De 13.000 a 20.200 milions: així va créixer el dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya entre 2012 i 2019

Passen els anys, però el dèficit fiscal de l'Estat amb Catalunya es manté. De fet, fins i tot es pot afirmar que no deixa créixer si posem el focus en les xifres absolutes, mentre que en termes relatius podríem considerar que està força estabilitzat. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu de la roda de premsa que aquest dijous ha encapçalat el conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, i en què s'han presentat els resultats de les balances fiscals de l'any 2019. Com sempre, mostren que l'aportació catalana a les arques estatals via impostos és molt superior al que després retorna al Principat en forma d'inversió o serveis. El dèficit fiscal és un dels elements que, ja fa més d'una dècada, va ser important per entendre el creixement de l'independentisme entre la ciutadania.

En concret, el càlcul del Govern del 2019 eleva a 20.196 milions d'euros la diferència entre els recursos aportats per Catalunya a les finances de l'Estat i el que l'administració central hi va gastar. La xifra representa el 8,5% del PIB català i, a més a més, segons el Departament d'Economia aquell any Catalunya va aportar el 19,6% dels ingressos de l'Estat, mentre que va rebre el 13,4% de la despesa.

El càlcul s'ha fet a partir de factors com els ingressos i les despeses de la Seguretat Social i la inversió executada per l'Estat, entre d'altres elements, si bé Economia admet que s'ha fet una aproximació amb dades no disponibles que representen el 26% del total, ja que segons el Govern des del 2016 l'executiu estatal no envia a Catalunya totes les dades que permeten concretar les balances fiscals.

"Els 20.196 milions representen el 53% del pressupost del Govern, equival al  pressupost de Sanitat, Educació i Drets Socials"

"Els 20.196 milions representen el 53% del pressupost del Govern de Catalunya. Aquesta quantitat és l'equivalent al pressupost de Sanitat, Educació i Drets Socials del 2022. És 167 vegades el pressupost d'inversions de FGC o 152 el de l'ajuntament de la ciutat de Girona", ha resumit Giró, que també ha recalcat que la quantitat equival a 2.700 euros per ciutadà de Catalunya.

Aquests gairebé 20.200 milions s'han obtingut amb la metodologia del flux monetari, que reflecteix la despesa efectiva que realitza el sector públic estatal i mesura l'impacte econòmic de l'activitat de l'Estat sobre Catalunya. Tot i que el Govern prioritza aquesta metodologia, també ha fet l'estimació per l'anomenat mètode de càrrega-benefici, que calcula la despesa al lloc de residència de les persones que se'n beneficien, és a dir, que considera que hi ha inversions que tot i no estar en un territori concret, com ara Catalunya, sí que beneficien els seus ciutadans. Segons aquest altre sistema, el dèficit fiscal del 2019 s'eleva a 14.556 milions, el 6,1% del PIB.

En qualsevol dels dos mètodes, però, la xifra va a més. Si fa un any el conseller Giró parlava d'un dèficit fiscal d'entre 18.000 i 20.000 milions, els càlculs del 2016 -els últims que es van presentar- situaven la diferència entre el que Catalunya aporta a l'Estat i el que rep en 16.801 milions si s'utilitzava el mètode del flux monetari, i en 12.225 milions amb el de càrrega-benefici. El que suposava el 7,9% i el 5,7% del PIB, respectivament.

"Maltractament econòmic sistemàtic i deslleial"

Si s'analitza la sèrie història de les balances fiscals, sempre segons els càlculs de la Generalitat, el dèficit de l'Estat amb Catalunya s'ha mantingut força estable en termes de PIB, ja que la majoria d'anys s'ha mogut entre el 7% i el 9% del PIB si s'estima a partir del model del flux monetari, i entre el 5% i el 7% si és a través del de càrrega-benefici. En xifres absolutes, però, òbviament el volum s'ha anat disparant i si el 2012 estava per sota dels 13.000 milions, set anys després ja estava a tocar dels 21.200 -segons flux monetari, en càrrega benefici l'evolució en el mateix període implica un salt dels 8.900 als 14.556 milions-. El 2002, el primer amb el dèficit fiscal calculat amb els dos mètodes, la xifra es movia entre els 13.696 milions i els 10.225.

Per al conseller Giró les dades demostren que el "maltractament econòmic de l'Estat a Catalunya és sistemàtic, endèmic i deslleial". "Fa més de trenta-cinc anys que els catalans paguem pràcticament un delme a Espanya i no sabem ben bé a canvi de què", ha afegit el titular d'Economia.

Ha anat més enllà de les balances fiscals i també ha recordat l'escassa execució de les inversions pressupostades per l'Estat a Catalunya -de poc més d'un terç del total- i la liquidació del finançament autonòmic del 2020, quan Catalunya va ser la segona autonomia que més recursos va aportar al sistema general, però la 14a en recursos rebuts per càpita. Per tot plegat, ha conclòs que el dèficit fiscal respon a una estratègia de "control polític a un país que vol fer sentir la seva veu".