativa al Govern del PSC. També l'acció política al Parlament, on és el principal grup de l'oposició, i al Congrés dels Diputats on és una força clau per al governabilitat de l'Estat, però no es pot oblidar que Junts és la força amb major nombre d'alcaldies de Catalunya, encara que sense que hi destaqui cap gran ciutat, més enllà de Sant Cugat i altres ciutats mitjanes.

"El nostre projecte polític ha de ser la veritable alternativa a la decadència actual i és per això que hem d'apostar clarament per polítiques públiques que responguin a una mentalitat d'Estat"

"El nostre projecte polític ha de ser la veritable alternativa a la decadència actual i és per això que hem d'apostar clarament per polítiques públiques que responguin a una mentalitat d'Estat", asseguren. Positivisme i rigor en la definició de les propostes i les solucions als reptes de Catalunya, un equip fort i cohesionat que projecti que l'alternativa és creïble, empatia amb el conjunt de la ciutadania i la democràcia com a valor intrínsec de l'acció política, són els eixos bàsics que la ponència de Junts fixa per assolir els objectius amb garanties.

Confrontar amb el PSOE a Madrid

Si a Catalunya, Junts situa com a principal adversari al PSC, a Madrid opta per l'equidistància entre el PP i el PSOE, malgrat els acords amb els socialistes i la investidura de Pedro Sánchez. "El PSOE actua amb maneres més suaus que el PP, però que la seva manera de fer centralista i espanyola sigui més sibil·lina que la del PP i Vox, no vol dir que no actuï en contra dels interessos de Catalunya" assegura la ponència.

"Cal confrontar-nos políticament amb el PSOE denunciant els seus incompliments sistemàtics i les falses promeses"

En aquest sentit, la directriu que emana del congrés de Junts per al grup parlamentari al Congrés és rotunda: "Cal confrontar-nos políticament amb el PSOE denunciant els seus incompliments sistemàtics i les falses promeses". I afegeixen que "cal mantenir en tensió els governs de l'Estat i de la Generalitat". "Junts no se sent part de cap majoria parlamentària estable perquè la nostra estratègia és de confrontació, i si el Govern del PSOE perd el nostre suport perquè incompleix els compromisos, la responsabilitat serà seva" adverteixen, tot augurant que la legislatura espanyola serà complicada per Pedro Sánchez.

Des del partit de Puigdemont recorden que és el PSOE, com a partit que lidera el Govern espanyol, "qui té la responsabilitat de cercar acords amb Junts i no a l'inrevés". La ponència no es tanca als acords amb el Govern espanyol: "Junts no refusa la negociació amb l'Estat", però adverteix en una clara referència a la política de pactes d'ERC amb els socialistes que "no regalarà els seus vots per mantenir un Govern a Madrid del signe que sigui a canvi de res". "Els pactes han de vincular les dues parts, i si es trenquen unilateralment o s'incompleixen de manera reiterada, l'única sortida lògica és plantar-se", recalquen amb rotunditat.

"La negociació [amb el PSOE] es farà peça a peça sense atendre els xantatges mediàtics"

Junts veu en la no aplicació de l'amnistia per part dels jutges un motiu de desconfiança: "El PSOE ens està demostrant novament que no és un partit fiable, atès que compleix els acords a mitges, mentre continua la política repressiva vers l'activisme en la defensa de drets civils i nacionals i la persecució dels representants a l'exili com el president Puigdemont i els consellers Comín i Puig, i molta altra gent anònima del moviment independentista". Junts exigirà que es compleixin els acords signats amb el PSOE a Brussel·les, però deixa clar que no hi ha cap pacte global de legislatura, i que "la negociació es farà peça a peça sense atendre els xantatges mediàtics", en clara referència als pressupostos generals o altres àmbits. La qual cosa augura un constant estira-i-arronsa i molta inestabilitat a cada llei o decret que el Govern espanyol porti al Congrés dels Diputats.

Pal de paller de l'independentisme

L'altre gran objectiu de Junts que planteja el full de ruta estratègic aprovat al congrés extraordinari de Calella és assolir l'hegemonia dins de l'independentisme. "Som el pal de paller de l'independentisme català i necessitem a tothom", assegura el text, tot afegint que "Junts ha d'esdevenir l'opció política central de l'independentisme". Per la qual cosa, la ponència estratègica articula un discurs d'obertura a la resta de l'independentisme: "Som l'única opció independentista capaç de vertebrar una alternativa rigorosa i solvent a l'actual majoria espanyolista i fer-ho com un partit nacional, com un front que, tal com ja va quedar fixat en el Congrés de 2022, actuï des del pluralisme ideològic que s'expressa en les seves tendències internes". I insta a tots els càrrecs electes de Junts a "tractar de disminuir la influència de l'Estat Espanyol sobre Catalunya", i a visualitzar-ho.

"Som l'única opció independentista capaç de vertebrar una alternativa rigorosa i solvent a l'actual majoria espanyolista"

Junts vincula la davallada electoral del moviment independentista a "la dificultat per afrontar la repressió" i a "la falta d'unitat estratègica i política entre els partits de l'1-O". I l'estratègia de Junts advoca per "promoure la unitat estratègica entre les formacions i entitats independentistes". En aquest sentit, el partit ha rebaixat en aquest congrés els retrets contra la resta de forces de l'independentisme, com ara ERC, que han arribat a punts de ruptura total, en una lluita per l'hegemonia independentista que la ponència defineix com "estèril". Tot afegint que "la divisió aboca a la derrota". El representant d'ERC a la cloenda del congrés de Junts va ser el president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové, que va ser rebut amb aplaudiments de cortesia.

Però amb tot, a la ponència es posa de manifest la pugna, amb una clara contraposició dels lideratges independentistes dels dos partits. Sense una al·lusió directa, però queda clar que es refereix a Carles Puigdemont i a Oriol Junqueras o Marta Rovira: "És evident que alguns lideratges de l'independentisme han quedat molt desgastats per decisions estratègiques de dubtosa efectivitat. Així mateix, també està clar que hi ha dirigents que han fet tot el possible per mantenir la posició, plantant cara a la repressió sense cercar solucions personals, per convertir els fets de 2017 en un aprenentatge útil per al futur del moviment independentista", apunta el text.

Negociació però amb la porta entreoberta a la unilateralitat

Respecte al conflicte polític entre Catalunya y l'Estat espanyol, Junts considera que la veritable unilateralitat és la que practica l'Estat "pel refús espanyol a acceptar el nostre dret a l'autodeterminació, malgrat ser reconegut pel dret internacional". Però el partit de Puigdemont obre una nova etapa en què la negociació amb l'Estat és acceptada, tot i que deixant la porta entreoberta a una nova declaració unilateral d'independència. La ponència estratègica aprovada sosté que "les relacions polítiques amb l'Estat són inevitables".

"La voluntat de fer efectiu el dret a l'autodeterminació, que inclourà, si s'escau, la unilateralitat"

Ara bé, tot afegint que "essent el principal objectiu de Junts per Catalunya la independència per assolir el màxim benestar i progrés per als catalans, és fonamental l'experiència adquirida en aquells moments crítics –en referència al 2017-. Una experiència que ha de nodrir no només el camí de la represa, sinó que ha de ser la base perquè es pugui refer el camí cap a la independència, fent efectiu el resultat del referèndum de l'1-O i la creació d'un Estat català en forma de República".

La porta entreoberta a la unilateralitat va arribar al text de la ponència mitjançant la transacció d'una esmena i deixa clara "la voluntat de fer efectiu el dret a l'autodeterminació, que inclourà, si s'escau, la unilateralitat". Al final del document s'afegeix que, si la negociació amb l'Estat "no dona fruits o s'allarga de manera estèril", Junts no renuncia "a la plena independència".

Immigració i fiscalitat

Finalment, en l'apartat ideològic es plantegen multitud d'aspectes que van des de la seguretat a l'habitatge, passant per les polítiques socials o l'economia. Però, segurament, és en la immigració i la fiscalitat on Junts ha volgut posar més l'accent en la definició de la seva proposta ideològica i de societat que la ressitua com una força de centre-dreta.

"Cal un pacte, un contracte de ciutadania i d'arrelament, que vinculi formalment els nouvinguts amb un compromís d'integració al país"

En el cas de la immigració, la ponència reivindica que és imprescindible per Catalunya "tenir el màxim d'eines d'un Estat", com ho són les competències al respecte, el traspàs integral de les quals va ser pactat per Junts i el PSOE, segons recorden. Entre aquestes eines, Junts incorpora la creació d'una Agència Catalana d'Immigració. Però també plantegen que "cal un pacte, un contracte de ciutadania i d'arrelament, que vinculi formalment els nouvinguts amb un compromís d'integració al país, amb la seva llengua, amb els seus valors, i amb les formes de fer propis d'una societat democràtica, i que garanteix els drets de les dones i de totes les formes d'entendre la vida i l'orientació sexual". Junts defensa que "perquè una societat respongui a aquests criteris és necessari que tots assumim que tenim drets, però també deures".

Respecte als impostos, Junts parla d'una "fiscalitat justa i competitiva". I assegura que "cal revisar la cistella d'impostos en els casos en què la Generalitat té capacitat normativa, i modificar els impostos concrets que s'escaigui per tal de garantir que el sistema fiscal respon als principis d'equitat i redistribució, d'eficiència i suport a l'economia productiva i de sostenibilitat, i de reconeixement a la cultura de l'esforç". El text planteja que la mitjana europea —tant de cada tribut individual com pel que fa a la pressió fiscal en el seu conjunt— "ha de ser un dels criteris de futur a tenir en compte a l'hora de modificar els diferents tributs".

"No pot ser que l'espoli fiscal espanyol es tradueixi en una major pressió fiscal a Catalunya"

"Al mateix temps, no pot ser que l'espoli fiscal espanyol es tradueixi en una major pressió fiscal a Catalunya i, per tant, en una doble càrrega impositiva per als catalans. Per tant, mentre continuï l'espoli i el maltractament fiscal a Catalunya, els impostos que paguen els catalans no poden servir per compensar el dèficit, ni tampoc per pagar les rebaixes fiscals de les comunitats autònomes espanyoles", denuncien. I és aquest l'argument que utilitzen per defensar "una reducció justa d'impostos com els de successions i patrimoni, i l'IRPF a les rendes més baixes, així com la deflactació de l'IRPF".

Així com "revisar l'impost d'activitats econòmiques (IAE), adaptant-ne les fórmules de càlcul a la realitat de la nova economia i regular millor els impostos que afecten a les empreses, revisant l'impost de societats per a les PIMEs. Igualment, caldrà reconsiderar la fiscalitat de les pensions i regular millor el model de treball autònom per mitjà d'una fiscalitat més progressiva i de bonificacions a l'emprenedoria, repensant les quotes mensuals a la Seguretat Social, així com aplicar una reducció de l'IVA cultural". I conclouen amb la reclamació d'un sistema d'inspecció "més eficaç, amb més mitjans i més moderns".