Ser abstemi per Nadal: "Apareix la sensació d'aïllament, ser 'estrany', estar en alerta o justificant-se"
A Espanya, l'alcohol continua sent la substància més estesa entre els adolescents, amb un consum freqüent del 51,8%, segons l'última enquesta ESTUDES
Persones abstèmies expliquen a 'Público' com se senten en rebutjar una copa en aquestes celebracions

Madrid-
"Brindar amb aigua porta mala sort". Cada any, en les trobades i celebracions nadalenques, en Sergio sent aquesta frase. Va trencar amb l'alcohol abans de fer la majoria d'edat. Tenia 17 anys. No li havia agradat mai beure, ni tan sols quan va començar a fer-ho als 14, en aquells botellots d'adolescència. "Va, beu", li insistien. Fins que un dia va cedir: una copa de Malibú amb pinya només perquè els amics callessin i el deixessin tranquil. No va ser una elecció. Se sentia fora de lloc, assenyalat, exclòs. "A l'adolescència l'alcohol té una funció social molt forta, gairebé integradora", explica avui amb 30 anys.
Beure, diu a Público, està tan normalitzat que funciona com una mena de contracte tàcit: si no ho fas, sembla que no formes part del grup, que no hi encaixes. "És com un pacte social inconscient: en determinats moments, si no beus, és com si no valoressis". Ell ho va tenir clar aviat. Per a en Sergio, la diversió no passa per una copa. "Un moment de comunió no necessita alcohol", afegeix. Associa la celebració al creixement personal, a les converses que deixen pòsit, a vincles que no depenen del que hi hagi dins d'un got.
Quan la Maria sortia de festa de jove, temia la possibilitat de perdre el control pel consum de begudes alcohòliques, de no saber on era ni amb qui. A casa seva, aquest tema no es va banalitzar mai. Els pares li van parlar dels riscos del consum abusiu i ella va prendre una decisió que ha mantingut fins avui: no beure. Té 30 anys i no se'n penedeix. La seva arribada a la universitat, però, no va ser fàcil. "Em vaig sentir molt jutjada", confessa en conversa amb Público.
Maria, jove abstèmia: "Hi ha persones que necessiten agafar 'el puntet' per començar a gaudir de les festes"
Al seu parer, les etapes més complicades per sostenir aquesta elecció són l'adolescència i el llindar dels 18 als 20 anys. "És quan molta gent encara no és conscient dels riscos", assenyala. En aquest context, beure funciona gairebé com un requisit social. "Hi ha persones que necessiten agafar 'el puntet' per començar a gaudir de les festes, desinhibir-se i socialitzar". Ella va agafar el camí contrari. Prescindir de l'alcohol, explica, no li ha restat gaudi. "Em permet viure-ho de manera activa, ser-hi present". Sense copes pel mig, diu, les experiències no passen amb el pilot automàtic ni des d'una posició passiva: es viuen amb plena consciència.
Fa tot just uns mesos, al febrer, la Míriam va decidir no continuar consumint alcohol. Té 29 anys i aleshores era tutora de 2n d'ESO. El punt d'inflexió va arribar després d'una xerrada al centre sobre el consum d'alcohol i els seus efectes en la salut. Aquella sessió la va trasbalsar tant que va prendre una decisió: no tornar a beure. Des d'aleshores, va sempre amb l'argumentari preparat. "Tinc assajats acudits i respostes per quan arriben els comentaris, per al típic 'per una copa no passa res'", explica a Público.
Tot i així, admet que no sempre és fàcil mantenir-se al marge quan tot el grup està bevent. Com a docent, el que més li preocupa és la "normalització de l'alcohol" entre els més joves. Aquest curs és tutora d'un cicle de FP de grau mitjà i ho veu de prop. "En una tutoria parlàvem del poc tracte que tenen entre ells i de la importància de dir-se coses bones", recorda. "Bromejaven dient que 'els homes només es diuen t'estimo amb una cervesa a la mà'".
Dels mínims històrics als vells hàbits
L'alcohol continua sent un motiu de preocupació. Encara que les últimes dades de l'Enquesta sobre Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris (ESTUDES) dibuixin un camí esperançador. Els joves espanyols tenen "els hàbits més saludables dels últims 25 anys", però la ministra de Sanitat, Mónica García, va advertir no fa gaire que persisteixen "xifres molt preocupants", especialment pel que fa al consum d'alcohol. La substància continua sent la més estesa entre els adolescents, encara que la seva presència ha caigut a mínims històrics. El consum freqüent se situa en el 51,8%, el percentatge més baix des del 1998. Un 73,9% dels estudiants reconeix haver begut alguna vegada a la vida —dos punts menys que en l'edició anterior— i el 71% ho ha fet en l'últim any, una caiguda de 2,5 punts.
També retrocedeixen les conductes de més risc. El 17,2% afirma haver-se emborratxat l'últim mes i el 24,7% admet haver practicat binge drinking —consum compulsiu—. Tots dos indicadors marquen els seus nivells més baixos des de l'any 2000. Tanmateix, hi ha dades que gairebé no es mouen. L'edat d'inici en el consum d'alcohol es manté en els 13,9 anys, igual que en edicions prèvies de l'estudi. De mitjana, els adolescents comencen a beure amb regularitat als 14,8 anys i experimenten la primera borratxera als 14,6. L'accés a l'alcohol continua sent senzill malgrat la prohibició legal. El 37,4% diu aconseguir-lo a casa d'amics o coneguts, però gairebé la meitat assegura haver-lo comprat directament en botigues de barri o discoteques, i un 40% en bars. Els motius per beure també mostren diferències de gènere. La majoria associa l'alcohol a la diversió i al benestar, però entre les noies és més freqüent el consum lligat a la gestió emocional: beure per suportar la tristesa o estats depressius.
El cost emocional de no beure
Per què bec? Què passaria si no ho fes? Decideixo jo o simplement estic repetint el que fan els altres? Per a la psicòloga sanitària i analista del comportament Elena Daprá, el focus del malestar no sol estar en qui decideix no beure, sinó en allò que aquesta decisió posa davant del mirall del grup. "Quan algú no beu no està qüestionant explícitament els altres, però trenca la il·lusió d'unanimitat, i això genera incomoditat", explica a Público.
Aquesta pressió s'intensifica en dates assenyalades com el Nadal. "S'activen mandats emocionals molt clars: celebrar, brindar, relaxar-se, passar-ho bé. I aquí apareixen formes de pressió subtils però constants: bromes del tipus 'una copeta no passa res', insistències afectuoses —'és Nadal'—, mirades, silencis incòmodes o l'exigència implícita de donar explicacions". No sol tractar-se d'una pressió agressiva, subratlla, però sí persistent, sostinguda sobre la idea que rebutjar l'alcohol equival a rebutjar la celebració o fins i tot el mateix grup.
Elena Daprá, psicòloga sanitària: "Que algús'hagi de justificar per no beure parla d'una dificultat col·lectiva per respectar els límits"
"L'alcohol ocupa un lloc emocionalment sobredimensionat en la nostra cultura", concreta. El fet que algú s'hagi de justificar per no beure revela, al seu parer, fins a quin punt el consum es considera la norma i qualsevol desviació es percep gairebé com una "anomalia". "També parla d'una dificultat col·lectiva per respectar límits, sobretot quan aquests límits qüestionen hàbits propis. Acceptar un 'no' sense demanar explicacions continua sent una assignatura pendent".
Triar no beure també pot tenir un cost emocional. "Apareix la sensació d'aïllament, de ser 'el rar', d'estar sempre en alerta o justificant-se. En alguns casos afecta el sentit de pertinença, que és clau en la joventut". Però hi ha l'altra cara de la moneda. Quan la decisió està ben integrada i sostinguda des de la coherència personal, prossegueix, pot reforçar l'autoestima i consolidar una identitat més sòlida. Daprá observa, a més, un canvi. "Hi ha una major consciència sobre la salut mental, l'autocura i l'autenticitat. Molts joves ja no entenen l'oci com una evasió química, sinó com experiència, connexió i benestar". La sanitària ho defineix com "una redefinició del plaer i de la manera de relacionar-se", més alineada amb com volen viure i sentir-se.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.