Adaptar la taxa turística a la realitat diferenciada de cada territori, la reclamació que uneix el sector

L'Ajuntament de Cadaqués (Alt Empordà) ha encarregat un estudi per saber quants turistes pot assumir el poble, frenar la sobreocupació i no convertir-se en un parc temàtic. Aquest estudi ha de servir per elaborar un pla estratègic que aposti per un turisme sostenible. Cada any, el municipi de la Costa Brava rep 1,8 milions de vehicles. A l'hivern, a la localitat, hi viuen 2.800 habitants. Amb l'arribada de l'estiu, la xifra supera les 30.000 persones. 

Aquest exemple és un cas paradigmàtic de la problemàtica que intenta abordar la Generalitat de Catalunya amb l'increment de la taxa turística. El passat dimecres, el Parlament va validar el decret llei que servirà per augmentar-la. El text, pactat entre el Govern i els Comuns, preveu que l'impost dupliqui i fins i tot tripliqui l'import anterior. En el cas dels hotels de cinc estrelles de Barcelona, passaria dels 2,25 als 7 euros per dia, i dels 2,25 als 6 euros a la resta de Catalunya. Els habitatges d'ús turístic duplicarien la taxa a tot el territori i els vaixells amb estades de menys de 12 hores passarien a pagar 6 euros per dia.

Aquesta decisió ha generat una oposició unànime des dels diferents agents del sector. Per un costat, els hotelers denuncien "desconcert i incertesa", ja que l'aprovació de la taxa es va posposar a l'octubre, però ha sigut el vot en contra dels Comuns, juntament amb Junts per Catalunya i el PP, el que ha fet que la norma entri en vigor. Tot i això, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha recomanat al gremi que no l'apliqui, ja que està previst que el Consell Executiu d'aquest dimarts tiri endavant un decret llei per derogar-la. Més enllà de l'enrenou jurídic, els experts i les entitats del sector critiquen que s'hagi articulat sense diàleg ni consens, sens tenir el suport dels municipis i moguda per un afany únicament recaptatori.

"El debat sobre l'existència de la taxa turística està superat, però en queda pendent un sobre com s'aplica"

"És cert que el debat sobre l'existència o no de la taxa, que es va implantar l'any 2012, està superat, però en queda un de pendent sobre com s'aplica en funció de la tipologia de l'establiment o del recàrrec municipal que es permet". Així ho valora, el director acadèmic de la Càtedra UB de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT, Eugeni Osácar. L'especialista recorda que la taxa inicialment es va plantejar per fomentar el turisme i va ser una petició per finançar organismes vinculats al sector.

Impacte territorial desigual

Des de l'any 2012, gràcies a la taxa turística, a Catalunya s'han recaptat més de 600 milions. Ara el decret llei, que s'ha aprovat i es tirarà enrere, és una oportunitat, segons Osácar, perquè "els partits polítics i els representants del sector turístic es posin d'acord i negociïn algunes mesures com doblar l'import de la taxa de forma lineal i flexibilitzar-la en funció del territori". En aquest sentit, l'expert precisa que "a ciutats com Barcelona, l'impost no impacta en l'arribada de més turistes, mentre que a un càmping de Girona pot afectar de forma important al compte de resultats per la caiguda de les reserves".

Osácar creu que "el discurs que s'ha de fomentar el turisme està superat i la taxa ha de servir per millorar la gestió dels municipis, especialment les infraestructures i els subministraments". Això sí, aconsella que la recaptació de l'impost, la gestió i la comunicació es faci de forma transparent, especialment el destí dels ingressos. Un bon exemple, indica, és la voluntat del decret llei del Govern, pactat amb els Comuns, de què un 25% de l'import es dediqui a polítiques actives d'habitatge. "Amb una bona comunicació, guanyaria en qualitat i acceptació i permetria reduir els perjudicis sobre els territoris".

En aquest sentit, el president de la Federació d'Hostaleria i Turisme de Girona, Jaume Dulsat, lamenta que al text de la taxa turística no hi hagi criteris de temporalitat. A més, Dulsat reclama no extrapolar el panorama de Barcelona amb la resta del territori català. "El que passa a Barcelona no és el que passa a les comarques gironines o la Costa Brava", assegura. Segons Dulsat, "el territori és molt divers, amb especificitats diferents: tractar problema com un tot no ens sembla just".

Càstig al turisme de proximitat

Per la seva banda, la Federació Catalana d'Apartaments Turístics ( Federatur) i la Federació Catalana de Càmpings mostren la seva indignació pel que consideren un atac al sector turístic. Les dues patronals assenyalen que l'impacte d'aquesta mesura "afectarà tots els ciutadans, però tindrà una incidència especial entre els viatgers catalans". Recorden que el 46% dels clients dels càmpings de Catalunya són del territori i que aquesta xifra s'eleva fins al 53,9% als apartaments turístics. Adverteixen que "el sobrecost de la taxa en els apartaments turístics o càmpings per a les famílies catalanes passarà dels 24 als 120 milions d'euros".

Més enllà del turisme de sol i platja o de càmpings, la realitat desplega altres cares a territoris com el Pirineu. En aquest cas, l'entitat Pirineu Viu denuncia la campanya de l'Agència Catalana de Turisme i els consells comarcals del Pirineu per obrir nous mercats turístics, que va portar dos periodistes japonesos a visitar llocs emblemàtics de la zona. Per a l'entitat, és una nova mostra de "com es prioritza el turisme per sobre de la vida dels veïns i veïnes del territori", alhora que consideren que "mentre les institucions públiques destinen diners públics a promocionar el turisme al Pirineu, els habitants del territori es veuen obligats a marxar perquè no poden pagar-se l'habitatge".

Mentre es concreta el desgavell jurídic i polític sobre l'increment de la taxa turística, existeix un cert consens en la necessitat de modificar la norma i que l'impost incorpori variables com els esforços per desestacionalitzar les activitats de temporada i les característiques de cada territori. A més, els empresaris turístics volen claredat sobre com actuar en els pròxims dies i tenir definides les regles del joc a les portes del moment àlgid de la temporada d'estiu.