El 65% dels desnonaments els han impulsat els bancs rescatats amb diners públics

Els bancs rescatats amb diners públics han protagonitzat gairebé dues terceres parts, el 65%, dels desnonaments per execució hipotecària, segons una investigació del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta és una de les conclusions del llibre Paisatges després de la batalla. Geografia de la crisi immobiliària, obra dels investigadors Aaron Gutiérrez i Antoni Domènech. Els autors han analitzat una mostra de el 35% del total d'habitatges procedents d'execucions hipotecàries, cosa que els ha permès radiografiar a fons els desnonaments a l'Estat.

Segons l'estudi, els pisos que s'han desnonat "no s'han destinat a lloguer social, sinó que s'han venut a fons voltors", explica Gutiérrez. L'augment de desnonaments ha generat uns nous grans propietaris que acumulen habitatges buits, protegits per una legislació i tractament fiscal que els afavoreix, segons els investigadors. Bona part d'aquests nous amos del totxo són grans fons internacionals, que tenen un paper cada cop més decisiu en el mercat immobiliari i fixen condicions cada cop més abusives als llogaters, com s'ha vist ja en diverses ocasions.

Els barris més vulnerables han estat els més perjudicats per la crisi i la bombolla immobiliària, indica el treball, que va iniciar-se el 2015. Per tant, el llibre també constata que la crisi s'ha acarnissat especialment en les persones que menys tenien.

En total, el rescat a la banca va costar 64.000 milions d'euros, dels quals l'Estat només n'ha recuperat fins ara uns 5.150. I les previsions del Banc d'Espanya indiquen que, com a molt, se'n podrien recuperar uns 10.000 més provinents de Bankia, menys de la meitat dels ajuts públics que va rebre l'entitat. Els altres diners públics van anar a parar a CatalunyaCaixa (12.700 milions), ara en mans del BBVA; NovaCaixa Galícia (9.000), el Banc de València (5.500) i Banca Cívica (977), ambdós absorbits per Caixabank; la CAM, uns 5.500 milions, i que va quedar-se el Banc Sabadell; Cajastur (800), Unnim o Cajasur.

L'estudi de la URV posa de manifest que ni l'Estat ni els ciutadans hi han guanyat gaire amb el rescat de la banca, sinó que el negoci l'han fet uns altres, siguin els fons voltors o les entitats que van absorbir les entitats rescatades.