PolíticaEl PSC inclou finalment la immersió lingüística a la seva estratègia política però defensa “flexibilitzar-la”

Les crítiques internes i externes que havia generat la supressió del concepte “immersió lingüística” a la ponència política que el PSC aprovarà aquest diumenge en la sessió final del seu congrés nacional ha acabat portant el partit a rectificar. De fet, més d’una trentena d’agrupacions locals havien presentat esmenes al redactat original, de manera que finalment el text que es votarà -i s’aprovarà amb tota seguretat- inclou explícitament la “immersió lingüística”. Ara bé, en la línia del que planteja el Departament d’Educació de la Generalitat advoca per fer-ne un ús “flexible”, de manera que s’adapti a les necessitats de cada centre, i es reforci l’ús del català allà on sigui més escàs i, en canvi, es faci el mateix amb el castellà on succeeixi el contrari. En la sessió d'aquest dissabte, també s'ha ratificat Miquel Iceta com a primer secretari, una decisió que es donava per feta, atès que no hi havia cap altre candidatura. 

La decisió de modificar la ponència l’ha pres la Comissió Unitat en la Diversitat i bon Govern del Congrés dels socialistes catalans, que va arrencarà divendres. Fonts socialistes citades per Europa Press han explicat que després d'una votació de les esmenes presentades en dues comissions en què s'abordava aquest assumpte, s'ha acordat incloure el català com a llegua vehicular, però també proposen "vehicular altres coneixements" amb altres llengües i subratllen la inclusió de l'anglès i el reconeixement de l'aranès.

La proposta lingüística socialista, que també insisteix que la llei estatal de llengües ha de reconèixer el plurilingüisme de l'Estat, s'ha aprovat en la comissions sense vots en contra, expliquen les mateixes fonts que afegeixen que ara s'estan recollint signatures per a crear una resolució concreta sobre llengua que es dugui a el plenari de diumenge i es voti. "És un dels temes que més expectació han aixecat en els mitjans i en la societat", han expressat les mateixes fonts com a motiu pel qual han decidit redactar aquesta resolució i portar-la plenari.

En la ponència inicial, s’assegurava que “a la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un pacte de convivència en matèria lingüística que s’ha trencat per la instrumentalització que ha fet el nacionalisme de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola”. I per això,

“davant el risc actual que la llengua materna esdevingui un factor de divisió social, els socialistes tornarem a fer tot el possible per una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú”. I això passaria per “defensar el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”.

Algunes de les esmenes presentades, feien èmfasi que no es feia referència a la instrumentalització de la llengua per part de "sectors de l'espanyolisme bel·ligerant que han convertit la llengua a l'escola a element fonamental de confrontació política", com feia per exemple la presentada per l'agrupació de Castellar de Vallès.

Reitera que Catalunya és una nació

D’altra banda, la mateixa comissió també ha mantingut en el full de ruta dels socialistes catalans per als propers anys que Catalunya és una nació, mentre que Espanya és una “nació de nacions i un estat plurinacional”. Tot i que la qüestió ha provocat certa polèmica a la premsa espanyola, la realitat és que és la posició que sempre ha defensat el partit. L’únic canvi és que en un primer moment el document plantejava només que Espanya era un “Estat plurinacional” i s’apostava per reformar la Constitució com "el camí per recompondre consensos trencats" .